Nº XV

 

SAINETS DE RES 

Brossa poètica 

anònima, popular i col·lectiva


Nº XV, Març 2024


T’agraden els nostres poemes? 
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros. 
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?

Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.

Des que tinc ús de raó que sempre he existit.

Tinc barba però no m'acabo de fer gran.

Porto una gorra per tapar-me la vergonya.

Em falten braços perquè no tinc res a fer.

Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.

Visc de l’aire, dels comentaris casuals

que busco a saltirons per places, bars, carrers:

soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!

Us torno gratis el que gratis em doneu.


Si vols compartir per a propers números sainets que sentis pel carrer o que et surtin de forma col·lectiva i casual, envia'ls a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit per transformar la percepció dels nostres espais quotidians. 


Altres números de Sainets de Res:

XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.




18

Llegint el diccionari:
Bajanada: ximpleria.
Ximpleria: Acció, paraula, pròpia d’una persona ximple.
Ximple: Poca-solta.
Poca-solta: Que no té solta.
Solta: Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies. 
Sense solta ni volta: que no té cap ni peus. 
...
- O sigui que una bajanada és una acció o paraula pròpia d’una persona decapitada i amb els peus amputats, o d’algú que no s’adapta a les circumstàncies?
- A veure, si li tallen el cap i els peus, com vols que s'adapti?



17


En aquest país, obres un bar i tot el dia hi tens gent asseguda.

Ens agrada tant seure i no fer res, que fins i tot paguem per això.




16


Quan veig un cotxe molt brut em pregunto

com deuen ser els calçotets del seu amo.




15


El xop mou les fulles amb el vent i sona com si plogués,

i només el soroll ja refresca.

Potser per això es diu xop xop xop... 




14


Hi ha regals cars, discars, barats i disbarats.




13


Una manifestació pacífica per evitar un desnonament provocat per un fons voltor i un macrobotellot massiu en plena pandèmia a mitja nit al centre de la ciutat. Què atempta més contra la convivència? I on enviaran a la policia? Exacte. 




12


Menjar síndria fresca és dutxar-se per dins. 

Prendre's una canya és dutxar-se amb sabó.




11


Les peres conference són carnoses i sucoses, i tenen una corba sinuosa que s’estilitza en arribar a la punta. Per això alguns pagesos en diuen «cuixa de dona». Però nosaltres, en aplicació de la perspectiva de gènere, en direm «panxa d’home».




10


Traducció underground:

El abuelo limpia, se hace mayor.

L'avio-neta s'esta-vella.




9


En realitat els planetes s’haurien de dir rodonetes.




8


Si 3 és igual a 1,

quan farien 1+1+1? 




7


No tenen fred els arbres?




6


Com ho fa l'arròs per créixer tot a la mateixa altura?



Delta de l’Ebre, 22-8-22.




5


Alguns estan tan verds

que la vida els fa profes

perquè vagin sempre al cole.



Res, 25-11-22.




4


Cercles quadrats:


Foc fred

Bon dimoni

fora de si

estat de dret

exèrcit revolucionari

democràcia liberal

vida intel·lectual




3


Si t'ensenyo una taronja, una síndria i una poma,

quan vegis un plàtan

diràs que no és fruita perquè no és rodó.




2


Alguns rics, més que rics, són rucs.




1


Un ric és un ruc que riu i ho diu.

Com que riu?

Sí, riu i ho diu.

Però què és el que diu?

Diu soc ric i mira com ric.

Ai que és ruc...

Ho veus?




0

Mira, un poema de Hofmannsthal sobre això: “Et va créixer el llenguatge a la boca, així et van créixer les cadenes a les mans:/ Ara apropa’t l’univers! Apropa-te’l! O seràs destruït” (Llenguatge propi [Eigene Sprache], 1907).
Qui parla queda lligat a les seves paraules, als seus conceptes; per això és tan important saber callar. Qui parla és allò que diu; qui calla ho és tot. I no em refereixo a no pronunciar paraules en veu alta. Un pot tenir la boca tancada i seguir mantenint la pitjor xerrameca interna. Callar de veritat vol dir aquietar la ment, sortir de tu, obrir-se cap a fora. 
Hi ha una llibertat que consisteix a poder dir el que vulguis; hi ha una altra llibertat que consisteix a no dir, a ser tot el que pots sentir i percebre, sense posar-hi nom, sense limitar-ho. 
Aquest silenci lliure és superior fins i tot a la poesia -ella que és superior a quasi tot. Crec que la poesia neix d'aquest silenci, i el poeta que se n'adona vol tornar a desembocar-hi, de maneres més o menys contradictòries. Per això la poesia s'acompleix autoaniquil·lant-se, autocancel·lant-se, tornant-se silenci i escolta.



Res-Riudoms, 17-12-23.



Altres números de Sainets de Res:

XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nº XXII

Nº XX