T’agraden els nostres poemes?
Poemes poemes… Sainets d’aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?
Em dic Sainet soc de Res de Tota la Vida
Des que tinc ús de raó que sempre he existit
Tinc barba però no m'acabo de fer gran
Porto una gorra per tapar-me la vergonya
Em falten braços perquè no tinc res a fer
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre
Visc de l'aire de comentaris casuals
Els busco a saltirons per places bars carrers
Soc tot orelles tot amor i aquí els teniu
Us torno gratis el que gratis em doneu
18
Baixo a les 9:30 a fer el carajillo
i a fora al bar dels colombians
ja n'hi havia 3 o 4 fent soroll
I vai pensar bueno avui passarà algo
Després al migdia vinc aquí
a fer un parell de birres com sempre
i quan tornava cap a casa
que ja eren les 15:00
me’n trobo a un sense samarreta
caminant d’esquena per la vorera
i dos urbans i dos mossos d'esquadra
caminant de cara cap an ell
i el tio dient qué, me vais a pegar ahora?
Me vais a pegar ahora?
C/ Antoni de Bofarull, Res, 16-8-26.
17
És maco això eh és maco
és molt maco veniu veniu
la gent no ho sap que això és això
la gent ho veuen dins del plàstic
i no s'imaginen que quan ho treus
que quan ho treus té volum
doncs ara ja ho sabeu
bueno neu mirant neu
que és gratis això de mirar
Sinyor gran que es mirava al que arreglava l'escala mecànica, però podria ser l'amo, no ho sé. Barcelona, C/ Comtal, 21-8-26.
16
Quan he plegat he anat un moment
al lavabo a rentar-me les mans.
Darrere meu, una porta tancada
(un que estava cagant). I començo
a sentir uns petarrots descomunals.
En sec el fill de puta comença:
Ah! Màxima potencia! Ah! Puños fuera!
Ah! Kame Hame Ha! Joder...
M'he eixugat les mans ràpid i he fotut el camp.
Res, Lavabos de la feina 19-8-26.
15
– Hauríem d'acordar posar-li un nom. Truhan...
– Mishi, com és un gat... i en cridar-lo faríem wxh... wxh... I tu papa?
– Quan vagis a l'estanc, ja el pots donar.
– Papa a veure, escolta... i Nen? És com un nen...
– Això? No és cap nen.
Res, 15-6-26.
14
Lo que et passa de dolent
no són errors sinó coses
que pots pintar en un quadre
i convertir-ho en bonic
Res, 8-6-26
13
En las duchas de la playa, una señora, ante la inesperada llegada de una pelota escapada de unos adolescentes, al escuchar las quejas de otra ciudadana, dice indignada:
– Si yo ya lo he dicho, si yo ya lo he dicho, pero como no se puede decir nada...
09/08/2026. Plaza del Zapillo, Almería.
12
La seva cosina fa poc que es va morir
i quan sabia que s’havia de morir
va anar a comprar-se ella la caixa
i al penúltim dia que estava a l'hospital
estava envoltada de gent de familiars
i va dir va demanar que liii que li posessiiiin
bueno que la deixessin morir
i al cap d'una hora encara estava viva
i va obrir els ulls i va dir encara esteu tots aquí?
Ella es pensava que ja s'havia mort ja
i va obrir els ulls i encara esteu aquí?
Imagina't el nivell mental que deuria
tenir anquella dona.
Res, 8-6-26.
11
- Bueno marxo que tinc reunió sindical.
- Però reunió de què, de la comunitat o de l'escala?
Res, Plaça Pedrol Rius, 20-5-26.
10
- Una canya.
- Aquí tens noi, fred com el cor de la meva sogra.
- Però això almenys es pot beure.
- Sí perquè allò no hi ha manera d'empassar-s'ho.
Res, Bar Mediterraneo, 22-5-26.
9
Una cajera ocupada despachando a gente, recibe una llamada interna. La coge y dice (enfadada pero con ganas de guasa):
- ¿No ves? Y encima ahora tengo que decir por megafonía que hay una hornada nueva de pan…
Y un cliente que estaba en la cola, le dice muy tranquilo:
- Si quieres lo digo yo.
Y ella, mostrando su hartazgo, le dice:
- Mira, pues sí, toma.
Y le ofrece el comunicador al hombre, que sin dudarlo lo coge y con voz sensual dice:
- Señores clientes, en la sección de panadería, tienen a su disposición una nueva hornada de pan… calienteeeeeee… (dejando morir la última palabra con un jadeo lascivo).
Barrio de El Zapillo, Almería, 2017.
8
Baixo de treballar i compro tabac
a l'estanc com cada dia. Quan vaig
cap a casa, el passeig Prim està ta-
llat pels mossos d'esquadra. Vaig pel meu
carrer i comencen a passar cotxes dels
mossos, en sec un ràpid en sec lent
mirant a tothom. Així tres o quatre
vegades. M'estava fumant un ciga-
rro a baix al portal, abans de pujar
a casa. Passa una patrulla lenta
i un se'm queda mirant i el copilot
li toca el braç fent-li que no que no
amb el cap. Penso estan buscant algú.
Quan em queden dues calades veig
dos mossos corrent per la plaça. Es veu
que buscaven un lladre, un que havia
robat algo d'algun comerç d'aquí
del barri. El van trincar a la cantonada
del carrer d'aquí dalt. Un jovenet.
El van emmanillar i se'l van endur.
Carrer Antoni de Bofarull 21-8-26.
7
Diumenge de bon matí,
al bar d'aquí sota casa.
Un tot borratxo, fent birres,
comença a amenaçar als tres que hi havia
i a la xina. El M. li va dir:
eh, vale ya. I el tio
es baixa els pantalons i els calçotets,
ensenya la polla i es fot a cridar
me la vais a chupar todos!
Me la vais a chupar todos!
El M. li fa un senyal a la xina
i ella dissimuladament apreta
el botó d'emergència que té sota la barra.
Al cap d'un moment
va aparèixer la furgoneta dels mossos
i se’l van emportar.
Res, Carrer Antoni de Bofarull, 23-8-26.
6
Al bar només estàvem el J. i jo
i en sec entren aquests dos
que venen de Salou
que si has de vindre de Salou
és que t'han fet fora de tots els bars d'allà
i es veu que fa dues setmanes
havien estat aquí i havien marxat sense pagar.
Total que comencen a dir-li a la xina:
cómo te llamas? Qué guapa eres.
Dame dos besos. Cómo te llamas?
I ella no no, aquí nombre da igual,
aquí buena gente y buen servicio.
Y ells seguien: que como te llamas
que guapa eres, dame dos besos.
I es gira un d'ells i em diu:
qué te pasa? Qué mala cara llevas.
Vaig pensar: uf…
Sortirà volant aquest fill de puta.
Continuen molestant a la xina
fins que s'emprenya i surt de la barra per fotre'ls fora.
I llavors un es desfà els botons de la camisa
i comença a picar-se amb el puny al pit mentre crida:
soy un hombre! Yo soy un hombre!
Va continuar igual amb el J.
Soy un hombre! Que soy un hombre!
El J. es va aixecar i li va dir:
venga te acompaño a la puerta fuera de aquí
(l'altre ja estava fora).
Es gira i em continua a mi:
yo soy un hombre! Yo soy un hombre!
M'aixeco i li dic vinga fot el camp d'una puta vegada.
Marxen plaça avall mentre el J. i jo estàvem a la porta
i quan arriben a la cantonada comencen
a cridar-nos insults que no s'entenien.
Res, Plaça Pedrol Rius.
5
Fa dues setmanes,
quan ma mare va caure a casa i es va obrir el cap,
estava a urgències amb mon germà.
Vaig sortir a fumar i em ve un a demanar-me un cigarro.
Li dic que no,
jo no li donc a ningú, que no me'l regalen,
a no ser que sigui un veí o conegut.
I el molt fill de puta em diu:
que te corto las orejas y vendo todos los pendientes,
que voy a buscar el cuchillo al coche.
Respiro profundament i penso:
mira que hi ha dies,
mon germà està a la sala d'espera i ma mare al box sagnant,
mal dia avui per liar-la.
Vaig deixar el cigarro a la meitat i vaig entrar cap dins.
Res, Hospital Sant Joan, 13-8-26.
4
- Uy, ¿qué haces por aquí?
- Pues nada, a comprar pescao.
- Ah, es que no te había visto; claro, que como tú no comes, que estás tan delgada…
- Sí, la verdad es que tú te estás poniendo más llenita, ¿eh?
Barri de Malilla, València. 05/05/2026.
3
Al parquímetre de l’Hospital.
– Et tocava a tu.
– Sí però m'he confós i he llençat el tiquet del parquing, pensant-me que era un altre paper, i ara he de pujar a regirar la brossa a veure si el trobo.
Res, Hospital St Joan, 9-4-26.
2
– A mí me da que… tú...
– Jo...
– Tú aún no aceptas la discapacidad que tienes…
– …
– Bien, si te encuentras a alguien que te ladra o se te vuelca encima... O uno que no te diga nada, total inexpresivo, no hagas caso.
– És que jo… Jo... Me'n riuria d’ells.
– Qué es esa sonrisa? También es importante, cuéntame.
– No ho sé... Em surt... en voler visualitzar em surt un vàter.
Res, 17-3-26
1
Aquí convivim al mateix barri
independentistes n'hi ha pocs però n'hi han
un punki perquè només n'hi ha un
i fatxes fatxes fatxes
però com que som de tota la vida del barri
ens defensem i ens cuidem el cul entre naltros
Res, Pl. Pedrol Rius, 18-8-26
2/4 de 0
Aquests homenots (Baudelaire, Verlaine, Rimbaud) van arriscar molt. Potser massa, atès el seu destí… poc plàcid.
Després, al principi del segle XX, els poetes ja fan un alto les seques. Mengen millor, es procuren un raconet bancari i una casa càlida, i s’enfronten a allò que l’home creu que ha vist escudats en la intel·lectualitat o la frivolitat (Valéry, Éluard).
I ara que la civilització li ha suprimit tota parcel·la, el poeta fa la viu-viu, sense pretensions bíbliques, gat escaldat, mirant-se la vida com un gra de sorra i admirant-se de la immensitat incommensurable (com Wislawa Szymborska, per exemple). Amb humilitat presocràtica.
Som al cap del carrer? Per tornar a començar? Per plegar veles definitivament?
Amat Baró, Pròleg a Paul Verlaine, Poemes saturnians, Edicions Poncianes, 2021 (puntuació retocada).
0
“Què és la poesia? No sé pas si hi ha hagut mai ningú que ho hagi pogut formular amb una certa claredat. Pel meu gust la poesia és: tot i no res. Què es pot dir d'una cosa de qualitat? Els escoliastes, els crítics, han agombolat sobre aquest tema una quantitat fabulosa de parauleria, generalment inintel·ligible. Una cosa de qualitat? És tot i no res. Què es pot dir més?”
Josep Pla, Notes del capvesprol, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada