Nº VIII
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
T’agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?
32
En una farmàcia, una dependenta atén una parella d’uns quaranta anys.
– Hola, voldríem una capsa de preservatius. De sis ja està bé.
– Aquí té–, diu la dependenta mentre mira la capsa. –Un moment– diu.
Es torna a mirar la capsa, es mira la parella i fa:
– És que caduquen d’aquí a tres setmanes.
Es gira i agafa una altra capsa i l’entrega.
Data de caducitat: en un any i mig.
Tarragona, 2016.
31
Al mostrador ve un home baixet i em demana uns papers. Em giro per buscar-los. No els trobo i rebusco. Al cap d’una estoneta em giro per dir-li que li donaré els papers però no veig l’homenet. Lentament m’inclino cap al mostrador i vaig mirant cap a baix, fins que aboco el tors completament cap avall, mirant en un angle de 90 graus. L’home em crida enfadat des de l’altra punta de la sala: Eh, que no soc tan baix!
Hotel barceloní, 5-6-23.
30
Al parc infantil, un home rus està assegut en un banc. Porta una samarreta que hi diu “I don’t need google, my wife knows everything”. Una nena pronuncia unes paraules russes. L’home s’alça del banc i es dirigeix a un gronxador de cistella per treure’n la seva filla. No pot. I la seva dona, que tota l’estona ha estat al costat del gronxador, treu la nena. Just llavors, un altre home assegut en un banc amb la samarreta de la selecció espanyola veu passar algú i diu: “ese es el cantante de Tam tam go”.
Tarragona, Parc Ixart, 12-7-23.
29
Acompanyo la meva filla al metge. Demano justificant per la feina. Em fan justificant amb el meu nom. Entrego justificant.
L’administració m’envia un requeriment: em diuen que en el justificant hi ha de constar el meu nom i el nom de la filla que he acompanyat. A l’oficina de personal em diuen que el nom de la meva filla ha de constar a l‘apartat Observacions del justificant.
Torno a l’hospital, demano que a Observacions escriguin el nom de la meva filla. Diuen que no poden. L’únic que poden fer és donar-me un paper on consti que la meva filla va assistir al metge el dia indicat.
Els dic: «però llavors tinc dos papers, un on posa que jo vaig ser aquí i un altre on posa que la meva filla va ser aquí, però cap paper amb el meu nom i el nom de la meva filla a Observacions, que és el que volen, i em temo que hauré de tornar».
Demano si m’ho poden escriure i em diu que no. Dubto si no vol o no pot, noto que em mira amb desconfiança. No em coneix. A la feina entrego aquest paper. Per sort, no rebo més notificacions.
Dos mesos després torno a portar la meva filla al CAP. En sortir demano un justificant i que, si us plau, escriguin el seu nom a Observacions. L’administrativa alça el cap digna i ofesa i em diu: sempre escrivim el nom de la persona acompanyada a Observacions.
Tarragona, abril i juny 2023.
28
Sempre passen merdes
Quan s'acaba una comença l’altra
I a vegades se solapen entre elles i tot
Serà així fins que ens morim
No podem equilibrar l'exterior definitivament
No podem arreglar la vida d'una vegada per totes
Aquet no pot ser l'objectiu perquè ens la fotrem
el repte ha de ser un altre
trobar un equilibri enmig del desequilibri
Fer el que puguem
Actuar de la millor manera
i la resta és cosa del món
I encara que ell ens faci ràbia
naltros també li fem ràbia an ell
I què
El món creus que se suicidarà perquè no encaixa amb naltros?
I naltros ens hem de suïcidar per no encaixar amb el món?
Tira home tira
Carrer Batan, 17-7-23.
27
Y así acabó la cosa.
Jajaja sí bueno, son cosas que pasan. Y las que te podría contar yo.
Ostia calla calla. Me acuerdo hace años cuando trabajaba en la fábrica, allí en Martorell. Al poco de entrar me presentan al jefe, pero al gordo sabes. Era media mañana y acababa de ir a cagar. No me había lavado las manos. Ya ves, pa qué, si volvía a la cadena para ensuciarme otra vez. Pues cuando me da la mano no sé cómo me aguanté el descojón colega.
Jajaja para eso cobran más los jefes.
Carrer Antoni de Bofarull, 16-7-23.
26
Vam nar a veure Megalodon
I lo millor de la peli va ser
quan faltaven 10 minuts per acabar
que s'apaga la imatge
s'encenen els llums
entra un noi
i diu que la màquina s'ha espatllat
però que no ens preocupem
que com que queda poc
ens explica el final
i tots mirant-nos uns als altres
i sí sí ens el va explicar
I quan va acabar tots aplaudint-lo
I ell saludant amb el cap
Com en una funció
i mira encara
això va ser lo millor de la peli
La Fira, 15-7-23.
25
Carinyu no m'hai fixat
Que no m'he canviat les calces d'ahir
I vai amb les calces negres que se'm veu tot
Me'n vai nar a dormir
I vai pensar demà ja me les canviaré
Pro com que hem nat amb presses
Després ja no me les he canviat
I ara se'm transparenten
Vallfogona de Riucorb, 15-7-23.
24
Eh, ¿Qué pasa? ¿Qué haces por aquí a estas horas?
Nada, tomando una cerveza mientras espero que me llamen de la ETT para ir a descargar camiones. Me han dicho que pagan bien.
¿Qué ha pasado con lo otro?
El asqueroso ese de Montblanc aún no me ha pagado. Se acordará de mi.
Y eso?
Pues que es un cerdo. Hoy en día hay que ir así, con la navaja. O me pagas o te pincho.
Plaça Pedrol Rius, 15-7-23.
23
Pues ya ves colega, yo soy así. Siempre on fire. No paro ni durmiendo. De un lado pa otro. Desde los trece años que duermo en una cama de matrimonio yo solo. Imagínate lo mal que lo pasaba cuando iba a casa de mi primo en aquella cama tan pequeña. A parte que soy sonámbulo.
No jodas, no lo sabía.
Pues sí tío. Yo con quince años mi hermano tuvo que venir a buscarme por la calle en calzoncillos. Suerte que un vecino me vio y avisó a mis padres, si no, a saber cómo hubiese acabado. Y un día llegué de trabajar por la noche y me senté allí en el porcho a dormir. Me despertó mi padre y me dijo: ¿qué haces aquí? Le dije: no sé, esperando. No me acuerdo de nada.
Plaça Pedrol Rius, 15-7-23.
22
¡Arriba España, arriba el rey, arriba el orden y la ley. Buenas tardes fondo norte y buenas tardes fondo sur!
Bueno… ya estamos. Se acabó la tranquilidad.
Si estamos es porque hemos venido. ¿No lo sabías tú eso? Pues ahora ya lo sabes. Mmmm… ponme un vinito para empezar, que es prontito. Queda mucha tarde aún.
Carrer Antoni de Bofarull, 15-7-23.
21
Buenos días a todo el mundo menos a uno. ¿Pero esto qué es, el bar de los jubilados o qué? Aquí ni uno trabaja.
No hables tanto que tú solo haces ver que trabajas.
Sí y se me da muy bien, ahora mismo estoy trabajando. Ponme una mediana cuando puedas.
Carrer Antoni de Bofarull, 15-7-23.
20
Hola buenas. Haces bocadillos no?
Sí. Aquí carta. Qué querer?
A ver... Vale, un serranito.
Ah, ahora serranito no. Mucho tiempo. Ahora mucha gente mucha faena y serranito mucho tiempo. Otro sí. Bacon queso, pollo, tortilla, jamón...
Vale, tranquila pues. Si no quieres trabajar no trabajes, hay más bares.
Serranito mucho tiempo. Ahora mucha faena. Otro sí.
Ya ya tranquila, no te canses. No hace falta que trabajes. Hay más bares. Todos los chinos sois iguales.
Ah, no gustar marchar.
Mierda de bar.
No gustar marchar. ¡Marchar ya!
Carrer Joan Bertran, 14-7-23.
19
The real man. Aquest pare que es prepara un cigarret al pati de l’escola i l’encén mentre acomiadem els alumnes de primer de primària que marxen de colònies.
Tarragona, abril 2023.
18
Vull el divorci, ja estic cansada, no fas res i no tens mai cap iniciativa pròpia, tot ho he fer jo, has de marxar de casa.
D’acord. Em podràs ajudar a trobar pis?
Llar privada, Alt Camp, 2023.
17
Em demanen si puc trucar al doctor i preguntar-li si pot anar a cafeteria perquè hi ha una dona molt marejada. Truco:
- M’han dit que hi ha una dona marejada a cafeteria i pregunten si s’hi pot acostar.
- (Veu nasal) No, que venga a enfermería. En enfermería la puedo atender, en cafetería no. La cafetería no es una consulta médica, no hay instrumentos médicos. En cafetería hay... hay (fa una pausa): hay café.
Centre penitenciari, Catalunya, 2023.
16
Comunicat de desperfecte.
Descripció: pierde agua.
Solució proposada: repararla.
Hotel Barceloní, 20-6-23.
15
- Y qué haces aquí tanto rato?
- Pues darle a la sin lengua.
Tarragona, Parc Ixart, 15-6-23.
14
Hola Diego, ¿quinto?
Sí por favor. Hombre Quique, ¿cómo estamos?
[Jugant amb el mòbil i responent mig agilipollat] Mal, muy mal estoy.
No creo, siempre con la caña y las patatas por todos los bares. Ya estás bien tú.
No, estoy muy mal. Porque no trabajo. El médico no me deja ir a trabajar.
Pues hazle caso al médico, que tú ya estás bien aquí en el bar con la caña.
Carrer Antoni de Bofarull, 14-7-23.
13
Ya tienes lotería de Navidad?
No, aún no.
¿Y a qué esperas? Yo ya tengo el de aquí.
Este año pillaré menos.
¿Cuánto te gastaste el año pasado?
3.000 €. 150 décimos. A trueques. Y mi mujer 400 €. Si te enseñé las fotos, no te acuerdas?
Sí vaya, te flipaste. ¿Pero lo recuperaste?
Qué va, 300 €. Este año no paso de 800.
Ya ves colega.
Oye, pero nunca sabes cómo va. Hace años, cuando íbamos con pelas, me gasté 50.000 y rasqué casi dos millones. Te hablo de cuando íbamos en pesetas.
Carrer Antoni de Bofarull, 14-7-23.
12
Ponme otra mediana. ¿Cuánto es?
Cuatro.
¿Cuatro euros la mediana? ¿Qué te pasa hoy?
Tú dos medianas cuatro euros.
Pues no me pongas tapa y me haces cuatro medianas dos euros.
Ah, tú tener dinero.
No no, si tuviese dinero no estaría aquí.
Tú sí tener dinero. Cabeza mal.
¿Qué dices? ¿Cartera mal? Sí, muy mal.
Tú dinero sí.
Dinero no para ti. Se va a la máquina.
Ah, callar ya. Pagar. Jugar.
Carrer Joan Bertran, 13-7-23.
11
Niña, tienes periódicos de esos que regalan?
No, intento que haya para toda la mañana pero la gente se los lleva. ¡La gula! ¡Es la gula!
Cafeteria, Tarragona 3-7-23.
10
Ponme un chupito de anís del mono.
Ah, tú también mono.
¿Yo mono? Pues no me lo vas a cobrar, los monos no llevamos cartera.
Ah monos también tener dinero.
¿Ah sí? ¿Dónde? No cartera. En la selva no dinero. Tendré que pagarte con plátanos.
Monos sí dinero. Tarjeta. Tu dinero sí.
Carrer Joan Bertran, 13-7-23.
9
ha vingut un noi jove
i ens ha dit en anglès
que si li donàvem unes monedes
per fer-se una cervesa freda
i naltros no sabíem si donar-li o no
i jo li he preguntat com és
que es trobava en aqueta situació
i ho hem comentat entre naltros
perquè diu visc al carrer i no tinc diners
i dic on et faràs la birra
i diu me la faré aqui a la botiga
i tu has dit jo no li donaria
i li he dit ho estem debatent no ho sabem
llavors ha marxat sense dir res
ni adeu ni re
portava una samarreta d'Exploited
i només per això potser li hagués pagat
però després he pensat
tio te'n vas sense dir res
doncs alabat sia déu
Bar Travelin, carrer Batan, 12-7-23.
8
Aquest no era l'actor?
I ho fa bé com a president?
Si el Zelenski.
Home, està portant la guerra…
Res, 12-7-23.
7
Hola hola.
Hoooola.
Una mediana bien bien fría, una copa bien bien fría y ponme unos mejillones de estos bien bien buenos.
Ah, tú todo bien bien. Yo cobrar bien bien.
Cojones con la china!
Bien bien cojones!
Carrer Joan Bertran, 11-7-23.
6
Quinqui surt del lavabo
sense samarreta
amb tatuatges talegueros
parlant sol i dient
Reus está lleno de cucarachas
Están por todas partes
Carrer Joan Bertran, 9-7-23.
5
- Era això l’any passat
a l’hivern
que estàvem aquí asseguts
i en sec el T va anar al lavabo
i comencem a sentir crits i cops
i diem òstia
- Jo vaig anar al lavabo també
i vaig sentir un paio que deia
papel! papel!
i vaig veure que els dos lavabos estaven ocupats
un estava el paio aquest que deia papel papel
i a l’altre estava el T
i vaig dir buenu
torno a la taula
i vaig venir cap aquí
- I allavors
jo estava assegut aquí frontalment mirant al lavabo
i en sec vec que s’obre aquell
aquella porta
i vec un tio amb els pantalons baixats
caminant així i fent “aaaah papeeel!!!”
amb els pantalons baixats
venia allí tal qual i
i estava sobresortint aquí a la
a l’entrada
i el tio cridant això
Llavors el T surt del lavabo i se’l troba de cara
i el tio “eh oye tú no sé qué”
i en sec vec que el T l’agafa així i li fa eh
l’atura
i aquell tio amb els pantalons baixats
- I cagat
- I tot cagat
- Clar va anar sense paper
va fer la seva feina
- Sí però hi va haver molta tensió allí eh
- Home
- Quasi que es peguen allí
- Per un paper de vàter
- I ve cap aquí amb els pantalons ja pujats
- O sigui es va netejar
el T va venir cap aquí
es va asseure
i al cap d’una estona ve l’altre
- I ve l’altre i
“qué pasaaaa! Qué!
- Li deia que quan et demano paper m’has de donar paper!
- El T se’l va quedar mirant i no li va dir res
se’l va quedar mirant
- Allò que fa ell
- I tu què li vas dir?
- I al final jo li vai dir
bueno tio
pesat ja està bé no?
ja ho hem entès
i estem aquí
ja està no?
ya fue
- Les va tenir amb tu llavors eh
- Sí no sé què em va dir
- Que et volia partir la cara
- Ah i em va dir tu què ets el
el defensor de la ciutat o què?
- El defensor del poble
- Això el defensor del poble
- I jo i un altre ens vam aixecar
hi va haver una trifulca
vam haver de fer-lo fora
va marxar al final perquè
el tio anava molt molt molt encès
i allavors el
el barman va dir eh
es amigo vuestro o algo?
i dic no no no no
diu joder
i va allí
va allí dins i diu
me cago en
diu la conxa de su madre
diu diu
diu que s’ha cagao fuera el subnormal!
i va haver d'arreplegar la merda
Bar Àmfora, 1-7-23.
4
un dia anem an aquest kebab
d’aquí a l’avinguda Pere el Cerimoniós
és interessant eh
hi haaa
hi ha personatgeees
que oju
iiii bueno
venen molts tios d’aquests de
però també hi ha pèrsons que apareixen
pos com jo
del no res
l’únic que bueno
he estat allí fent una ampolla d’aigua i un
i un kebab o sigui
no hai donat més guerra que això
però sí que
en sec ha aparegut un paio
amb la llibreta del banc
o sigui amb la llibreta de la Caixa
però de l’època de mons avis eh
o sigui de quan érem petits
que mon avi em deia
nem a actualitzar això a la Caixa
doncs ha aparegut un paio d’uns quaranta llargs cinquanta
uns cinquanta
iiiii i tot tremolós
amb esgarrapades al coll
dient que ell volia parlar amb el jefe d’aquest establiment
perquè li devien calers
i el tio aquest m’ha dit
el el
el paquistaní m’ha dit
diu estic fins als collons d’aquest paio
perquè me ve cada dia a demanar el mateix
i jo li dic que ja vindrà
pos que quan hi hagi el jefe ja parlarà
però que cada dia ve a lo mateix
bueno i el tio pos és un ionqui
que té aquest fixament
i ja està
iiii
no no el tio
a mi em demanava l’opinió
el ionqui aquest me deia eh
però tu veus normal que em deuen diners?
i dic no ho sé xato parla amb qui hagis de parlar
i el tio venia amb la llibreta del banc
dient que li faltaven calers
o sigui
un atrapat de la vida
Res, 8-7-23.
3
Aquest és de fa molts anys
caga-t’hi
quan encara hi havia el Mercadona allí al costat
això per lo menos faaaa
set vuit o deu anys saps
un dissabte al migdia vai a comprar
plego de currar
pujo un moment a casa
me rento la cara
vec a la mama
i me’n vai al Mercadona a fer la compra
la compra dels dissabtes
i al baixar
al baixar me trobo a dos quinquis aquí davant del portal
dos quinquis literals
i un portava un gossot d’aquests perillosos
no sé eee pitbull no sé quantos vale
un caparrot així de gros
i total que estaven fora al carrer esperant-se
eeeeh
a que el menguis li baixés el fato ja saps
i ells estaven fora
i clar el gos el pobre
me va veure per la vidrera baixant les escales
i se llançava contra mi
no sé si per jugar o per mossegar-me
per mossegar-me no eee suposo que per jugar
i el molt gilipolles
que n’hi havien dos
el molt gilipolles el del gos
així al mig del portal
i el gos tirant
el gos tirant
el gos tirant
obro la porta i me trobo al gos amb la puta boca aquí davant dels ous tio
i li dic
bueno qué apartas el perro o qué
i me diu apártate tu
[rialla nassal interna]
a mi no em fa gràcia
i el gos aquí davant dels meus ous
i li fai així al gos
un cop de genoll a la boca
i passo pel costat per marxar
i l’altre gilipolles comença
míralo cuantos piercings
míralo cuantos piercings
i jo mare meva no m’ho crec
respiro i marxo cap al Mercadona
és igual tio no vull problemes
hai d’anar a treballar i no vull problemes
no vull perdre el temps
total vai al Mercadona
fai la compra
vinc carregat amb les dues bosses
i flipes
me vai ensorrar moralment
per la punta del carrer venen el
el menguis
amb el del gos
tots dos per allí i mirant-me
i dic molt bé
ara és quan me follen i me trenquen el cap de puta mare
el del gos se queda aquí a la cantonada
i ve el menguis
i me diu oye vecino
qué ha pasao con el colega
qué ha pasao pos mira ha pasao eso
he subido a casa a ver a la mama vale
salgo a comprar y ha pasao eso con el perro y me ha dicho eso
i fa
ah tranquilo no pasa nada
es un gilipollas déjalo
Carrer Antoni de Bofarull, 3-7-23.
2
joer macho
hasta hoy un puto domingo que abrimos
los mismos caretos a la hora de abrir tío
I l’altre diu
no hombre no que no lo pillas
no vienen porque quieran
esta gente están enfermos
son como los drogadictos
pero su droga
son las ofertas
Avinguda de Marià Fortuny, 3-7-23.
1
Arribo un divendres a la tarda de currar
i me la trobo amb ella aquí al portal
amb el
amb el seu amiguet
vale
ocupant
dins del portal
ocupant tota l’escala
amb un patinet allí al mig
aparcat allí al mig
i educadament li dic
mira
que això és una comunitat
per aquí ara han d’entrar i sortir els veïns
vale
si no feu res m’es
m’és igual que estigueu aquí però
treu el patinet del mig de l’escala
perquè aquí hi ha el racó al costat de les plantes
que el pots aparcar
Ya lo quitaré
Vale
Segona vegada
Això ho vai dir en castellà vale
Aparta el patinete
estaos aquí y haced
vale
estaos aquí hablando y haced lo que querais
però pon el patinete aquí al lado
porque esto es una comunidad de vecinos
y subimos y bajamos vale
apárcalo aquí al lado
Ya lo aparcaré
Uf respiro
m’assereno
y dic
tercera vez
coge el patinete porfa
apárcalo aquí al lado
y la gente pasará
Ya lo aparcaré
Al final revento
dic mira tio no pateixis per res
ja te l’aparco jo
obro la porta del portal
sempre tenim una falca allí per a vegades
si s’han de fer obres o lo que sigui se posa
fal falco la porta
eren les cinc de la tarda i no hi havia ni cristo per aquí
agafo el putu patinet
surto i fai plam!
i el llanço aquí al mig de la carretera entre els containers
i dic ja el tens aparcat col·lega
I ell hijo de puta cabrón!
I li dic me’n vai cap a dalt aquí et quedes
Carrer Antoni de Bofarull, 3-7-23.
0
- Llegeixo atentament la teva poesia de la diguem-ne quotidianitat. Penso que les teves idees són boníssimes i que si els versos no arriben a resultats més poderosos és perquè no cuides prou l'aspecte formal. La forma en l'art és tan important!
- Estic molt d'acord amb tu. De fet, vai somiar que em deies això i vai fer un sainet d'aquell somni premonitori. Està a Sainets, VI, 5.
- Semblen una mica (o bastant) els poemes en prosa del Foix. Has d'aprofitar la teva imaginació, que és molt bona!
- Buenu, la idea del Sainet és agafar les paraules al vol tal com han sonat, no inventem res. Per això notes aquesta poca cura formal, perquè intentem que hi hagi el mínim d'elaboració possible. I la que hi ha, és sobretot per treure les restes de literatura que encara se'ns escola. No volem crear art com un objecte diferenciat del que hi ha, sinó que volem presentar el que hi ha com a art. Com quan Tàpies presenta un somier vell a la paret del MACBA. Defugim el fetitxisme de l'autor i tota la ideologia que l'acompanya. Volem traspassar la responsabilitat al lector. Li estem dient: mira, però mira de veritat! La bellesa està en la seva mirada, sempre hi ha estat, no en el text en si. Ell és qui pot veure les barrabassades que transcrivim com a art o no. I si ho sap fer amb els sainets, ho sabrà fer amb les coses de la seva vida quotidiana, perquè són el mateix. És com si la vida estigués recoberta per vels extravagants que ens impedissin veure les coses. Vels fets de propaganda, literatura, política, educació, indústria de l'entreteniment i l'espectacle. Els Sainets també són un vel, però que s'ajusta perfectament al perfil de cada cosa i permet que es transparentin. Només cal retirar aquet vel per obrir-nos a les coses directament. Els sainets són un entrenament per a la il·luminació.
- El que dius és gairebé més teatre que poesia!
- Sí? No ho sé, no sabria dir-te.
Res, 27-6-23.
Altres números de Sainets de Res: XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada