Nº IX
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
T’agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?
Ei li pots donar un cop d'ull abans de publicar-lo?
Què és aqueta paranoia? Només ho he mirat pel damunt
És el número IX de Sainets
El 4 és una dedicatòria a les muses
El 3 és una performance que vam fer a la plaça del Víctor, feta amb els primers sainets de la història, que vam apuntar a mida que anàvem conversant.
El 2 és sobre el Juan, aquell personatge del teu barri que sempre xiula pel carrer.
L'1 és tota una aventura urbana que ens va passar al bar C.
El 0 és una conversa de whatsap, una paròdia de la nostra idea de poeta.
Res, 13-8-23.
4
Juan,
Selva, Valquíria, Sergio,
noi de la porta,
home gris de la barra,
rapsoda 1 i rapsoda 2,
venerable brossador poètic,
Sigueu recordats per les nostres paraules,
La vostra història no ha d'enfonsar-se en l'oblit.
Han de saber que vau existir
Que vau realitzar accions potser no extraordinàries,
però sí memorables en algun sentit.
No obstant,
la nostra veu és dèbil, maldestra i impotent.
Diem la closca però se'ns resisteix el centre.
Exposem alguns detalls, però,
i l'enigma que s'expressa a través d'ells?
Obre el cor, estimat lector,
Capta l'enigma a través dels detalls.
Res, 13-8-23.
3
Misteri de la Fira
Sainet de sainets, iniciàtic i mistèric.
Personatges: rapsoda 1, rapsoda 2.
(Intercanviar amb monedes nostres per bitllets del públic i posar-los en un bol, juntament amb una pastilla de cremar i tiquets de compra que pugui aportar el públic... Posar el bol davant d'un póster de la Fira com aquest, com un altar ceremonial:
Rapsoda 2 llegeix en silenci un llibre, amb moviments i gestos tensos i violents com si jugués a la Playstation. Rapsoda 1 es dirigeix al públic).
Rapsoda 1:
Què passa quan llegeixes un llibre?
Quan llegeixes un llibre és com estar davant d'una pantalla.
La ment està allà i el cos aquí.
La noció del temps és diferent, la noció de l'espai canvia.
O sigui que
els intel·lectuals experimenten un tipus d'alienació similar als adictes a la play?
Els poetes, els lectors i aquesta mena de gent són com adictes a una play?
És això?
Rapsoda 2
(Interromp llençant violentament el llibre al terra com si hagués perdut una partida a la play)
Qué haces loco qué haces loco ostia puta no no no nooo!
Rapsoda 1:
Però vosaltres, ara, escolteu des de dins de la vida.
Ara no esteu davant d'una pantalla.
Vosaltres no sou adictes a la play.
(El rapsoda 2 agafa un ninot i comença a jugar amb ell, estirant-lo i maltractant-lo mentre parla el rapsoda 1)
Els profes són gent que s'ha quedat abduïda
dins de la pantalla de paper i ja no en sap sortir.
Tenia una profe d'economia que ens parlava de com funcionava tot:
Les empreses, la inflació, el capital...
I jo li preguntava:
Segur que no hi ha una manera diferent?
Més que res, perquè això rebentarà el planeta.
Jo veia que ella ho estava raonant
i la veia lògica,
la veia segura dins de la seva pantalla.
I ara, després de molt de temps,
veig que segueix patinant molt el que em deia,
perquè som naltros els que estem en joc
aquí, més ençà de qualsevol pantalla.
Sí, parlava de petroli, cotxes, cases, avions...
Ole! No?
Ella estava segura i ho segueix estant.
Però hi ha un vídeo que es diu "la era de los idiotas"
que em va convèncer més que la meva profe d'economia.
(Progressivament, el rapsoda 2 comença a trencar el ninot amb ràbia i sadisme, i llença els trossos al públic)
És terrible
És terrible no tenir feina
És terrible tenir feina
Et vens igual que una mercaderia
T'ofereixes a qualsevol postor com una puta
Tot assalariat és una puta
-amb tots els respectes per les putes i els putus-
perquè vens la teva voluntat, el teu cos i el teu temps per diners.
Actues amb por per satisfer els altres
Una satisfacció que realment és falsa
perquè no poden entregar-se a ella completament.
Els assalariats, els empresaris i els putus
no poden experimentar el plaer amb tot el seu ésser,
no poden cloquejar com una gallina amb un orgasme anal.
Estan calcificats,
els seus orgasmes són dèbils,
les palpitacions del seu cos estan esmorteïdes.
I ara us imagino a tots transformats en gallines
(Rapsoda 1 es posa una mascareta de Venècia, mentre el rapsoda 2 li tira moresc al terra al públic)
cloquejant
de forma
frígida
i analògica.
Sí, el capitalisme ens fa frígids, impotents, mesquins,
ens treu la vida i ens cosifica
i ens parla així:
(Rapsoda 1 conserva la careta, agafa les fustes i les fa sonar a ritme de batecs de cor. El ritme s'atura al final de cada estrofa, per poder dir junts "Només volem la teva pasta", i tornar a reprendre el ritme).
Rapsoda 2:
No cal que vinguis
No necessitem el teu cos
No cal que et mirem a la cara
No cal que siguem simpàtics
No cal ni que et moguis de casa
De fet no cal ni que estiguis viu
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
Per què ets tan tossut?
Per què ho compliques tot?
Per què intentes entendre'ns?
(amb veu de gilipolles)
Per què, per què, per què...
Pretens, pretens, pretens...
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
Busquem una paraula per a tot això.
De què estem parlant ara mateix?
És innat? És prenatal?
Aquesta paraula invoca massa un bebé.
Estàs parlant del mercat, oi?
Cosa viva eh?
Respon, ets tu?
Per què no respons?
Qui ets?
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
Estem posant en qüestió la cosa.
Però quina cosa?
Què és la cosa?
No té una forma definida però adopta qualsevol forma.
No és res i és tot,
No és ningú i és tothom,
És la bossa nova que ens fa ballar a cada moment.
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
De què estem parlant?
La gràcia és que no sabem ben bé de què parlem.
Dels estats? Dels mercats? Dels bitllets?
Dels costums que es fiquen dins la carn?
Abans anaves a missa cada dia,
després llegies diaris cada dia,
llavors et vas posar a mirar la tele cada dia,
ara cada dia mires les xarxes socials,
i sempre sempre sempre
envejant en silenci i criticant en veu alta,
sempre amb la teva ment allà i el teu cos aquí.
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
Mira youtube:
Tots et parlen de primer, segon tercer...
A tot arreu hi ha una mentalitat de jutjar, classificar.
Les paraules clau són derrota, èxit, fracàs.
Aquí el que hi ha és una circulació de diners sempre,
com la circulació de la sang.
Productivitat, aquesta és la qüestió.
Estandard, aquesta és la paraula.
Mira aquest paperet
(ensenya un bitllet del bol)
Només pensant en aquest quadradet
una persona s'hauria de deprimir
perquè hi ha gent que per ell fa una merda de vida.
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
Partim de la derrota.
Partim d'un fet evident.
El psiquiatra em deia
(amb accent argentí)
"no boludo, el problema es adaptativo:
no te adaptás,
el tema es adaptarse a cada situación.
Adaptate".
A l'institut et fiquen al cap moltes coses d'aquestes,
i quan arribo a casa penso: osti tinc un problema d'adaptació?
Rapsodes 1 i 2 junts:
Només volem la teva pasta.
Rapsoda 2:
M'he prohibit escoltar David Bowie
perquè qualsevol pensaria que l'home tenia un problema d'adaptació.
Sí, ens hem d'adaptar.
Espera que tinc pedres a la sabata,
(va fent el que diu)
me les trec, les tiro al terra perquè em feien nosa,
però ostres, això vol dir que no m'he adaptat...
"No, boludo, el problema es adaptativo,
no te adaptás,
el tema es adaptarse a cada situación.
Adaptate".
Doncs vinga les pedretes cap a dintre un altre cop.
Així, ben adaptadets.
Adaptate collons!
Celebrem la nostra adaptació, companyes i companys.
Celebrem la nostra adaptació amb la missa més negra de l'infern,
el Misteri de la Fira,
holocaust psicomàgic invertit.
(Els dos imposen les mans sobre el bol amb els diners davant del mural de la Fira, consagrant-lo)
Rapsodes 1 i 2 junts:
Repetiu amb nosaltres
(fent repetir cada vers al públic)
Aquesta és la nostra pasta,
la nostra pasta nova i efímera,
aconseguida amb suor,
mala llet i frustració,
és la pasta on es condensa el nostre temps,
les nostres esperances,
les nostres pors,
pasta gastada per nosaltres i per tots els consumidors
en remissió de les nostres carències externes i internes.
Cobreu-la,
és per vosaltres.
(Aixequen el bol mostrant-lo al públic com l'òstia sagrada)
Repetim germans:
Aquí teniu la nostra pasta
aquí teniu la nostra pasta
aquí teniu la nostra pasta
(Mentre el rapsoda 2 repeteix amb el públic, el rapsoda 1 cala foc a l'interior del bol. Que el fum vagi al póster de la Fira, i que el foc el cremi també. Mentre dura el foc, els dos repeteixen amb el públic)
Aquí teniu la nostra pasta
Aquí teniu la nostra pasta
Aquí teniu la nostra pasta
Aquí teniu la nostra pasta
…
Plaça del Víctor, 20-11-21.
2
Doncs que vai sortir a donar un tomet
a veure què em trobava
i xino xano
vai fer cap a la Prioral
just quan anaven a fer missa
perquè es veu que era el dia de l'Ascensió
i al banc no
perquè només per mirar no cal
però vai seure a l'escala de pedra del campanar
per si escoltava alguna cosa interessant
però re
tot era bastant avorrit
Fins que va entrar el Juan a l'església
tot xiulant
amb aquell xiulet curt i agut
característic seu
semblant a un pardalet
sol sol
mi mi
El Juan va passar davant meu
es va apropar al retaule de Sant Josep de Calassanç
se'l va mirar amb devoció
va posar els braços sobre l’ampit
i es va prosternar fins a colpejar-lo amb el front
Tota l'església va retronar del cop
mentre el mossèn deia
que en el dia de l'Ascensió
convé parlar de què és el cel
El Juan va passar a la següent capelleta lateral
la del Crist ajagut a la columna
Va pujar el graó i va fer les seves devocions
Llavors el mossèn va començar a cantar
i el Juan es va girar a l'altar
per dirigir la música amb entusiasme
En acabar volia baixar el graó
però ja és gran i no es mou gaire bé
i no s'atrevia a posar el primer peu al terra
Em vai aixecar per ajudar-lo
però va dir-me amb veu aguda
No no no no!
Vai seguir avançant cap a ell
Que no no no!
fai un passet més
i ell que no que no!
I la o retronant per la volta de la Prioral
Al final va aconseguir baixar tot sol
I quan passava davant meu deia tot convençut
Si me caigo del suelo no paso!
Si me caigo del suelo no paso!
Mentre el mossèn deia
que no sabem com és el cel
però els fundadors de totes les congregacions estan al cel
i per això ells ens en poden parlar
Llavors es fixa en la senyora de la taula de fulls parroquials
i li diu dolçament
Y usted qué está haciendo aquí?
I la senyora tota seriosa
que allí no es podia parlar
i el Juan tot picat l’envia a pastar fang
perquè ell no podia parlar i el capellà sí
i se'n va a adorar les capelletes de l’altre lateral
quan els feligresos tornen a cantar
i ell torna a dirigir la música des del seu lloc
Al cap d'una estona surt al carrer
tot ple de gent
i davant del Barato
una taula amb un pa enorme
i un presentador mític de TV Reus llescant-lo honoríficament
Allà apareix el Juan
rosegant un xusco de pa robat
i dient-li a un pidolaire
que s'espavili a agafar-ne que se lo llevan!
Corre pero que corre!
I l'altre tot indecís
al final s'atreveix
I els organitzadors s'emporten el pa a un altre lloc
I el Juan s'enfada amb el del Sistaré perquè diu que ha donat l'ordre
i que amb aquesta panxa segur que se'l fotrà tot ell el pa
Llavors em veu i em diu
Este pa amb oli està más duro que yo!
Què dius?
Que este pa amb oli está más duro que yo!
I es gira un altre cop a increpar al del Sistaré
I jo però per què li dius això pobre home?
Porque no me quería dar pa amb oli!
Seguro que lo quiere todo para él!
Per distreure’l de la dèria
li pregunto si ha començat el concert
a la Prioral havien de fer un concert després de la missa
I em respon molt servicial i assenyat
que sí
que ja han entrat els músics
Aleshores se sent xerinola al Fossar Vell
d'uns altres músics i una altra gresca
i el Juan va cap allà a dirigir la festa
amb cara il·luminada
ascendit
avançant braços en creu sobre la terra
com si estigués entrant en el cel
Res, 28-5-22.
1
Un noi amb cadira de rodes
i la cama embenada
ens demana atenció al carrer Llobera
diu que ha sortit de l'hospital i no té on anar
que ningú l'ajuda
ni mossos
ni Creu roja
ni assistents socials
I ens demana si li podem pagar la meitat de la pensió per passar nit
Que l'altra meitat li paga una senyora que ha trobat
Només necessita 20 euros
Naltros ens mirem
i com que som així
sense pensar gaire li diem
val vinga va nem
que aquí potser hi haurà una aventura
I llavors veig el noi de la cua de la tenda de sushi
que respira alleujat
i ens mira amb gratitud
com si fóssim bones persones
i xiuxiueja "gracias"
potser perquè ens l'emportem del seu davant
El D. li empeny la cadira
carrer amunt
mentre el noi ens explica com s'ho ha fet
Es diu Sergio
Es veu que estava en una festa
en una nau abandonada d'un polígon
algú es volia suicidar
I el Sergio va anar corrents a impedir-ho
Amb tanta mala sort que va caure ell i no l'altre
És orfe de mare
el seu pare no el coneix
Només té un tiet a l'Espluga de Llobregat
que no vol saber res d'ell
No sabem com ha fet cap a Reus
però aquí està
Perquè el creguem ens diu que té el paper de l'alta de l'hospital
Llavors arribem al bar C.
Hi ha un noi a la porta fumant-se un porro
i el Sergio li demana si pot sortir la Valquíria
El noi de la porta la crida des de fora
Valquíria!
I algú de la barra es gira un moment i amaga la cara
Ahora no puede salir!
Crida des de dins algú que no és ella
No puede salir
repeteix el noi de la porta
Naltros ens mirem
i el Sergio decideix cridar-la ell mateix des de fora
Valquíria! Valquíria!
Un momento! Criden des de dins
Valquíria!
I fa per aixecar-se de la cadira i entrar al bar a la pota coixa
Un momento! Ahora no puede! Diu l'amiga de la Valquíria
I al cap d’uns minuts les dues noies s'aixequen i surten
Mira Valquíria Valquíria
que estos señores también me ayudan
y con tus 20 euros y los suyos ya puedo pagar la pensión
I la Valquíria ensenya els palmells de les mans
i diu com si no fos cosa seva
Ah no ya no
Los veinte euros ya no están
han desaparecido
Que ja li havia pagat el dinar
i que més no podia fer
I el Sergio diu que no
que el dinar no li havia pagat
que li havia pagat una coca cola
Llavors la Selva s'hi fica
l’amiga de la Valquíria
i li recrimina que per què demana més si ja li ha pagat el dinar
Aquí comença un estira i arronsa
sobre si era un dinar o una coca-cola
impossible treure'n l'aigua clara
i al final diem mira és igual
i ens emportem la cadira de rodes
amb el Sergio a sobre
per parlar amb ell sobre la situació
mentre la Selva ens diu sorneguera
adéu gracias por ayudar!
El Sergio ens ensenya un paper per demostrar
que avui li han donat l’alta de l’Hospital
I llavors venen la Selva la Valquíria i el noi de la porta
La Selva està feta una fúria divina
por qué mientes
pero por qué mientes!
I li torna a recriminar el dinar que ja li ha pagat la seva amiga
I el Sergio que no
que era una coca-cola
I la Selva es posa a cridar
I el Sergio busca i rebusca en el seu informe
per refugiar-se d’aquella ira divina
I la Selva se n’adona
pero qué buscas corazón qué buscas ahí?
Si mira ya te lo digo yo lo que pone
I li arranca el paper de les mans
amb una falta de consideració absoluta
Si me lo sé de memoria estos informes
como que hace seis años que entro y salgo del Pere Mata
Mira aquí es esto
aquí es lo otro
dime dime lo que buscas que yo te lo digo
Jo li demano per curiositat
i en sec comencem a parlar tots en català
És un informe del Pere Mata
conforme ha estat ingressat per consum de cocaïna
De sobte la Selva em diu
Osti tu em sones
Ets mosso?
Els dos sou mossos d’incògnit
perquè clar
dos homes sobris de nit en aquet carrer
heu de ser mossos d’incògnit
Jo li dic
Selva però quina paranoia t’agafa ara?
I ella ualaaa parles com un mosso!
I com saps el meu nom?
Veus veus com ets mosso?
Com saps com em dic?
Em tens fitxada o què?
I el noi de la porta diu
Ho sap perquè tens el nom tatuat al pit
I jo em fixo i és veritat
I ella també s'hi fixa
i diu i a més et conec
tu estaves la setmana passada
quan aquest i jo ens vam barallar aquí davant
que va vindre la poli i tot
I el noi de la porta
ens mira i diu que no creu que siguem mossos
perquè un poli
si veu a un moro que acaba de sortir de la presó
lo primer que fa és xafar-li el cap contra el terra
I jo vale molt bé
ara aquest va d'expresidiari
Però la Selva estava convencent a la Valquíria
que al principi dubtava i ara cada cop ho tenia més clar
i ja eren dues contra un
I jo busco al D. i veig que està parlant amb el mòbil
lluny de tots
i dic ja està ja m'ha deixat sol
ara ve quan em foten una pallissa
perquè es pensen que soc mosso d'incògnit
però el D. torna i diu que ha trucat als mossos
als de veritat
i que ells no poden fer res
Que també quins collons
se suposa que estan per ajudar i mira
I el Sergio diu veus?
I jo amb la cama trencada què fai? On vai?
I en sec la Valquiria es posa a plorar
perquè li havia promès 20 euros i se'ls ha gastat
Llavors arriba
un tipus amb moto i armilla reflectant
S'atura al costat nostre i ens mira una mica atemorit
La Selva diu aivà el novio
Com el nòvio? El nòvio de qui?
I preguntem al noi de la porta
És el nòvio de la Valquíria?
I ell tampoc ho devia saber
però per fer-se l’important va dir que sí
El nòvio mira al·lucinat tot el quadre
La Valquíria li dona alguna explicació poc convincent
i després s'hi fica la Selva ajudant-la
És veritat somos primas lejanas
ens hem trobat al tren i hem anat a prendre algo
Al nòvio li entra una mena d'espant còsmic
que li sortia pels ulls
i decideix aparcar la moto a la parada d’autobús
lluny de naltros
i la Valquíria va darrera d’ell una mica indecisa
i la Selva darrera de la Valquíria
i el noi de la porta veu que es queda sol
i se'n va darrera de la Selva
I llavors ella es gira i ens diu adéu mossos!
Ho feu molt bé d’incògnit!
Total
que ens quedem els tres sols
al mig de la nit
Fem per entrar al bar
però l'home gris de la barra torça el morro
i ens diu que ja ha tancat
ah val val
parlem una mica a fora a la vorera
i ara què?
perquè això és una pensió no?
I s'entra per aquí?
I es pot entrar a qualsevol hora?
i li tornem a dir a l'home gris de la barra si ens obre
i ell torna a torçar el morro
li diem que és per llogar una habitació pel Sergio
i ell po vale
i ens obre
i va a buscar la màquina de cobrar
i el llibre d'entrades i sortides
i li dic quan val?
Diu 60€
Osti 60?
I miro el Sergio
I el Sergio diu aquet matí m'ha dit 40
I l'home gris de la barra
que no que sempre han sigut 60
54 més 6 de fiança
I jo ostres doncs per només passar nit és car no?
I ell em mira per sobre les ulleres
busca en silenci una targeta i me la dona
i diu si et sembla car
diu truca a la jefa i li dius que et sembla car
I li diem mira algú s'ha deixat una jaqueta
I ell ves a saber
aquí cada dia és un festival
I naltros osti sí quin numeret avui no?
Diu aquí cada dia
al final t'hi acostumes
perquè si no no viuries
ara perquè ha vingut aquet amb cadira de rodes
però és que aquí cada dia ve algú que li passa algo
o et ve amb una història
i a vegades hi ha qui els ajuda com valtros
però l'endemà tornen a estar igual
i no s'ha arreglat res
i al final dius mira
Si pot pagar bé i si no pos molt bé també
I paguem
i el Sergio deix aparcada la cadira a baix
i se'n va molt agraït a dormir
fent saltironets per l'escala
cap a la seva habitació
60 euros ens ha costat la broma
Bueno m'ha costat a mi
54 més 6 de fiança
Que es retornava l'endemà abans de les 12
Però com que jo treballava pel matí
Li vai dir a l'home gris de la barra
És igual dóna-li al Sergio els 6 euros que no podré vindre
I espera espera
que no s'acaba aquí la cosa
Al cap d'un mes tornem al bar per curiositat
A veure si ens trobàvem algú d’aquets
I sí sí
a la barra hi havia el noi de la porta
I al fons la Selva
en una taula mirant el mòbil
El noi de la porta ens va reconèixer
I va començar a parlar amb naltros
Després va anar a la taula
I cada cop que miràvem
La Selva es posava de costat i es tapava la cara
com per amagar-se de naltros
Vam començar a parlar amb l'home gris de la barra
Una persona molt humana
Amb un passat difícil i algunes esperances
Llavors vai recordar la fiança
i estava a punt de demanar-li
i el D. va dir
Ei no espera't
És que t'he de dir una cosa
És que me la va donar a mi la fiança
Com que te la va donar a tu?
És que com que tu no la volies
Vai pensar doncs ja vindré jo a recollir-la
Total perquè se la quedin ells ja me la quedo jo
Òstia doncs m'ho podies haver dit no?
Carrer Ample, 2-5-22.
0
Com va anar la lectura de Ferrater al Mercadal?
Bé però vaja molt en plan espontani
T'apropaves al micro i llegies el poema de Ferrater que volies
Del pal Me too
I la vostra lectura dadà què tal?
Bueno molt cutre i molt «cínica» i poc assajada però bé sense més
Art efímer (per sort)
Rollo
No és que la subcultura dadà té això senyora!
La penya marxant i ell perseguint-los pel darrera
donant explicacions als vianants i picat per la incomprensió popular
però després com donant llargues quan li fan cas
"senyora, que s’ha llegit el manifest dadà per casualitat?
Doncs quan ho hagi fet en parlem si vol!"
Entre gos bavós quan passen d'ell i gallet insuportable quan li fan cas
I sempre "senyora!" com un verdulaire
Amb to despectiu a crits i escarafalls
En plan "quina merda de país aquí ningú llegeix!
I lo poc que llegeix tot és mainstream
Eh tu a part de whatsapps llegeixes algo més?"
I es gira rient a veure si els altres també riuen
buscant el reforç del grup
I quan marxa li diu
"d'aquí a 20 anys seré venerat com un dels grans
i vostè parlarà de mi als seus néts"
Un personatge entranyable
Després se'n va al Mercadal
a criticar a la gent que llegeix poemes de Ferrater
A cada vers diu "merde" amb accent francès
o "m’avorreixo" i badalla ostensiblement
Amb birres a la mà i fent buuuu de fons
intentant provocar una reacció espontània del públic
Es passeja desafiant davant del micro
o fa veure que parla pel mòbil
interposant-se entre els rapsodes i la gent
que espontània i cívicament s’han aturat a escoltar
Però té el mòbil apagat i es nota un ou
i més que un telèfon sembla un sabatòfon
Però ell allà en "mode crack" ON
I quan tot ha acabat
passeja pels carrers de Reus
al vespre
mirant ara al terra ara a l'infinit
recordant el seu brillant ingeni en aquest o aquell moment
amb alguna llagrimeta furtiva
Per cert et vas pillar algun llibre per Sant Jordi?
Que va
vam fer la performance i després tota la tarda a casa
Estava cansat
A més fa pal comprar llibres per Sant Jordi
Tot a reventar de penya
Ja compro llibres tot l’any
que sembla que aquell dia els regalin
i la resta de l'any criant teranyines a les estanteries de les llibreries
Deuen ocupar massa espai a la casa pròpia oi?
Sant Jordi és més pels que compren llibres per decorar la casa
O per regalar-los als altres
És com Ell
Un bon lector com Ell
sempre parla de Sant Jordi amb displicència
I encara més quan a sobre és un autor que firma llibres
en plan uf jo passaria però són compromisos amb l'editorial
I es passa l’estona criticant l’editorial la llibreria la penya que va a demanar firma
Que venen 4 gats i al final es queda sol
i llavors critica que la gent s'interessi tan poc per la cultura de debò
que només volen els títols dels de sempre que surten a tv3
periodistets que treuen un llibre i el ressenyen al telenotícies
tics del metarelat
mentre l'alta cultura queda invisibilitzada
Ara si escrius un llibre l'has de promocionar
vendre't
parlar de tu
dir que ets molt uai
O que algú digui que ets uai
Entrar en els canals mediàtics
si no no et menges un roscu
Un trunyu et menges
Però Ell decideix resistir
I per això es defineix com a antipoeta
en el fons és víctima de l'herència judeo-cristiana i la ronya mental dels exclosos
"los últimos serán los primeros"
així en castellà
Està convençut que passarà a la història
que és un últim que serà primer
I per això prepara conscientment les seves interaccions amb la penya
Construint el seu propi mite
amb mirades i somriures de bondat
que son més falsos que les explicacions del Pegasus
perquè la gent el recordi i digui
«Era algú especial es notava»
A les butxaques sempre porta paperets amb discursos preparats
per si guanya tal o tal premi literari
i el que no vol ni reconèixer és que
té el filtre de la rentadora obstruït amb tanta cel·lulosa
dels refotuts paperets dels discursos que mai pronuncia
perquè sempre se'ls oblida a les butxaques
Però ell ho negarà i li fot la bronca al company de pis
Perquè evidentment comparteix pis
sempre amb estudiantets de primer any de carrera
Al segon any ja no cola i piren d'allí
I amb el que recorda dels paperets ha fet un word
i es va apuntant les frases per les quals serà conegut
Rollo Oscar Wilde
Ho pica a mà amb una Olivetti que es vol pillar als Encants
Sí ja sé que escriu en processador de textos informàtic
i que ho fa amb una màquina d'escriure que encara no s'ha pillat
no sé com ho deu fer
Tots acaben farts
del tubet que connecta la seva habitació amb el vàter
per no haver de sortir ni del seu cau per defecar
Perquè tu estàs cagant
i en sec del forat de la paret apareix el putu tubu
que s'intenta ficar entre les teves cames
per cagar ell
és molt invasiu
a part de merdosament antihigiènic
Sembla que estigui esperant que et posis a la tassa
per ell treure el tubet dels nassos i cagar primer
És que no té vida pròpia
tot de portes enfora
fins i tot l'acte de trunyar
amb una poètica sovint dubtosa
El tio somia acabar al Pere Mata amb una camisa de força
Seria la cirereta d’or a una carrera meteòrica
el Nobel dels Poètes maudits
Ell convençut que si hagués nascut un segle abans
hauria format part del grup d'Entartete Kunst
i això que ni pinta
Certament no pinta res
En realitat fa veure que està boig per poder dir que ha estat en un psiquiàtric
El tio es diu Gras de cognom però ell escriu Grasz
com el Grosz
I poder dir que li van receptar unes cures en un balneari
com antes
I que ara ha deixat la poesia
com Rimbaud
i que va escriure una Muntanya màgica
però la va destruir en una nit d'insomni i absenta
Ho ha cremat tot
no volia transcendir
Escriure li semblava hybris
Ara el poema és la seva pròpia vida
més que un poema és un cromo el paio
Un croema
I va cantant "Ashes to Ashes"
per justificar la performance que fa per a ell sol
I besa el terra amb la mà
com al videoclip
i balla escleròticament a lo Joy Division
Ara ha superat la poesia
i ha trobat un nou horitzó amb el macramé
El poder és a les mans
diu en totes les converses que pot
Fins i tot ha abandonat els escarafalls
i parla amb un to reposat pseudo místic tope fake
i va amb una barba que s'acaricia
en clara referència al sensei de Kill Bill 2
I ara ja no escriu Grasz sinó Grasjieff
per tenir l’aura mística de Gurdjieff
És que al final al Pere Mata no sabran què fer amb ell
Diu que es va deixar tancar allí per instruir els psiquiatres
del pal soc l'Anyell de Déu
i em sacrifico per vosaltres en remissió de tots els pecats
i quan us hagi redimit em deixareu anar
Però jo em quedaré com un Bodichita
fins que no quedi cap humà en la foscor
A vegades medita ostensiblement
i de tant en tant obre un ull per veure si algú se'l mira
i llavors fa com que canvia de mudra
o que entra en estat de Samadhi
I allí es queda
immòbil
com l’estàtua seva
que sempre ha desitjat
Res, 2-5-22.
Altres números de Sainets de Res: XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada