Nº XIII
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
22
Cinc dones i un home en una cafeteria al centre de Valls.
- L’altre dia arribo a casa i sento que parla pel telèfon. Estava dient: encara no estic preparat! I quan penja li pregunto: encara no estàs preparat per a què? No res, que era per la vasectomia. Doncs sí que estàs preparat sí, li vaig dir jo. Ja pots trucar que sí que hi aniràs! Home, què s’ha pensat? Què es creu que farà? Què farem? Ja se la pot fer ja.
La resta d’amigues riuen.
- Ai sí, al meu també li va costar decidir-se. No hi havia manera-, afirma una i riu.
- Oh sí, i després amb aquella ferida que els queda acabada l’operació-, diu l’altra i riu.
- Ferida? On?- Pregunta la més jove.
- Als testicles, a la base-, diu una altra.
- Ah, doncs llavors que no s’ho faci– diu la jove. -Si a més he d’estar curant-li allò, fora fora!
- Ui! I al meu se li van unflar els pits!- Diu l’altra de passada, mentre les ganes de riure encara li permeten parlar.
Llavors, la que ha encetat la conversa es mira l’home que comparteix taula amb elles i li pregunta:
- I tu, Tomàs?- I separa els llavis mostrant les dents, amb la mirada fixa, alçant la mà i amb el dit índex i cor fent el gest d’unes tisores que tallen, mentre passeja la llengua pels llavis. -Què? Ja t’ho has pensat?- I tota la resta riuen estridentment.
- Jo....- comença a dir el Tomàs tot agafant aire. - Jo… crec que no estic preparat.
- Sí, tu estàs preparat, Tomàs–. Afirma rotunda, mentre la resta riuen encara més sorollosament. I llavors repeteix en un to més baix i més lentament: -sí que estàs preparat sí–, i riu mentre les altres riuen.
Valls, desembre 2023.
21
Pujo unes escales i escolto una veu que diu: «¿pero tu me ves cara de gilipollas?». Sense poder-ho evitar, i mira que interiorment em dic «no, no», quan arribo a dalt m’he de girar per veure la cara de la persona que ho ha dit.
Valls, 2-12-23.
20
Jo crec que, en tot això de les conspiracions, deixen que la gent es munti la seva pel·lícula perquè alguna deu ser veritat. Algú deu estar dient la veritat, però n’hi ha tantes que no saps quina. Per això permeten que la gent construeixi teories conspiratives i les difongui per tot arreu.
L’Espluga de Francolí, 27-12-23.
19
- La gent és gilipolles: ara tothom mira un vídeo d’una dona que diu «la palmera cau, la palmera cau, la palmera cau en directe, mira la palmera cau, la palmera ha caigut, en directe, la palmera».
- Ah sí, l’has vist?
- Sí, i tu?
- També.
Tarragona, 28-12-23.
18
- El Pau ja s’està tornant a penjar. El primer dia deia que havien d’anar a poc a poc. El segon, ella ja s’havia quedat a dormir a casa d’ell. El tercer, em va dir que venia de dormir a casa d’ella. El quart, diu que estaven pel carrer i li va dir «aquí viuen els meus pares», i ella: «ah doncs, els diem hola?» I van pujar a dalt i ja els va conèixer. Al cinquè dia ja s’havien trobat amb els fills. I el sisè, el fill del Pau ja es quedava a dormir a casa d’ella.
- Caram!
- Sí, com sempre, dient que aquesta vegada s’ho prendrà amb seny i al cap de cinc dies ja està completament pringat!
Res, 21-12-23.
17
- Berlín ha de ser un rotllo – diu X.
- El Carles hi ha estat, com és Berlín?
- Bé, en realitat està bé, hi ha molt de moviment.
- Ah sí? Tu mires «La casa de papel»?
- No–. Contesta el Carles.
- Ho dic perquè hi ha un personatge que es diu Berlín.
Tarragona, 24-12-23.
16
- He conegut un noi d’uns 15 anys que llegeix Foucault, Lyotard, Derrida, Deleuze... no sé, de tot.
- Ah sí? Ostres, déu ni do.
- Sí, diu que no es parla amb els seus pares.
- Normal.
Valls, 15-12-23.
13
Senyora amb plateret de cafè amb llet
i dues aletes de pollastre en una mà
i gos gran amb corretja a l'altra
Busca taula per seure a la terrassa buida
En tria una però diu no
posem-nos més cap a dins
I seu a la part de dins de la taula
El gos mira les aletes però ella no li fa cas
Li posa la pota a la cama amb la mirada fixa a les aletes
Me vas a manchar y me voy a cabrear
Li torna a posar la pota
Que me vas a manchar y me voy a cabrear
Agafa una aleta la desmolla
i li dona bocinet a bocinet
Agafa l'altra la desmolla
i li dona bocinet a bocinet
S'aixeca a agafar tovallons per eixugar-se
Mira la parella de senyors grans que també la miren
I els diu ja està ja ha esmorzat!
Surt el cambrer xinès a saludar el gos
Mira ha venido a verte el Manolo!
Manolo al gos somrient: No conosel! No conosel!
I ella al gos: sí que el coneixes que te fa el nyam nyam!
Ha venido a hacerte el ñam ñam!
Es el que et fa el nyam nyam tots els dies!
Plaça de la fumera, 28-12-23.
12
"Em cago en el feminisme" a la porta lateral d'una església
I a dalt un missatge de Bon Nadal
I un borratxo demanant diners
i un xino espantat del borratxo
Quan diuen que Barcelona es cosmopolita es refereixen a això?
Però la Pedrera ben il·luminada això que no falti
Avinguda Diagonal, 25-12-23.
11
M'han ficat una multa per un gir prohibit. La M. sempre em diu que no el faci i mira, avui m'han enxampat. Total que mentre em feien la multa s'ha aturat un altre cotxe al costat. I el conductor li deia a un dels dos polis que hi havia un tio passejant amb un ganivet molt gran al carrer, amb xilaba fosca, i que podia ser perillós. I ells allí fent la multa amb la calma. Però feia gestos intimidatoris? No però portava un ganivet gran i tenia xilaba fosca. Però feia ostentació del ganivet? No però se li veia i tenia xilaba fosca. I com anava vestit? Amb xilaba fosca. Alguna altra senyal identificativa? Xilaba fosca i un barret fosc. M'han acabat de fer la multa i em diu desitja signar? I jo home, desitjar desitjar... Què implica? No, que si vostè vol té dret a signar. Ja però implica alguna cosa, signar o no signar? Simplement que si vol ho pot fer. Va espabil! Li deia l'altre. Però què foties? I han marxat cap allà.
Av. Pere el Cerimoniós, 26-12-23.
10
El problema del món és que tothom va a la seva, excepte jo que vaig a la meva.
Res, 24-11-23.
9
- Kostyantyn, ¿puedes empezar a leer donde dice “Comenta…”?
- Bien. Yo digo que lea otro.
Alumne ucraïnès que està fins a dalt del subjuntivo. S'asseu a final de classe, tartamudeja i entra i surt del seu paper com a alumne obedient.
Res, 24-11-23.
8
Vaya cara de capullo que tienes.
Me lo dices ahora que me ves.
Llevo años viéndote, te lo digo ahora que me he fijado.
Pues fíjate cuando me cobres, que cada día me cobras más.
Vete a que te roben a otro bar, a ver qué te dicen los chinos.
Por lo menos no me dirán que tengo cara de capullo.
Te dirán: tú tenel cala capuyo. Pagal ahola.
Pues a ellos les dejaré propina.
Pues a mí déjame el cambio y arreglado. En esta parroquia todo el mundo se va en paz.
Será todo el mundo menos yo.
Mentida. Será tú menos todo el mundo. Pero todos vuelven. ¿Sabes lo qué es un bucle? Pues este bar no es un bucle, es el cuento de nunca acabar. Entras una vez y no sales nunca más. Sales hoy para volver mañana. Por eso el reloj siempre lo tenemos avanzado.
Avinguda de Marià Fortuny, 1-12-23.
7
¿Qué ha pasado hoy con los crusans? No te queda ni uno.
Ya los he vendido todos. Para que veas que en este bar se cumplen las leyes de Dios y de la naturaleza.
Vaya hombre. ¿Y de chocolate tampoco?
Tampoco. La hoja de reclamaciones está en el lavabo. Es larga y blanca. Cuando acabes pones nombre y apellidos, DNI, firmas, la tiras al wáter y tiras de la cadena. No te dejo ningún bolígrafo hasta que no te laves las manos.
Pues dame una madalena de esas grandes.
¿De las salvajes? ¿Las campestres que muerden? Eres valiente tú.
Le daré sentencia ahogándola en el café con leche y ya no morderá.
Entonces las cámaras y yo seremos testigos de tu crimen caníbal y animal.
Manda huevos, el señorito se nos ha vuelto animalista. Pues si tengo que ir a prisión ya no te pago.
No, tú págame. La mitad se irá para el juez, a ver qué puedo hacer. ¿Pero qué te ha hecho la pobre madalena? Con lo bien que está aquí conmigo.
Estará mejor en mi barriga.
Y aún estará mejor cuando la escupas por debajo, directo al hoyo de lo orgánico.
Avinguda de Marià Fortuny, 2-12-23.
6
Un chupito de Ballantine's. Cóbrate con tarjeta.
¿Copia?
¿Para qué? ¿Para la prueba del crimen?
Para que te suenes yendo para casa. A ver si se te pegan los números en el careto y te acuerdas de mí cada vez que te mires al espejo.
Avinguda de Marià Fortuny, 11-12-23.
5
Toma. Esto es la lotería y lo de ayer.
Muy bien.
¿Cuánto es la mediana?
Dos euros.
¿Y para mí?
Dos euros.
¿Y si le quitas el IVA?
Dos euros.
Y si te pago con tarjeta?
Dos euros.
Toma, dos euros. Quédate el cambio.
Entonces son 2'50.
Avinguda de Marià Fortuny, 14-12-23.
4
Yo soy más español que la tortilla.
Que la tortilla francesa será, ¿no?
Carrer Antoni de Bofarull, 14-12-23.
3
Esto no es un almuerzo, son varios. ¿Todo esto te vas a comer?
Y tanto. ¿O es que te crees que lo he pedido para hacerle una foto?
Pero esto engorda.
¿Cómo va a engordar? Si ya está hecho. En todo caso engordaré yo.
Ole tus huevos mediterráneos.
Y lo mojaremos con dos copitas de vino y un carajillito para bajarlo. Pero tranquilo hombre, que cuando me muera ya me adelgazaré. Me voy a quedar en los huesos.
Avinguda de Marià Fortuny, 15-12-23.
2
Joder tío, siempre nos encontramos en el mismo sitio: en el bar o en el lavabo.
El hombre es un animal de costumbres.
¿Pero tú eres hombre o animal?
En el bar y en el lavabo animal. El resto del día puedo ser hombre, depende de cómo se tuerce.
¿Y por la noche?
De noche me llamo Lola.
Ya ves. Voy a sentarme un rato en el zulo del placer.
Límpiate bien el culito.
Espérame aquí y te aviso cuando acabe.
Ya te digo, los compañeros están para ayudarse entre ellos. Pero en este caso no seré yo. Vaya bien la tarea.
Esto siempre va bien.
Lavabos de la feina, 18-12-23.
1
[Dos vells]:
¿Pero tú ya sabes andar en bicicleta?
Pues claro.
¿Y donde vas a ir? ¿A la playa?
A la montaña. Yo he subido de Vilaplana a la Musara en bicicleta.
¿Y cuánto tardaste? ¿Una semana o diez días?
Cuarenta días. Iba parando. Bebía un poquito...
¿Qué llevabas, una garrafa de vino a la espalda?
Si ya lo sabes todo, no tengo que contarte nada.
Viejo verde. Eres cada día más pellejo. Así te quedas cuando ves pasar a una paya, así con la boca abierta. Y ya no muerdes nada.
Muerdo más de lo que te piensas.
Sí, los cojones. Mira, allí delante tienes los de Jehová. Ve a que te den una charla.
No quiero ni Jehová ni Jehovú.
Carrer Antoni de Bofarull, 23-12-23.
2/4 de 0
Escolta això: el segon moviment del Trio nº 2 de Schubert. Escolta la primera frase, que sòbria i senzilla… Sense tecnicismes. La podria tocar qualsevol de primer d'instrument. Però que profunda! Una frase tan simple no es pot construir, no es pot inventar: te l'has de trobar, t'ha de venir, només pot ser inspirada. I així com ha vingut, així s'ha de quedar.
Se n'ha de saber molt per no canviar allò que reps, per reconèixer-ho com a tal i deixar-ho estar. Després ho pots decorar, polir, ajustar. Fins i tot ho pots desenvolupar i tornar-te retòric. Però al final tornes a la frase inicial. Ella és el que recordaràs, el que quedarà en tu després de tot. És el principi i el final.
Podries despullar la teva obra del que hi poses? Quedar-te només amb el que et va ser donat al principi, sense demanar res? Llavors podràs mirar a la cara els teus poemes. Llavors seràs com ells.
- Fantàstic... Però recorda que és més fàcil conquerir el món que conquerir-se a un mateix.
Explicant a un poeta escèptic que els sainets estan a la base del gran art. Res-Vinyols, 17-12-23.
0
Ets el número 1?
Has sabut mantenir la posició una vegada més?
Felicitats!
Almenys de moment
Només tu saps com costa
I també saps que res dura sempre
Que la vida és cíclica
com les llunes, els dies, les estacions i les èpoques
Com el Barça o com el Betis…
I un dia t'aixecaràs i et trobaràs una mica més avall
(Això només com el Barça…)
Ningú se n'adonarà
Potser només serà una sensació subjectiva
Un dubte fugaç
Però suficient per caure del pedestal
Et miraràs i ja no veuràs al millor
Aleshores res tindrà sentit
Perquè clar
Quin número ser si no pots ser l'1?
No obstant
En realitat
Llavors és quan podràs ser l'autèntic primer
Perquè el primer no és l'1
ho sabies?
Mira
Tots els números són inestables perquè es posen uns sobre els altres
I l'1 és el més inestable ja que tots es posen sobre ell
tots volen ocupar la seva posició
Malgrat que només hi pot haver un 1
perquè si n'hi hagués un altre d’igual formarien el 2
Però fins i tot l'1 necessita una base que li fa de fonament
L'autèntic primer
El número 0
El 0 mai es perd
La seva posició sempre està lliure per més que l'ocupin
Només la pot perdre un mateix
I no perquè li prengui un altre
sinó per simple oblit
Per inconsciència de la seva posició primera i fonamental
I llavors es llença a competir absurdament per la posició segona
La número 1
L'1 ho tapa tot
Només es veu a si mateix i tots el veuen només a ell
En canvi el 0 no es veu però permet veure
No destaca però permet destacar a tot
No és admirat però permet admirar
No conta però permet començar a contar
No apareix però és l'horitzó on apareixen els altres
No val res però cada cosa cobra valor en referència a ell
Per això des d'aquí
des del fonament imperceptible
sense res a aconseguir ni a esperar
fins i tot la pedreta de l'asfalt és gran i magnificent com el cel
i els presidents i autoritats són petits i fràgils
com infants amb carències afectives
Vine
Voldries ser 0?
Riurem i contemplarem plegats l'espectacle que fan l'1, el 2, el 3, el 100.000...
Són moníssims
En el fons també voldrien ser 0
Però no en saben
Es queden encisats per l'1
Són com cadells petits que competeixen a la nostra falda per estar més a prop nostre
Acollim-los amb amor i compassió
Un dia s'adonaran que no necessiten competir
Que tots estan igual de prop de la falda
igual de prop del fonament
Llavors també estaran preparats per ser 0 al nostre costat
Del Sainet a A.M. Res, 18-12-22.
Altres números de Sainets de Res: XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada