Nº X
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
A veure si et sona això. És d'un concert a Polònia.
Òstia això no ho cantava el Llach o algú d'aquets?
Mira aquet home l'ha reconegut de seguida.
No recordo com es diu però sí que em sona.
Pensa que jo tinc seixanta anys i a la meva època això era un himne.
Val, naltros en tenim 40. I en què canten?
En polaco.
Però en polaco el d'allí.
En polaco d'aquí és segur que tooomba tomba tooomba i ens podreeem alliiiberar!
Òstia com ho hem pogut oblidar?
Carrer Batan, 17-7-23.
29
Venedor ambulant
carregat de samarretes
N'agafa un grapat
I es gira a les taules del voltant dient
Gallumbo-calçotet!
Gallumbo-calçotet!
I el colega li diu
Joer macho
Vaia talla gastas de gallumbo
Plaça Pedrol Rius, 7-8-23.
28
Et faig plat?
No ja me'l faig jo gràcies. Agafo fideuà?
Bueno, agafa la que queda si vols. I també hi ha cassoleta de rap, patata i pilota.
Rap, patata i pilota?
Sí, ho he titulat "mar i muntanya".
Li has posat títol al dinar? Com un quadre?
"Mar i muntanya".
"Mar i muntanya" de "rapatataipilota".
Què, ara te'n rius?
És que sona bé: rapatataipilota.
Res, 6-8-23.
27
[Un home gran, amb barret de palla i camisa tota desbotonada, prenent-se una canya a la terrassa, amb una tapa de gambes i parlant amb el seu gos]
Toma hijo puta. ¿Quieres o no? Siempre rapiñando a las otras mesas ¿y hoy que hay gambas no quieres?
[Lladrucs].
No, hoy no hay jamón, bandido.
[Lladrucs].
Calla pesado. No te digo rufián por no llamarte político.
[Lladrucs].
¡Bah! Eres igual que tu madre. Suerte que pude regalar a todos tus hermanos. ¡La camada del diablo me salisteis!
[Lladrucs].
¡Ah perro! Qué vida esta. Mira Rocky, mañana subiremos a la parcela a ver a la tita. Y a ver cómo tenemos los tomates. ¿Me oyes?
[Lladrucs].
Carrer Joan Bertran.
26
¿Qué te paaaaaaasa?
Todo. Hambre, sueño, calor…
Tres en uno. Buen pack. Dame otra Mahou para cansarte un poco más.
Miau miau.
Sí, dame otro gato que lo pondré en la copa para que eche dos dedos de espuma. Y dame otro trozo de tortilla, que está muy buena. ¿La haces tú o la hace él?
Yo no. Él, él. Yo no tener huevos, él sí, jejeje.
Tú nada cocina.
Cocina mucho calor. Yo cobrar.
Eso, dinero para comprar huevos.
Huevos de la casa.
Carrer Joan Bertran, 4-8-23.
25
¿Sabes en qué se ha convertido la política? En un puesto de trabajo.
Si yo llevo muchos años diciendo que nadie tendría que ir a votar. Que se maten entre ellos en el congreso. A ostia limpia. Y el que gana, pues gana.
Entonces se plantaría otro Tejero allí en el escenario.
Ojalá, ojalá viniera otro Paco. Las cosas se arreglarían.
Cojones, cuatro a cero le ha metido Japón a España.
Es lo que digo, alguien tiene que ganar.
Carrer Joan Bertran, 3-8-23.
24
Buenos días, o buenas tardes, depende de quien haya comido ya. Pedro, qué pasa. Qué mala cara traes macho.
¿Y cuál es tu diagnóstico, señor enterado?
No valgo para médico. No me gustan las batas y no tengo paciencia. Pero vamos a ver: trabajo, mujer, hijos, dinero...
It's correct, pero te dejas una.
Te la adivino. O resaca o el perro se te ha cagado en el comedor.
Pues no. Que te he visto a ti.
Gracias hombre. Yo también me alegro de verte. Me alegraré más cuando tenga la cerveza delante mío. Porque la miraré a ella y no a ti. Y encima es rubia, fresquita, se deja tocar y no se queja. Y por dos euros.
Carrer Antoni de Bofarull, 3-8-23.
23
No m'agrada recordar les tonteries que feia abans. Considero que he canviat.
Tothom va fer tonteries de petit. Vas fer el que havies de fer en aquella edat. Després has madurat, que és lo que també et tocava.
Això ho he somiat.
Ah sí?
Sí però falta algo.
El què?
No ho sé.
Un morreig o què?
Això també ho he somiat!
Osti espero que no hagis somiat que te'l feia!
No ho sé, no ho recordo, fins que no passi no recordaré si ho he somiat o no.
Ups...
Carrer de Jaume Vidal i Alcover, 3-8-23.
22
No ho veig. El sainet què és? Lo marcat en groc?
El text des de "disseny i arquitectura" fins a "efímera amb relat".
Però què és lo que us crida l'atenció?
Lo de "amb relat". Ho va veure la G. És molt analítica.
Per què “amb relat”? Perquè sembla que t'expliquen un conte xino ple de sobreinterpretacions agafades amb pinces per vendre't la moto?
Crec que es referia al fet d'unir "efimera" amb "relat i arquitectura", que li va xocar. Lo de vendre't la moto potser també, però va veure més el text nu.
Ah val, ara ho veig. Els sainets no són tan evidents com sembla.
Si, ja me n'he adonat. Hi ha un esforç de comprensió.
O de fer grinyolar la comprensió.
Res, 1-8-23.
21
Se m'han trencat les ulleres
Vai per arreglar-les
Em donen el ticket
i veig això
Res, 2-8-23.
20
Suposo que en àrab deu posar
"ils ocells que nixen in una gàbia
creuen qui volar ís un crim
ti lo juro primo".
Dit per un català amazic. Plaça Abat Oliva, 30-7-23.
19
Qué pasa máquina, siempre con la bicicleta pero con la misma barriga.
Y qué quieres, si me hincho de cerveza y comida.
Pues vaya ciclistas tenemos en el barrio.
Yo lo hago porque quiero, porque me gusta. No soy un "pro", no me pagan para esto. Miro la naturaleza, los animalitos, hago alguna foto... Qué quieras que te diga, así soy feliz.
No, que sí que sí.
El que quiera un cuerpo "fit" que se lo busque o se lo compre. Y que se machaque.
Ya te digo. Ole tus huevos.
Hoy hemos parado a almorzar a Porrera. Yo rabo de toro, D. un plato de callos y J. longaniza con alubias. Nos hemos bebido dos botellas de vino y casi una botella de Cutty Sark. Y pa bajo. Y ahora aquí, las cervezas. No he hecho fotos. Creo que ya ni me caben en el móvil. Tengo más fotos de almuerzos que la funeraria de cadáveres.
Escucha, ¿y los pedales automáticos para cuándo?
Para cuando estalvíe en cerveza. Yo no soy "pro", no me lo pagan. De momento pues vamos a las prioridades.
Carrer Joan Bertran, 29-7-23.
18
Non moriar omnis, va dir el gat.
Què significa?
No moriré del tot.
Uau! Vull dir miau!
És Horaci, Odes, III, 30. Pel proper número.
I tant, aquí ho tens.
L'Espluga de Francolí, 28-7-23.
17
Una habitació d'immigrants
amb les parets plenes de pósters
de ties despullades
Ara això seria impensable
Abans també estava mal vist
però si ho feies
simplement eres un pervertit
Ara series un pervertit masclista cosificador opressor
Potser només són gent que desitja amor
experimentar la plenitud
A través de la unió amb algú altre
Possiblement per vies equivocades
però són les úniques que coneixen
perquè ningú els ha ensenyat mai l'amor
Tots els parlaven de si ja han follat
de quantes s'han follat
del menjar i beure
de quants diners podrien guanyar
i blablabla
La societat t'omple el cap de sexe
i quan els fas cas
et diuen que ets un guarro
Simplement has sigut transparent
Has penjat a la teva paret
el que tothom va penjar primer
a la teva ment
Barcelona, Palau de la Virreina, John Berger. Permanent Red, 9-8-23.
16
L’encarregat a mi:
Avisa a Jimmy Hendrix Aguado y Franco Feliz per les activitats de matí.
Els telefono: Són vostès Jimmy Hendrix Aguado y Franco Feliz?
Hotel Barceloní, 1-6-23.
15
El Lebron James guanya 44'5 milions a l'any, només de sou, ingressos a banda. Això naltros no ho guanyarem en tota la nostra vida.
Com que no? Si això és lo que porto jo a la cartera pallasso.
Disculpi senyor James.
Raval Robuster, 31-7-23.
14
Un dia me'n vai nar a dormir
a vere
a dormir me'n vai cada dia
però bueno
però no
no allí
I aquell dia
o sigui aquell dia ja no
vull dir al dia següent
em vai despertar damunt del sostre
de la locomotora aqueta d’aquí del Carrilet
i em desperto i vei la gent passar pel costat
em va veure tot el barri nen
no sé com vai fer cap allí
Avinguda del Carrilet, 23-7-23.
13
Aquet és parent d'aquell que anava pel Chaplin i el Bosc. Que tenia un gos petitet que es deia Esquitx.
Òstia sí que em sona molt aquet gos!
Te'n recordes del gos i no del tio.
Sí txec.
Doncs aquet era així baixet i sempre estava a la barra, i al taburet del costat hi posava a l'Esquitx. I la penya sempre saludava primer al gos i després si de cas an ell.
Avinguda del Carrilet, 23-7-23.
12
Siempre lo mismo. Los precios de los alimentos, el IPC...
Ya te digo. Y cuando no es esto son los impuestos, los alquileres y demás cosas.
Y la primitiva que no toca. Hay que aprender a estalviar.
Siempre lo decimos y nunca lo hacemos.
Yo lo hago.
Cuéntamelo, porque no estás mejor que yo.
Pues mira, siempre que puedo voy al baño en el bar y en el trabajo.
[Rient] Esta sí que no me la esperaba. Que me digas que te llevas el táper para no comer fuera, o que estalvias en tabaco, bar o gasolina, vale. ¿Pero esto?
¿Te ríes? Estalvio agua, jabón, luz y papel. Haz cuentas. Las veces que lo hago, lo que me ahorro al año.
[Rient] Cualquier día te veo en "Hablando claro".
Pues si me pagan bien voy.
Carrer Antoni de Bofarull, 23-7-23.
11
"Fa basarda veure una candidata llançar una proclama abrandada, i que llavors s’hagi d’aturar a mitja frase per llegir allò que duu escrit". Vilaweb, 21-7-23.
El paper que tinc davant, que m'han escrit altres persones, no diu res del que es menciona aquí. Per tant, em disposo a mencionar qualsevol altra cosa que tingui escrita en el paper que tinc davant, perquè no em deixen dir res més.
Molt bé.
Veus? No és tan difícil fer campanya. T'he resumit en dos missatges dos mesos de campanya.
Amb dècades de sálvames, chiringuitos i anarosas hem aconseguit normalitzar les mentides, els zasques i les discussions de nens petits. Hem aconseguit que a la gent no li interessi la política, i per tant ja no és necessari parlar de política.
Fora propostes argumentades, com a molt intentarem colar un "relat" amb vídeos de trenta segons a Instagram.
És el que vol la gent, no? Què et passa, vas en contra de la gent? No seràs bolivariano? Has de tornar a la centralitat i a la moderació.
És veritat, he de tornar a llegir del paper de nou. Que si soc “moderat” abarco més vots.
Fora les campanyes electorals, ara farem campanyes de màrketing.
Amb eslògans com en els anuncis: "Barrios seguros", "Ja n'hi ha prou", "Endavant", "Pel canvi", “Que te vote Txapote”...
Ja no es tracta de generar reflexió sinó de reventar la reflexió. Del pal no lo pienses, llama ahora. Doncs no lo pienses, vota a X.
X té el que necessites.
Ell ho sap, no tu.
Ja no ets un ciutadà, ets un representat.
Un menor d'edat mentalment.
I així actúen ells.
Sempre seguint guions, sense pensar per si mateixos.
Guions escrits per gent també menor d'edat.
Menors d'edat governant a menors d'edat. Què pot sortir malament?
És una societat distòpica.
Cada vegada amb papers més grans i cervells més petits.
Res, 21-7-23.
10
[Mare i fill a la cuina, un vespre]:
De sucs en beus molts, però ja beus força aigua?
Sí clar.
Pensa que diuen que s'ha de beure almenys un litre i mig al dia, i encara més ara amb aquesta calor. I sobretot tu que camines tant.
Tranquil·la mestressa, jo bec un litre i mig de voldam.
Voldam?
Sí, aquesta cervesa, la verda.
Aquesta que em vas dir que és més forta?
Sí. La millor.
Sempre seràs un carallot i un animal! Vés fent que ja t'ho trobaràs.
Desapareixo. Adéu siau. Guarda-les ben fresques a la nevera [rialla apagada].
Cago en tu! No sé a qui t'assembles de la família. No sé com és que has sortit així. Ton germà tan centrat i tu...
Deixa-me'n alguna eh.
Capçot! Ets pitjor que ton pare!
Jajaja! No pas.
I mira que ell em va donar mal viure, però tu... Almenys ell no pujava tot ostiat del bar.
Però si ho faig per distreure't, que no tenim animals aquí a casa.
Animals? Tu ets l'animal! Amb tu ja en tinc prou...
Uou! Desapareixo reina. M'aixeco aviat...
[Al día següent]:
Posa't el ventilador si tens calor.
No, tranquil·la. Tenim la nevera plena de Voll-Damms.
Ja hi tornes! Cago en tu! Però com m'has sortit així...
Adéu altra vegada jefa!
Carrer Antoni de Bofarull, 21-7-23.
9
Buenos días señoras y señores. Estamos aquí porque somos los mejores. ¿Qué tal? Espero que bien y no les vaya mal. Póngame un vinito si a usted le parece, y se lo podré agradecer con creces. No se demore y dese prisa, que hoy le voy a pagar con visa.
Ya estamos todos. El gracioso del barrio. ¿Para pedir un vino hace falta todo eso?
Alegra esa cara, gilipollas, que la vida son cuatro días y no hay que andar con pollas.
Vale, pues déjate de pollas y págame otro vermut.
Encantado lo haré, y así mal no me sentiré. No se preocupe caballero, que hoy tengo dinero. Y lo haré con mucho gusto para no llevarme un disgusto.
Que te vayas a dar por culo a otro. Escucha, ¿hay algo de la primitiva este mes? [Del grup de primitiva conjunta de veïns].
Hay... hay... hay buenos y malos amores, pero continuaremos jugando para ver nuevos albores.
Anda ponle el vino ya y que se calle.
Carrer Antoni de Bofarull, 21-7-23.
8
Mira ese tío. Qué blanco que es. Parece de yeso.
Seguro que es inglés. Fíjate: gorra, gafas de sol, bañador, chancletas con los calcetines...
Pero qué blanco. Es un vaso de leche.
Los vasos de leche no beben cerveza.
Si es inglés sí. Allí todo bebe cerveza.
Avinguda de Marià Fortuny, 22-7-23.
7
Al Sushi no hi ha amics, s’hi va a matar.
I els palets de fusta no són per menjar, són per clavar. Per això en donen dos.
Ahí le has dao (mai millor dit).
Res, 31-7-23.
6
Com ha anat l'exposició de les opos?
Ho he fet molt bé però no he vist el cronòmetre i em penalitzaran 3 minuts. Així és el sistema…
Com que et penalitzen minuts? I et restaran punts?
Sí clar. I tot perquè he volgut acabar amb un poema de Neruda.
I els ha agradat? T'han fet alguna pregunta o algun comentari sobre el que has dit?
Res. Fixa't lo lògic que és aquet sistema: un es presenta a unes oposicions de lengua y literatura, hace una buena exposición, una buena defensa, y acaba recitando un poema y resulta que te penalizan. ¿Lo entiendes tú? Yo tampoco. Pero este es el sistema, este es el sinsentido.
Doncs sí, bastant absurd. Perquè per a ells l'important no és la literatura sinó seleccionar personal a partir d'uns ítems, i l'adequació al temps era un dels ítems. T'has posat romàntic en un dels llocs menys romàntics de la terra: un tribunal d'oposicions. De professor, per més INRI.
Qué le vamos a hacer, me pierde la poesía y hasta el final con ella… Hasta el final con ella.
Cambrils, 19-7-23.
5
El dentista me dijo mañana a las doce. A ver si acabo de una puta vez y puedo volver a comer.
¿Probaste ayer los caracoles?
Me comí dos y no podía ni masticarlos. A parte que la salsa era muy fuerte y yo que siempre voy flojo...
Si quieres mañana te acompaño, por si te mareas o no puedes conducir.
Que va que va tranqui. Y me dice ella, la chica que tiene allí: acuérdate a las doce. ¿Cómo no me voy a acordar? Le digo. Me dice ella: si quieres te llamo para recordártelo. Le digo no, te llamaré yo cuando esté acabado para invitarte a cenar por lo bien que te has portado conmigo.
Es colombiana?
No, normal y corriente.
¿Qué pasa, que las colombianas no son normales? Mi mujer es colombiana.
¡Jajaja! Tu mujer es una colombiana normal y corriente.
Mentira, ya te lo digo yo. No hay colombianas normales y corrientes. Aunque la mía tiene el mejor culo del barrio.
¡Jajaja! Joder, es como cuando me preguntan: ¿moro o argelino? Yo digo: normal y corriente. ¿Es que no lo son?
Carrer Joan Bertran, 19-7-23.
4
Aix...
Què et passa?
Que estic com dislocat
No t'entenc
Que estic però no estic al lloc
No t'acabes de trobar?
Sí algo així
Si vols et puc ajudar a trobar-te
I com ho faràs?
Amb un bon bandellot
Òstia!
Ja voràs com sí que estàs aquí
Res, 9-8-23.
3
Te n'has adonat que el paper aquet de vàter que vam comprar fa olor com de dona?
Ah sí?
Sí.
Potser és que al súper estava al costat de les compreses.
Res, 18-7-23.
2
Bona nit a tothom!
Com anem?
De peu.
Què vols?
Una mitjana.
Vols copa?
No. A morro nen. Avui la xupo.
Molt bé.
Però no et facis il·lusions eh.
No home no.
Carrer Batan, 17-7-23.
1
¿Ya has ido a verla?
No, aún no.
¿Pero la sigues queriendo?
Creo que sí. Pero bueno, nos separamos y ya está. Acabamos bien, que es lo importante.
Escucha, cuando era niño y vivía allí en el pueblo, mi abuelo me contó una cosa. Me dijo que una vez vio a dos lobos pelearse. Uno representaba el odio, el rencor y todo lo malo. El otro representaba el amor, la bondad, la amistad y todo lo bueno. Yo le pregunté: ¿Quién ganó? Y me dijo: ganaron los dos. Porque esto es lo que te pasa a ti, lo que me pasa a mi y lo que le pasa a todas las personas. A veces gana el amor y a veces gana el odio. Y es así cada día con todo el mundo y con todas las cosas. Y a cada momento. Son dos polos contrarios que se alternan inevitablemente y conviven eternamente dentro de nosotros.
Tu siempre con tus sermones y enseñanzas.
Sí, pero mira chico, he llegado a viejo con el alma tranquila y me iré de este mundo más tranquilo aún.
Avinguda de Marià Fortuny, 1-8-23.
1/4 de 0
Aquet vell (Sainets, IX, 1) és el mateix que va fer aquell discurset sobre els humans que ja hem perdut l’animalitat (Sainets, VI, 18)?
No no. Aquell era sota casa. Aquest és un altre. Davant del Carrefour.
T'estàs adonant que estem salvant coses valuoses? Si no ho escrivíssim es perdrien.
M'estic adonant que ara escolto tot lo que tinc al costat i abans no ho feia. Passava i no volia escoltar res.
Aquí hi ha un vell recordant quan era petit al poble, una experiència quasi mística de son avi, i una ensenyança del nét, ara que ja és vell, a un noi més jove.
Sí clar.
Amb això podríem haver fet un conte de Borges o un capítol de Dostoievski, però ho hem deixat tal com era, cru i pelat. Com les dissonàncies, acoplaments i distorsions del punk i el trash.
Tal com sona.
Els sainets són un homenatge a la gent anònima, que també tenen la seva saviesa i se la transmeten entre ells.
Bueno, és com els dos llops. A vegades saviesa i a vegades burrades, animalades, gilipollades i òsties i navalles.
Lo que fem és valuós.
Crec que si. Almenys riem… I obrim els ulls a l’entorn.
Les orelles!
Res, 1-8-23.
2/4 de 0
“Un veritable artista aconsegueix fer brotar la bellesa d’entre els mateixos rebutjos (en referència a les xemeneies del Palau Güell, La Vanguardia, 1890)”.
“El fragment crea un ésser multicel·lular, unitat de l’element orgànic.”
“La ceràmica va ser el material més utilitzat. Va ser transformat en mosaic i, en especial, en trencadís, que, realitzat amb fragments irregulars, no necessitava de mà especialitzada i era ràpid de produir”.
Exposició sobre el trencadís, Palau Güell, 26-7-23.
3/4 de 0
“El concepte de matèria segueix sent vàlid per a l’art. Però [...] si l’entenem com allò pres de la realitat exterior i que després s’hauria d’elaborar, està en decadència des de Kandinsky, Proust i Joyce”.
“En paraules de Karl Kraus: ‘a partir d’una sèrie inconnexa de processos [...] a la mirada aguda se li construeix tot un món de perspectives, d’estats d’ànim i conmocions. I la poesia barroera es converteix en la poesia de les barriades, la qual només podria ser condemnada per l’estupidesa oficial que prefereix un palau mal pintat abans que un rierol ben pintat’ ”.
“Una cadira pintada pot ser molt important, si no rebutgem la tan gastada paraula important. En el com de la manera de pintar s’hi poden sedimentar experiències molt més profundes i rellevants, des del punt de vista social, que no pas en els fidels retrats de generals i herois revolucionaris”.
Theodor Adorno, Teoria estètica, §El concepte de matèria: intenció i contingut (Akal 2004, p. 201-2).
0
Els sainets no són ben bé poesia, no són ni tan sols antipoesia. Carles Hac Mor diu que fa infrapoesia, l'Angela Marinescu diu que fa subpoesia... Ells fan i desfan, per això poden dir "poesia" amb el prefix que vulguin. En canvi això no és res que un hagi de fer, t'ho trobes donat. I la gent et mira malament perquè pensa si això és palla, morralla, brossa! I tu allí com un nen petit agafant ronya del terra... Però aquí el que és creatiu és precisament això: l’acte de fragmentar el flux de la vida i triar els fragments abans que desapareguin per sempre. Res d’inventar. Només trencar i reunir. Aquest gest és el que ho fa poètic: brossa poètica. Alguns fan gràcia, altres són absurds, simptomàtics, il·luminadors... I els números 0 sempre són una mica més teòrics i programàtics.
Altres números de Sainets de Res: XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada