Nº XVI
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
Des que tinc ús de raó que sempre he existit.
Tinc barba però no m'acabo de fer gran.
Porto una gorra per tapar-me la vergonya.
Em falten braços perquè no tinc res a fer.
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.
Visc de l'aire, de comentaris casuals.
Els busco a saltirons per places, bars, carrers.
Soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!
Si vols compartir per a propers números sainets que sentis pel carrer o que et surtin de forma col·lectiva i casual, envia'ls a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit per transformar la percepció dels nostres espais quotidians.
Altres números de Sainets de Res: XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
22
És molt guai treure la mà per la finestra quan vas en cotxe.
Tanca la finestra.
Tu penses que la mà vola
i al mateix temps has de tenir imaginació
i pensar que estàs volant tu.
Tanca la finestra si us plau!
Un moment que esquivo els arbres!
Carretera de Miami, 27-5-17.
21
T'explico com es fa?
Has de mirar fixament
el sortidor d'aigua de la plaça
i imaginar-te que és un arbre
creixent a càmera ràpida.
Has d'estar un minut mirant
i dos minuts imaginant.
Quan tinguis pràctica
amb dos segons ja ho podràs fer.
Plaça de les aigües, juny 2017.
20
Que bonica aquesta flor!
Li vols fer una foto?
Quan tornem.
Per què quan tornem?
Quan tornem.
Per què no ara?
Perquè ara l’he vista.
I què?
Que no vull trencar la seva intimitat.
Com la seva intimitat?
Ara no tinc el seu permís.
El seu permís?
No pots anar fent fotos a tot el que trobes no ho sabies?
Escornalbou, 11-4-19.
19
Faré rècord mundial de llençar aquest tronquet,
sabeu per què?
Perquè és l’únic tronquet exactament així que hi ha al món.
Ja ho dic jo que de vagos surten genis
31-4-18.
18
Vigila perquè acabarem malament.
Per què?
Per la teva boca.
Per les teves orelles?
No, per la teva boca!
Per això, per les teves orelles. Uoooo trolejada!
I se’n va rient i movent els braços com un borinot.
Res, 11-8-18.
17
- L’aigua brilla!
- Sí bonica, els dies de sol brilla.
- L’aigua brilla!
- Què remenes sota la samarreta?
- Tens una ampolla al melic!
- M’has omplert tot de pedretes!
- Has de buidar l’ampolla,
tens una ampolla al melic!
S’aixeca de sobte,
dona quatre passes desendreçades
i torna a caure de cul:
- Uooo, hai fet una rodona!
L’Ampolla, 15-4-17.
16
He descobert una nova manera de regar
A la mama no li agrada
Es tracta d’apuntar amb la mànega al para-sol
I fer-lo rodar molt fort
Llavors fa com d’aspersor i es mulla tot.
Res, 28-7-18.
15
Si us plau no deixis la tassa sobre el llit
és que podria deixar taca
és que és blanc
I passes la mà pel llençol com per tocar la blancor
Tu deixes la meva obstinació sense arguments
Tu m’ensenyes a cuidar les coses indefenses
Res, 25-9-19.
14
Oi que som complicades les dones?
Per què?
Per què tu tens una manera de ser més senzilla.
Ah sí?
És que a les dones ens barrina molt el cap.
A mi també.
Doncs no es nota, o no ho expresses.
És que el cap és un cavall salvatge que s’ha de domesticar. Se li han d’agafar bé les regnes o si no t’estira i et porta on vol. Les imatges s’encavalquen unes amb altres, de sobte perds contacte amb el cos i et sorprens [?suev oh] lluny de tot, lluny de tu, dels altres, del món, perdut en un remolí de possibilitats. Allí vius les vides que no has pogut o que no t’atreveixes. Et llences a la piscina [semoh sle moc] mil i una vegades, repeteixes, millores el salt a cada cop. Rebobines i repeteixes el que calgui. Fins que et descobreixes amb la boca entreoberta, [mos èbmat] trist i decebut, trepitjat per les potes del cavall salvatge que no vas saber dominar... Ho veus com els homes també som complicats?
Res, 2018.
13
Jo solia menysprear les converses banals però trobo que també són necessàries. És com flotar, com no tocar de peus a terra. No sé si m’entens?
No, no t’entenc.
Vull dir que no és estar en la realitat de ple sinó flotar, com estar a l’aire, no sé...
Ah, ¿vols dir que és com si juguéssim a passar-nos una pilota, i ara me la passes tu i jo li passo a un altre, i tu dius una cosa, i l’altre una altra, i quan te’n canses pares, i quan vols, tornes a entrar, i ningú guanya ni perd?
Buenu, més o menys.
Doncs sí, és una mica així.
Res, 8-9-18.
12
[Murmuris, converses de fons, clincs de copes i coberts]
- Que hi hagi univers, i morir-se, i llavors no hi hagi res... no sé, és absurd.
- Estàs dient que no hi ha finalitat? És això, una mica?
- mmpsssí... [amb cara de no tenir-ne ni idea]. I que no hi hagi res i en sec hi hagi alguna cosa... També és absurd.
- Per què?
- Perquè, per què hi ha d’haver alguna cosa? Quina necessitat hi havia que tu i jo i tota aquesta gent estiguéssim aquí? Per què el món havia de tenir espai i temps? Per què les finestres són quadrades? Per què hem de tenir 5 dits i no 6? Per què no podem ser com els extraterrestres de l’Arale, que tenien el cul al cap i el nas entremig?
- M’estàs parlant de la necessitat de la ironia en l’ésser humà?
- Per què?
- Perquè sense ironia la vida seria insuportable.
- Què té a veure tot això amb la ironia?
- Vale, t’explico com funciona el meu cervell, val? Jo, davant d’una cosa que no li trobo el sentit, em venen ganes de riure. La ironia de per si és contradictòria, no? Jo m’imagino amb 6 dits i em descollono.
- Val, doncs igual et pots descollonar tenint 5 dits, és igual d’absurd. I quan t’adones que tot és absurd, llavors comences a fer el que et surt de la polla.
[Rialles que es barregen amb murmuris de fons, clincs de copes i coberts]
Passeig Prim, 18-8-18.
11
És allò que dèiem
que el dolor s’ha de travessar com un desert
perquè si et quedes a la vora evitant-lo
sempre quedarà pendent
però si el travesses i arribes a l’altra banda
el deixes enrere i surts com transfigurat
Les Gavarres, 22-9-19.
10
(Sobre el marge de la font, una senyora gran, un noi i dues noies abraçades)
Noia: Mira pallá, que mires pallá, ya ves que no es un tio!
Senyora gran: Es que me gusta mirar la belleza!
(Rialles conjuntes de les tres i silenci del noi al mig).
O be
Noia: Mira pallá, que mires pallá, ya ves que no es un tio!
Senyora gran: Es que le gusta mirar la belleza!
(Rialles conjuntes de les tres i silenci del noi al mig).
Plaza del Sol, Madrid, 29-12-18.
9
Tu quan una persona et tregui de polleguera
Fes l’esforç mental d’imaginar-te-la com una patata
A veure quin tipus de patata és
Si té molts bonys si té punts negres si li surten grills
Tothom és com una patata
Res, 5-1-20.
8
Camp camp turonet camp camp camp alzines alzines
Buenos días Jordi Gracia persónese en cabina
Jordi Gracia persónese en cabina
Turonet Turonet Camp Caseta Turonet alzines
Buenos días señores pasajeros les habla el conductor
Les recordamos que está terminantemente prohibido fumar en el tren
Camp Camp Alzines Caseta Camp Poblet Turonet turonet
- Quina pillada li han fet no? - Osti sí-. Turonet Turonet
Camp Camp Camp turonet camp camp camp turonet
Ave Camp de Tarragona-Madrid, 26-12-18.
7
M’agradaria tenir aquest cotxe
bueno si me’l paguen
bueno i si me’l mantenen
Doncs mira fes com si el tinguessis
però te’l paga te’l manté
i te’l condueix un altre
Calafat, 11-12-21.
6
- Com deu ser ser arbre?
- Avorrit com a mínim
- I relaxat
No has de fer res
només estar quiet al sol tot el dia
- A no ser que et vinguin a tallar les branques
que és com si et vinguessin a tallar els braços
La Fontcalda, 11-12-21.
5
- Mira aquesta roca enorme vora el riu
t’imagines que fos un animal?
- Aquí seria el morro bevent aigua
allà l’ull, més amunt el llom
- Si es despertés no podríem escapar
no podríem fer sorollet xafant pedretes
com a molt ens podríem amagar
en una escletxa de la roca
- Et recordo que ell seria una puta roca
- Per això, no podria ficar el morro.
- Però podria trencar la roca
- Però llavors també es trencaria ell. Lol!
La Fontcalda, 11-12-21.
4
Està més bona amb llima la tònica
Fa un gustet més amarg
No la vols exprimir perquè en doni més?
No, que doni el que ella vulgui
No has d'exprimir res
Xiringuito de Cap roig, L’Ampolla, 20-8-22.
3
A Cabacés
quan van entrar els nacionals
el capità va preguntar qui podia fer d’alcalde
i li van dir que el Joan.
Llavors el capità va fer el seu discurs
i quan van acabar van fer allò de “España una!”
I el nou alcalde de seguida va entendre de què anava la cosa.
Van seguir: Espanya grande!
I el nou alcalde: Dos!
Espanya libre!
I el nou alcalde: tres!
I quan van acabar el capità va dir:
en mi vida he visto gente más burra que la de Cabacés.
L'Ampolla, 19-8-22.
2
Una altre savi popular de Cabacés,
quan li van dir que els seus havien guanyat les eleccions
i que si no estava content, va respondre:
Guanyi qui guanyi, jo demà al ruc i cap al tros.
1
Aquest nen que plora de nit
Què deu tenir?
Serà d’aquells que se'ls hi passa
quan els agafes en braços?
Potser no té gana
ni set
ni li fa mal la panxa
ni l’orella
potser només té por
perquè no està acostumat a existir
a moure’s en l’espai obert
a sentir coses
i li entra pànic
i crida
i s'espanta de sentir el seu propi crit
i torna a cridar
fins que algú l’agafa
L’Ampolla, 20-8-22.
Els Sainets de Res no solen contenir missatges polítics, i si en tenen, el sentit no està en ells; però la forma com s'han produït sí que té molt de polític.
En ser gratuït, se surt de la lògica capitalista de l'art com a objecte de compra-venta.
En ser anònim, renuncia al concepte d'autoria i a la seva ideologia (fama, ànim de lucre, drets d'autor, propietat intel·lectual, etc).
En ser col·lectiu, funda una forma de producció artística basada en la col·laboració igualitària.
En ser transcripcions objectives, desfan el fetitxisme de l'art com a producte d'una subjectivitat genial.
En el fet que la gent llegeix conscientment el que ha creat inconscientment, fomenta la consciència d'allò col·lectiu i anònim que hi ha en cadascú, anomenada poble.
En estar vinculats a un carrer o plaça, possibilita veure els espais públics com a llocs on és possible experimentar l'esperança, la utopia, la meravella, i per tant, desalienar-se del sentit comú.
Res, 9-1-23.
Altres números de Sainets de Res: XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada