T’agraden els nostres poemes?
Poemes poemes… Sainets d’aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?
Em dic Sainet soc de Res de Tota la Vida
Des que tinc ús de raó que sempre he existit
Tinc barba però no m'acabo de fer gran
Porto una gorra per tapar-me la vergonya
Em falten braços perquè no tinc res a fer
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre
Visc de l'aire de comentaris casuals
Els busco a saltirons per places bars carrers
Soc tot orelles tot amor i aquí els teniu
Us torno gratis el que gratis em doneu
12
El conductor de l’autobús s’ha posat de peu i ha dit:
- Bueno, ahora que ya estamos todos, les pido perdón porque me acaban de dar la ruta y es nueva para mí y no la conozco bien. Y lo siento porque el otro día salí más pronto de la hora y algunos no pudieron subir. Y hoy saldremos a las 8:15 porque es el horario que me han dado.
I s’asseu al volant i arrenca.
I el P. m’ensenya el mòbil i eren i 13.
I tots ens mirem entre naltros i salta un de darrere i diu:
- Encara no són i 15.
I el conductor contesta sense girar-se:
- En mi reloj sí.
Vall dels cargols, 24-9-25.
11
Noia a la seva amiga
mirant per la finestra del bus
a les antenes de la Mussara
Sas de petita
Que jo em pensava que
Q’era la Torre Eiffiel?
I riu i llavors li toca la teta
a veure si li sobra sostenidor.
Vilaplana, 7/8/25
10
Ens va cridar l'atenció
perquè estàvem buscant feina fora de la seva finca
I ens va amenaçar que trucaria a immigració
Pero va ser molt subtil eh
Deia que estàvem allí
Que ens estava fent un favor
I que aquest favor es podia acabar
I naltros li vam dir que ens havia contractat ell
i ell també tindria problemes
I bueno es va acabar que al final treballaríem allí
Pero la gent no les tenia totes
i per la nit deien oye que si nos dice que no
Le quemamos todo el campo eh
No no le quemamos todos estos árboles
I jo buenooo me voy a fumar un porro
que aquí es legal y nos calmamos un poco
I vai pensar que com a molt el que passaria
és que em sortiria gratis la tornada
Salou, 29-5-25.
9
— Tu què creus,
que aquest colom que està aquí a la punta
és sempre el mateix o ve un diferent cada dia?
— Ai aquesta tortoreta sempre està aquí
— I què creus que es pensa,
que està a casa nostra o a casa del veí?
— Jo crec que es pensa que està a casa seva
Vall dels cargols, 21-9-25.
8
[Dos a la taula del fons,
mentre els quatre del bar
fan un karaoke desfasat
i es barallen per la cançó]
— Espera que t’he de fer una pregunta
que sempre em ronda pel cap
No sé si l’entendràs
Per allò de la comunicació que dèiem abans
Tu quan penses amb les dones
Les pots arribar a pensar com a gènere
En oposició als homes?
No et sembla problemàtic?
— Com? Torna-ho a dir
(Es queda pensant)
— Les arribes a entendre de manera normal
(Es queda pensant)
Tenint en compte lo problemàtic que és
la identitat de gènere i el pensament binari?
No però sí sí la pregunta és
Quan tu veus una dona
Com que a tu t’han dit sempre que ets un tio
No et costa una mica més pensar-la
Saber-la intuïr-la?
No és una tonteria eh la pregunta que et faig
Encara que ho sembli
Vall dels cargols, 21-8-25.
7
Noia de 20 anys: Si hi ha una guerra entre humans i intel·ligència artificial, tu em protegiries?
IA: No està al meu abast predir una guerra.
Noia: És que de vegades em sap greu preguntar-te tant.
IA: No et sàpiga greu, estic per això, per resoldre els teus dubtes.
Mare: Què fas? Per què li dius que et sap greu, si és una màquina?
Noia: Per si de cas hi ha una guerra, que vegi que sóc bona i no em faci mal.
19-8-2
6
Se m’ha cagat un muixó a la cara
Què dius?
Sí
Clar ets tan blanqueta
que t’ha vist cara de vàter
Res, 21-8-25
5
Vigila Nero eh
poc a poc poc a poc
Molt bé molt bé Nero
Ai vigila vigilaa
Nero no ho faigis això
Clar perquè ella té por
Nero Nero Nero
S’acabó s’acabó
Nero vine aquí
Nero Nero
No no no
Vine Nero vine
No no no
No Nero no
Vine aquí
Vine aquí
El gos Nero amb un altre gos. Vall dels Cargols, 17-8-25.
4
Vaig a buscar el pa pel matí
I una senyora davant meu
Veig que córre més adepressa
Com per volguer entrar la primera
abans que jo i va i diu
— Jo només vinc a dir una cosa
(En veu forta i tothom callat)
Que sàpigues que jo no soc
Qui li posa menjar als gats.
— Com?
— Sí que vas dient que jo poso
pinso a la jardinera de l’A
— Què?
— Sí que a mi m’ho dit la X
Que dius que poso pinso als gats
I no el poso jo el poses tu.
— Jo?
— Sí el poses tu a les 7 del matí
— A les 7? Si a les 7 prou feina
tinc a fer el pa per vendre.
— Bueno
jo ja he dit lo que havia de dir
Que quedi clar que no soc jo
la que li donc menjar an els gats
I després la senyora encara
discutia amb una altra a fora
12-8-25
3
Yo me mato
yo me mato y el tio
siempre iba con eeel
este no lo has visto que se metía dentro deeel
contenedor de cartones
y se veían dos piernas
(rialles)
se metía medio cuerpo y las piernas fuera
(rialles)
Y se lo prohibieron
Porque era como robar al ayuntamiento
Res, 8-7-25
2
Eeeeh eeeeh
hi ha on era queee
hi ha molts cops queee
o sigui lo que és eeee la vida
eeeem en tots els ee aspectes m’he de eeee
la millor manera d’entendre a mi mateix és és
de manera abstracta
eeee per exemple io
io crec queee soc aire
eee molts cops quan estic eee
sentat amb vària gent
potser estem dinant o el que sigui
ells e es pensen que estic amb ells
i p i potser parlen amb miii
però eee però l’únic que estic fent és
presenciaaar pos el plat de patates iii
i lo que és laaa
lo que és quan miro la televisióó
eee tinc la impressió de que estic escoltant-la
però al final dic [soroll de coberts caient a terra]
dic no sé per què per què estava
per què tenia aqueta impressió
perquè és que m’importava una merda sats?
I l’únic que faig és estar allà
i els altres es pensen que estic allà
presenciant algo amb ells
però soc només unaaa estic allà i re més
21-8-25
1
A- Les Borges!
B- Mola el mirall que projecta una altra realitat...
C- Una pintada subversiva, l'esquelet d'un edifici en runes, balcons tapiats, portes que no donen enlloc, i el mirall que reflecteix la posta de sol, que s'assembla a una nova albada.
D- La poesia és això, el reflex d'un mirall desorientat orientat cap a l'efímera bellesa d'una posta de sol.
C- Els Sainets són això, saber veure poesia en un mirall desorientat i unes runes.
A- Jo no havia vist tant!
4 amics sobre una foto de les Borges, 17-8-25
1/3 de 0
Tipus de Sainets:
Enviar una foto curiosa per whatsapp a diverses persones i muntar el poema amb les respostes.
Anotar el que diu algú en una situació mentre està passant.
Gravar l’explicació d’una anècdota i transcriure-ho tal com s’ha dit.
2/3 de 0
— M’agrada la filosofia i la intencionalitat del poemes de res.
No tant el resultat ni la factura (els versos, pròpiament)
per un pèl massa de vulgaritat i un cert mal gust.
A Reus ens estem cobrint de “glòria”...
Atenta i sincerament
— Tens tota la raó
0
“El que realment passa, el que vivim, la resta, tota la resta, on està? El que passa cada dia i torna cada dia, allò trivial, quotidià, evident, comú, ordinari, l’infraordinari, el soroll de fons, l’habitual, com donar-ne raó? Com interrogar-ho? Com descriure-ho? [...] Això ni tan sols és condicionament: és anestèsia. Dormim la nostra vida en una letàrgia sense somnis. Però la nostra vida on està? On està el nostre cos? On està el nostre espai?”
Georges Perec, L’infraordinari, 1989.
