Nº IV

SAINETS DE RES

Poesia anònima, popular i col·lectiva

Nº IV, abril 2023

T’agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros. 
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?

Sainets de Res, I, 1 i 2.

Em dic Sainet i soc de Res de tota la vida. Des que tinc ús de raó que sempre he existit. Tinc molta barba però no m'acabo de fer gran. Porto gorra per tapar-me la vergonya. Em falten braços perquè no tinc res a fer. I vaig amb un sol peu per no ensopegar amb l'altre. A falta d’aparell digestiu, puc viure de l’aire, dels sons, dels comentaris casuals que feu. Vaig a saltirons per places i carrers buscant-los: soc tot orelles! I aquí els teniu, sou una mina. Us torno gratis el que gratis em doneu. Per això no tinc ànim de lucre ni crec en drets d’autor. 

Si vols compartir per a propers números expressions poètiques que sentis pel carrer o que et surtin de forma col·lectiva i casual, envia-me-les a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit. Vincula llocs i poemes per transformar la percepció dels nostres espais quotidians. 

Altres números de Sainets de Res: IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.

17

Ei ets tu?

Sí soc jo

No sabia si erets tu

Sí sí ho soc ho soc

 

Plaça Sant Francesc

16

Si em permets, el primer sainet el trobo prescindible. Està bé, però per ser el primer, crec, massa bàsic.

El de "Ei ets tu"?

Sí. Si vols escurçar el número, un que no posaria és aquest.

És que em va fer gràcia, perquè quan preguntes "Ei ets tu?", l'altre només pot contestar que sí, perquè tothom és tu quan et dirigeixes a ell.

Ja, però aquí potser hi ha un malentès, perquè la pregunta no és "Ei ets jo?" sinó "Ei ets tu?". I en canvi respon "sí soc jo", quan hauria d'haver dit "sí, soc tu" o "no, soc jo”, si s’hagués cenyit a la pregunta. Perquè tothom és tu quan et dirigeixes a ell, però tothom és jo quan es refereix a si mateix. I tu i jo no són el mateix.

Mira veus com no és tan bàsic?

15

- Paco on vas amb aquest nas tan gros?

- És dimarts no saps en quin dia vius?

- Xec porto tres dies tancat a casa i ja no sé on tinc el cap! 

Bueno a reveure vaig a agafar quatre pomes i el pa.

 

Mercat Central, febrer 1976. 

14

- Ostres mira aquell noi que paticorto

- Hahaha, i aquella parella que ve Déu n'hi do la dona!

- Ens anem fixant en la gent que passa?

- Hi ha molts paticortos no? Potser és lo normal i no ho havíem apreciat abans.

- T'imagines que hi hagués un dia a la setmana on tothom tingués les cames curtes, un altre dia el nas gran i coses així, i fos natural?

 

Nit a un banc de la Prim (gener 2023) 

 

13

A la catedral de Girona

la gent celebra el cap d'any a les escales

I quan piquen les campanes

els de dalt fan el raïm

però tapen el so als de més avall

Els quals esperaven sentir les campanes per saber que eren les 12

i van saber que eren les 12 perquè tots tenien mòbil

I clar

es van emportar una gran decepció

 

Del Canal 3/24, 1-1-23. 

12

Per què critiques el que no entens?
El meu camí deu ser impossible
Però fins que no me n'adoni
no em serveix de res tot el que em diguis.
El teu camí també és difícil
Segurament és impossible
Però te n'has d'adonar tu.
[so d’aigua que es desguassa i tapa que es baixa]

 

Discussió mental al vàter. Febrer 2023. 

 

11

Grup de whatsapp comunitari

Missatge d'àudio 

0:36           16:39

"Què hi fa la moto dormint tota la nit al carrer?

La moto hauria d'estar dormint al garaig

I al garaig què hi ha, el cotxe?

I el cotxe ont és el cotxe?

No ho sé ara estic fent migdiada

Deixa'm fer la migdiada

Ja però no et costa res dir-me què hi fa la moto dormint al carrer

Has agafat la moto?

No ho sé deixa'm

Ara fai migdiada..."

Aquest missatge s'ha eliminat 

                                       16:39

 

Res, 11-3-23.

10

"El heavy metal produce una mejor respuesta cerebral

que la música clásica en los pacientes sedados".

Sí ja ho havia vist. Un dels comentaris va ser este:

"A buenas horas descubren la relación entre el heavy y las drogas".

En teoria les vaques produeixen més llet amb música clàssica.

Caldria provar amb reguetón. 

A una vaca li fiques reguetón i et treu mató directament.

 

Res, 6-3-23. 

9

"El gobierno británico publica en LinkedIn una oferta de gobernador para Gibraltar por 107.000 euros" (Antena 3, 12-3-23).

- Tu creus que han de buscar governador per Linkedin? No hi ha ningú al govern que ho pugui fer? Cap funcionari? Cap alt càrrec? O algú del partit...

- Mira igual em presento jo.

- Tu? S'han de tenir aptituds polítiques.

- I les tinc: Plató deia que els governants havien de ser filòsofs.

- Sí però la teva filosofia és una mica massa anarquista per governar.

- Potser això és lo que fa falta. Tots aquests idolatradors de jerarquies, mira en què han convertit el món. Primer destrossen l'assuntu que toquen, mentre tothom els fa la pilota pel simple fet d'ocupar un lloc de poder, i al final es destapa algun xanxullo i acaben a la presó. Necessitem una altra cosa.

 

Res, 12-3-23. 

8

Va dir

Tu no te preocupes que ahora lo arreglamos

Subo a casa

Cojo el puño americano y los nuchacos

Y lo arreglamos aquí

I mira

el puño americano encara t'ho perdono

Pero els nutxacos nen

només ho he vist a les pel·lícules

 

Plaça Pedrol Rius. 

7

Tots aquests que diuen una mica massa

A veure

O una mica o massa

Però una mica massa no pot ser

 

La Fira

6

casa feina

casa feina bar

casa feina súper

casa feina

casa feina bar

casa feina súper

casa

Esquema dels teus últims 20 anys. 

 

Carrefour, 13-3-23. 

5

Diuen que la veritat absoluta no existeix

Això afirmen els que es creuen grans savis

Però jo dic que la verdadera veritat sí existeix 

Això crec jo que no soc gran sàvia

 

La Fira.

4

Ahir a la tarda al plegar vai fer una voldam al seu bar. De sobte se'm va quedar mirant i em va fer un somriure llarg, d'uns quants segons. Vai tenir una sensació rara. Com algo "diví".

És que aqueta tia té algo especial. 

En quin sentit?

En el sentit que té un gran cor i fa temps que està patint, i ja saps que el patiment transforma a les persones i les pot il·luminar. I potser aquell somriure era un somriure de reconciliació amb tu. I si t'ha quedat una sensació de diví, és que hi era.

 

Plaça Pedrol Rius, 25-3-23. 

3

- Ostia, los dos hermanos van del mismo color! Pero uno de arriba y el otro de abajo, uno la camisa y el otro los pantalones. Y los gayumbos?

- No me acuerdo, hace días que los llevo.

- Sabes que tienen 4 posiciones no?

 

Carrer Antoni de Bofarull. 

2

I lo de les quatre posicions dels gallumbos?

Sí home, pensa una mica:

Del davant, del darrera, del dret i del revés.

Aquet és per llestos.

 

Carrer del Notari Rull. 

1

Ens creuem al vespre

jo baixava i ell pujava

Eh una birra ràpida!

Venga pa dentro

Entrem al bar de la xina

Ens trobem el bar sol al vespre

i quatre quinquis que volien fotre mà a la caixa

la xina plorant

I el tio em diu

Tu no faigis res tranquil

Te quedes aquí al costat de la porta i que no surti ningú

Se treu la jaqueta

se treu el jersei

pilla a un 

Pum!

Al terra

Els altres comencen a ballar

S’acosta a l’altre

Pum!

Al terra

Al tercer l’agafa

se l’emporta al lavabo

li fica el cap dins del vàter

i estira la cadena

Surt amb el tio amb el cap tot mullat

el deix al terra i me diu

Òstia ho sento però sempre ho he vist a les pel·lícules i tenia que fer-ho

I l’altre tot acollonit 

ballant ballant ballant

El tio se m’acostava

i jo tot nerviós

agafo una mitjana i dic

com se m’acosti li foto pel cap

A la merda

I me diu

Deixa’l sortir

Obro així la porta amb la mitjana així

Que foti el camp

Buah el fill de puta

corria com una llebre

Saps el mur aquell de la plaça?

Va fotre un salt i busca’l nen!

Els tres pavos al terra i diu

Truquem als mossos

Veniu

[rialla sorda i cascada]

 

Plaça Pedrol Rius. 

0

ei una cosa allò com us ho diria 

que Crist no era cristià

ni anava a missa

que no només s’ajuntava amb polítics i empresaris

sinó amb putes i marginats

I tenia un punt anticlerical per lo dels sepulcres blanquejats

I un punt antisistema per lo dels mercaders del temple

I un punt anarka que t’hi cagues

I un punt indepe per lo del regne que no és d’aquest món

I ja està perdoneu eh només era això

 

Bueno i també una altra cosa

A veure si ens aclarim

Que són els cristians els qui segueixen a Déu, no Déu als cristians.

I són els musulmans els qui segueixen a Déu, no Déu als musulmans.

Que Déu no és jueu ni budista ni maradonià

Ni res d’això

Perquè el tot no es pot reduir a alguna de les parts

I l’infinit no es pot reduir a un codi finit de normes i creences.

Que de fet 

posats a ser algo

Déu seria més aviat ateu perquè no creu en ningú per sobre d’ell.

I vist així els ateus tindrien el seu moment de veritat 

I alguna cosa de divins.

Cosa que enfadaria a tothom, ja ho sé,

però què voleu que hi faci, jo no soc Déu.

I valtros tampoc per cert.

O sigui que no condemneu als que no són com valtros a l’infern, 

no és feina vostra,

suposant que sigui feina d’algú.

No és que al final

Al final semblarà que aquí la condició per salvar-se

sigui tenir unes determinades creences intel·lectuals

completament dependents del teu context històric familiar i cultural.

I no sé

és una forma una mica tonta d’anar al cel o a l'infern no?

Però escolta que si tu creus això ves al cel ves.

 

No és que ja m’estic calentant ja home ja

Potser prou no? 

Ja prou de liar guerres en nom de Déu

I de traumatitzar a la gent

amb xantatges emocionals de per vida i fins després de morts

Deixeu estar als divorciats i als que no estan casats i als gentils i als LGTBI i a lis trans 

i a les dones que aborten que prou pena tenen

que sempre esteu amb lo mateix

i enfronteu-vos als poders d’aquest món,

com feien Jesús i Muhammad i Moisès.

Deixeu estar als dèbils i enfronteu-vos als forts, 

als de dalt,  

als vostres mateixos líders i jerarques, 

completament venuts al costum, al poder i al capital.

 

Què collons

i sobretot feu la Guerra Santa, sí!

Però la de veritat,

aneu a la croada contra el vostre gentil interior,

contra aquella part de vosaltres que encara es resisteix a escoltar la Paraula i acceptar-la,

i allibereu els llocs sants del vostre cor.

Perquè

com voleu convèncer als altres

si en el vostre interior encara no esteu del tot convençuts? 

Llenceu-vos al Jihad autèntic,

a l’esforç suprem contra el vostre ego i la vostra ambició

contra el vostre ànim de lucre honor i fama

fins i tot contra el vostre anhel de santedat

pagans que sou uns pagans 

que teniu el dimoni a casa ostia ja

 

Convertiu-vos!

Ressusciteu!

Sotmeteu-vos! 

 

 

Intervenció espontània inaudible del Sainet durant el sermó de Diumenge Sant. Prioral de Sant Pere, 2023.

 

I

Cua al supermercat. Sóc el tercer de la fila. Davant meu, un home amb una barra de pa. El primer, un marrec de 20 anys, que em treia dos pams d'altura, comprant-se un monster i una pasta.

Està pagant una noia en cadira de rodes. El caixer l'ajuda a pagar i li posa la compra a la bossa. No sap per on començar, la pobra...

Em poso nerviós. Ningú fa res. Deixo la compra i vaig cap a ella. Li demano confiança i permís per ajudar-la. Em diu que sí, si us plau. Automàticament el primer, aquell jilipolles, el puto crío, em pica a l'espatlla i em diu: ponte a la cola como todos.

Penso ràpid, prioritat: assistir. 

Ajudo a la noia a guardar la targeta a la funda del mòbil. Li poso la compra a la cadira i li pregunto si necessita que l'acompanyi. Diu que no, ara la venen a buscar. 

Quan surt del supermercat, em giro i li dic a cau d'orella al xaval: en dos minutos en la calle hijo de puta. Posa cara de pomes agres.

Paga i surt. Paga l'home de davant. Pago jo i surto encabritat. Deixo les bosses al terra, poso la gorra i les ulleres a la bossa i em giro esperant-me la primera ostia.

Ningú al carrer. Miro a la cantonada. Ningú. El fill de puta havia marxat. Una senyora passejant el gos, em mira estranyada, pensant que sóc boig. 

Agafo la compra i marxo. De camí a casa em sento confós: per una banda, content que no hagi passat res. Estic cansat de pallisses i aquell cabró em treia dos pams.

Per altra banda, decebut de com és l'ésser humà. Sempre perdent-se per la boca, amb ínfules, començant de tot per no acabar res.

Diuen que les rates són les primeres en abandonar l'embarcació quan s'enfonsa, doncs l'home les segueix.

 

II

 

El micropoder

Aquest tram mort
em ve a buscar

A 4 potes,
el poder,
amaina mainada!

Cara baluard
col·lapse
digressions de sordina
nota lenta vaporitzada
sents, tipus "feliç"?
el de l'altra vorera que passa.
La inútil rotonda
restringeix, restringeix!
c'mon people!
davallar.
Estic aquí, desbordat
clot, sacsejada
no importa. Ets tu
en realitat.
Et tinc informat
coerció de les agulles
l'hora conflueix d'esquena
i és tan d'hora!
"Anís del mono"
hi diu al pedrís.
MORO tan AVIAT
encara és d'hora.

 

 

Mas Carpa, 14-3-23. 

III

tornar-se 00:00

Benvinguts vagons

concessions, excreció

of curse

off course

Que em sents? mama deer m'acarona, em toca

la banya

de cantar

es decanta

es torna fosca

túnica, cara tapada

robaré lo negre

halo cantonès narra:

hither and thither

passat la cantonada

"l'll mock thoub lack

sat... an d...

cor, cor rrosif

ink, ink lusif

er..."

un pinçar de corretjola

bufada de gramola

pacta l'horari 'cozescoces'

i un pas més... foraster

ho som tots una pica

Tira del carro

em diràs de cantada

al llegir-me, adduiràs

no tinc mal gust

Seda... nt contempla'm

en desús:

roda

     la    ros

                  ca

                  passada

(aquests eren els retaules, una cua de diables)

AQUEST SOBRE EL DIABLE ESTÀ ACABAT. ARA SÍ.

Mas Carpa, 14-3-23.

IV

llangardaix

l'autenticitat del plugim 

quasi bé imperceptible

perles teranyina

davant del bus

les llunes

l'avorriment, que bé

bé, bé, ve

ser bell

cervell

servei

serf veí

bohemian rapsody

ronda el crani

rondalla intermitent

interminable-ment.

 

Parada bus Biblioteca Xavier Amorós, 7-3-23. 

V

Bueno, bueno... mira qui t'ha vingut a veure... de feia dies que...

Què és la bogeria?

Amb els seus ritmes

peculiars

cràters i caràcters...

Oci, oh sí!

necessito a Dionís!

reunir-nos

per borrar-nos,

fàstic

A tu què et mola més?

fas-tic

o fas ✅?

Les dos...

No, mola més fas ✅.

Les dues frases de dalt són una benvinguda, no formen part del poema.

Carrer Santa Anna, davant la gelateria, 18-3-23.

 

 VI

pienso
tieso
yeso?
pinsa
passa't i empassa't
prova el meteor 
dit!
pinsa.
parla zopetez
entra en shock
pinsa
ja ets a dins.
pinso?
enrampada
passar de puntetes
1 part de dona
per la rampa
O'corxet
parte de cotxe:
vols l'hora?
sí, el cotxet.

 

Venint de Salou davant del puticlub. 

VII

Les meves dones

les meves dones i jo

som culleres de cap gros

música que arriba  

no se'n va, a on capgira

als coberts-sen sers

cullerades 4.

petita et cullo, 

surt una bruta 

es bandida? La

pròxima es regira

part del part 

i no sé...

la sinistra, el dit 

tronca ladue, més bruta

ara sabó, que no marxa!

no ho sé, ja no hi penso

Un moment... sents de debò?

aquí a dalt 

helicòpter nou de trinca

volten si no es trenca tranca. I si això no es trunca... 

Evacuació?

Ev equació

Eva cua sí, o 

no?

On?

process os

però s'és?

 

 

Mas Carpa, 22-3-23.

VIII

Fabulosa època aquella en què ens comunicàvem amb expressions com dabuten, efectiviwonder, chachi piruli, la cagaste burlancaster, nasti de plasti, me piro vampiro, qué nivel Maribel, okey Makey, guai del Paraguai, alucina vecina, corta el rollo repollo o rebota rebota que en tu culo explota. 

IX

Truc per saber si la persona és de fiar.

Surt a compte ser una persona ingènua, confiada, fiada, innocentota o franca?

Ja us puc assegurar que en un percentatge molt elevat no surt molt a compte.

Però ens eduquen en que hem de confiar en els altres.

Potser ens haurien de donar unes bases a seguir per saber com s’ha de confiar, enumerades millor. Com quan ens fan aprendre les absurdes normes ortogràfiques o les taules de multiplicar o ves a saber quines coses més.

I com es pot confiar en un altre?

Com pots saber al primer minut si la persona és de fiar?

Jo he experimentat una tècnica que no falla. Per mi és el punt número u.

És mirar als ulls de l’altre mentre li parles. 

I si la persona et sap mirar als ulls amb humilitat, sense que li boti l’ull, es rasqui el cul, o et miri l’arracada que portes, o el gra del nas o et miri les cames potser per depilar... 

Si en els primers segons sap mantenir la mirada i mostra interès pel què dius, llavors potser és una mica de fiar... 

I dic una mica perquè els altres minuts restants dependrà de si no mira gens el mòbil. 

Si ho fa, vull dir, que si mira el mòbil o etcètera, llavors no li interesses gaire, no li importes gaire, i per tant, millor que no te’n fiïs.

Això a l’escola no s’ensenya, 

però s’aprèn.

X

Avui és el dia de la dona. O sigui el meu dia?

I què?

No em passa res especial.

Ja m'agradaria ja, però no.

Res de res.

Tot igual. 

Amb moltes dificultats acabo fent el mateix: treballar. 

I treballar doble.

Avui no es tracta de veure qui és més feminista, sinó de qui treballa més.

I amb això ho superem amb escreix les dones.

Avui es tracta de pensar i reflexionar per què no hi ha dia dels homes.

Potser perquè sempre és el seu dia? 

Potser perquè sempre es fan els longuis en tasques domèstiques, 

buscant excuses poc fermes i comparant-se sempre amb algú altre pitjor que ells mateixos per no sentir-se tan culpables?

Ben mirat sí que m'ha passat alguna cosa especial:

Un "felicitats, avui és el dia de la dona!". 

Com si dient aquesta ridícula frase hagués pagat la moneda que l'exculpa de qualsevol petit esforç afegit.

I un "Et penses que per ser el dia de la dona, pots deixar de fer el que et toca?". 

Com si tingués por que a partir d'avui li tocaria fer més tasques domèstiques.

I després hi ha els homes que defensen la teoria que això és per culpa de les dones perquè no deixen fer.

Perdona? No deixem fer el què? 

També hi ha aquell grup d'homes que es fan els empàtics amb qualsevol dona i semblen encantadors i molt comprensius. 

Això sí, amb qualsevol dona que no viu sota el mateix sostre que ells.

Sabeu tots vosaltres quina seria la solució?

La solució recau en el sexe. 

Si no, proveu i ja em direu. 

 

Reus, 8-3-23. 

XI

Parlem d’amor

Si l’amor és el camí de la saviesa,

el desamor és el de l'estupidesa?

Tots els números de Sainets de Res

IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.