Nº XI
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
Altres números de Sainets de Res:
24
Van fer una versió de Boig per tu
una noia va anar a primera fila
tota emocionada
i en sec ens mira i diu venid a bailar
i naltros no no gràcies
I vam nar a la barra a demanar
I quan tornem la veiem
que li escup a una altra noia
i ens veu i ve cap a naltros i diu
habeis visto lo habeis visto?
I naltros què, què ha passat?
Que se ha dejao el bolso
se lo he devuelto
y me dice gracias puta
Cómo que gracias puta?
encima que se lo devuelvo
I s’escupien
S’escupien? Què dius?
Sí sí s’escupien
I els dos mascles es van empènyer però ja està
I llavors ens va presentar el seu nòvio
que deia que s’havia volgut contenir per no fer-li mal a l’altre
I per demostrar-ho em va dir
Ya verás dame la mano dame la mano
I jo li dono i em va fer com una luxació amb el pit
I jo para para
no m'hagas daño no m'hagas daño
I vam començar a xerrar de bon rotllo
Llavors ens acomiadem d’ells
I quan acaba l'actuació tu vas pujar a l’escenari
a parlar entre mestres músics
perquè volies tocar la Maldito duende
i allavors en sec sento soroll i em giro
i a la barra hi ha una baralla
i sento cops
es veu que aquells van tornar
i el novio de la noia
va començar a fotre-li una d’òsties a l’altre
però uns mastegots
el va tirar an terra
i allí encara continuava fotent-li
aquell paio estava com un mitjó
o sigui
impresionant
Jo no sé com es va poder aixecar després
I un amic se’l va emportar
però que estava com un nino
I allavors va venir la policia
van estar parlant amb ells
i vec que baixes de l’escenari i vas cap allí
i jo també hi vai nar perquè dic a vere què passarà
i bueno
i vam testificar a favor dels gitanos
que es deien C i P
de que no havien fet res
I ens ho van agrair molt
I de qui va ser la culpa?
Jo no ho sé però
Jo sé que en sec anava allí dient
el P com a que desafiava a l’altre tio
i jo el tirava enrera
P venga va P déjalo
això quan hi havia la policia
i li deia mira tu hija que está sola
tenien el cotxet amb la nena petita allí
mentre ells muntaven el número
va P ve con tu hija
deja que la policía haga su trabajo
Que se encarguen ellos
tu ya no tienes que hacer nada
I en sec agafa la C
me sent dir això
i se planta davant del P i li comença
P pórtate como un hombre!
ponte con tu hija!
sé un hombre!
però fotent uns crits allí
com que parés de fer el burro
I al final de tot ella va venir i m’ho va agrair eh
muchas gracias a vosotros deia
I no res
al final els vam dir marxeu a casa va
que esteu aquí allargant això i ja no heu de fer res
I se’n van anar
23
Un amic meu em va explicar: diu un dia vai voler sorprendre a la meva dona amb un sopar currat i no vai trobar res a la nevera perquè l’únic que hi havia eren frankfurts i quatre coses més. I al final li vai fer frankfurts arrebossats amb salsa de romesco, i des de llavors ella ja no vol fer sopars així.
I per què?
Tu t’ho menjaries?
Home sí.
T’ho menjaries!?
Sí però millor fet amb arrebossat d’aquell cruixent com els japonesos.
Com?
Sí home com es diu allò?
Tempura?
Sí, o amb panko, saps? Allò que són com crostetes de pa.
Ah ja.
O sigui no amb l’arrebossat típic de farina ou i pa ratllat...
No pot ser...
Perquè llavors li devia quedar fofo.
Osti no pot ser...
El què?
Que et plantegis menjar-te frankfurts arrebossats.
Amb romesco pot estar bo.
Osti crec que la conversa sobre el sainet és millor que el sainet.
Reus Deportiu, 1-10-23.
22
21
ja li diré al jordi
ens veiem xato
digue’m quan te dec
m’han d’arreglar les ungles macho
ja ja ja ja
té cobra
A dins del bar no hi havia ningú
tots els veïns allí a la terrassa
En sec entra un home així d’uns cinquanta i tants
cinquanta i tants llargs
bueno així canós i això
que portava dos llibres enormes
els apalanca damunt la barra i diu
una mediana
pum li serveixen la mitjana
diu puedo pagar con targeta?
diu sí
i li diu quieres copia?
Diu sí
No sé per què però bueno
Total que fot dos glops
i comença a gesticular així com si estigués parlant amb algú
com si li estigués fotent la bulla amb algú
no feia cap so però gesticulava
i mentrestant treu un bloc de notes així petit
una llibreteta
i anava apuntant coses
i en sec se gira i me diu
qué dia somos?
I li dic vint-i-sis
i me diu me diu
i me diu de qué mes
dic setembre
me’l quedo mirant així com estranyat
i me diu no no no
es que no sé en qué mes estamos
acabo de salir de un centro psiquiátrico y no estoy operativo
fot dos glops a la mitjana i marxa
saludant a no sé qui perquè el bar estava buit
però ell com si estigués ple
“No estoy operativo” col·lega va dir
Ahir me’l vai creuar pel carrer Galanes
anava dient que no amb el cap i portava un manat d’herbes
i… i…
i ostia que hacía mogollón de años
pero el está igual eh
clavaete
bueno pero tiene las canas ya el tio cabrón
pero bueno esto no son canas? pregunto
parece que te las tintes para parecer un poco más viejo
ves a la merda home
para estar un poco en compensación con los demás
pa que no nos sintamos envejecidos
Jo em rapo també perquè tu et sentis millor [li toca la calva]
hijos de puta a qué habré venido yo gracias gracias
Res, bar Travelin, 27-9-23.
20
No si aquello no es mío
Estoy allí de prestao
No sabía dónde meterme y allí estoy
De momento la luz pinchada
a ver lo que dura
Lo que el barrio colega
es todo gitaneo
Namás oyes ayayayayyyyy
Y venga cantar
No puedo abrir ni una ventana por la noche
Escucha lo del aire acondicionado
ya te lo consigo yo y el japo te lo pone
Tú dame 300 pavos
Plaça Pedrol Rius
19
Oye hermano, ¿tienes un cigarro?
No.
Pero estás fumando.
¿Y?
Pues que tienes un cigarro.
No tengo uno, tengo cuarenta. Llevo dos paquetes de tabaco encima.
¿Y por qué no me lo das?
Porque no me lo regalan y porque no quiero. Y no me llames hermano.
¿Me estás vacilando?
No que yo sepa, te estoy diciendo lo que hay. ¿Alguna pregunta más? ¿Eres policía o qué?
[La noia que va amb ell] Déjalo, vámonos, no me gusta su cara ni como te mira.
Muchas gracias. A mi tampoco me gustan las vuestras.
[Ell] Ya nos veremos ya.
Igual sí o igual no. De hecho, ya nos estamos viendo.
Sí sí, tranquilo hermano. Ya nos veremos ya.
Vale, cuando quieras. Anda por la sombra chico. Hace mucho calor y se calienta la cabeza.
Carrer del Roser, 9-8-23.
18
Buenos días. Para almorzar. Yo quiero un plato de algo. ¿Esto qué es?
Pincho moruno.
Vale. Esto callos... ¿Y esto?
Fricandó.
¿Y esto?
Animal de compañía.
¿Qué?
Pulpo.
Vale. Yo una de pulpo.
Vale. Un animal de compañía. ¿Para beber?
Mediana.
Una marrana te la consigo rápido. ¿Tú?
Unas tostadas con melmelada y mantequilla.
Se las quito al de aquí al lado que aún va por la mitad. ¿Para beber?
Café con leche.
Sí que tengo mala leche ¿Y tú?
Medio de lomo con queso. Pan con tomate.
Vale. Medio queso que te lo llevas encima del lomo. ¿Para beber?
Mediana.
A ti te la doy. Caliente pero.
Joder macho, siempre estás igual. Cuando cobras no lo haces pero.
Yo no cobro. Yo recaudo para las arcas del bar.
Dame la lotería del sábado ya.
No te la doy, te la vendo. Esto es un bar, no una ONG. ¿Tengo cara de monja o qué?
No creo. Las monjas no llevan perilla.
¿Ah no? ¿Por qué? ¿Porque tú lo dices? Yo he visto monjas con bigote y pelo en el pecho.
¿En qué parroquias te metes tú?
La noche es muy mala, pero los parroquianos peor.
Me cago en ti ya...
Lavabo al fondo a la derecha. Detrás del biombo. Lo sabes de sobras que vienes cada día.
Estamos fuera.
Ya veremos si me acuerdo. Depende de las ganas que tenga y de la propina.
Avinguda de Marià Fortuny, 10-8-23.
17
La voluntat engolida pel capital.
Tarragona, 7-9-23.
16
Dale a la máquina del tabaco.
¿Qué le tengo que dar? Si ni me pide ni le debo nada.
Dale al mando o entro yo y le doy.
En el susodicho caso, este bar no se responsabiliza de las posibles consecuencias y pérdidas para con su persona que implica este indebido y temerario acto. Artículo el que quieras de la ley constitucional de este bar. No se aceptan reclamaciones. Y aún menos las tuyas.
Déjate de gilipolladas ya.
Diez céntimos por palabrota. ¿Efectivo o tarjeta? No se aceptan cheques.
Bueno qué, ¿voy a fumar o no?
Pregúntaselo a la máquina, ya está activada.
Avinguda de Marià Fortuny, 10-8-23.
15
Fent el que ja no sabem fer
Quan somia és preciosa
14
Te pago con tarjeta que no llevo un duro.
Yo no quiero duros, quiero euros. Hace más de veinte años que no gasto duros. ¿En qué año vives tú? ¿O viajas en el tiempo?
No quiero copia.
Un buen camarero siempre da el tique. Para que veas que te estoy robando.
Me voy al Carrefour a comprar antes de que cierren.
Pues date prisa que solo quedan diez horas y media para que cierren. Ala, ya te he robado, ya te puedes marchar. Mañana trae pelas y la tarjeta. Adéu siau.
Avinguda de Marià Fortuny, 12-8-23.
13
Nosotros ir a la guerra. La mitad no volvierron. E de día entras en sus casas e ellos te acogen e muy amables. Es su cultura. Su haram. Te tratan bien. Pero de nochie ellos salir a montes como francotiradores. E a veses entras en casa e hay dose niños. E tienes que tirar granada de mano. Porque detrás estan talibanes esperando para disparar. E tienes que haserlo. En guerra tienes que matar. No puedes otra cosa. Porqué ellos matar a ti siguro. Entonses no hay opsión. E cuando tu prisonero te hasen la rosa. La rosa es que ellos dar morfina a te. Para dormir todo. E entonses tu no sientes nada. E te arancan toda la piel. E cuando termina efecto de morfina no puedes soportar. E mueres de dolor. Pero nosotros también hasíamos cosas. Cortar cabesa e jugar a futbol con cabesas. E cuando al cabo de dos años nos retiramos entonses pienso: ¿E para qué hemos luchado? La mitad no volvierron. E luego Estados Unidos lo mismo. Entraron armas soldados. E también tuvieron que ir. Es que es su país. Es su cultura. Nadie tiene derecho a atacar país de otro.
Vigilant de seguretat rus veterà d’Afganistan. Res, 13-8-23.
12
Veus com sí que serveix la filosofia?
Tarragona, 4-9-23.
11
Ya te veo con el bocadillo. Vas de tarde. Para la fábrica te vas pues.
Los dos nos vamos: el bocadillo y yo.
Pero solo volverá uno.
Mentira. Volveremos los dos. Uno dentro del otro.
El bocadillo dentro de ti o tú dentro del pan?
En principio el bocadillo no conduce. Pero se lo preguntaré a mi mujer, que lo ha hecho ella. A ver a quién prefiere.
Depende de qué sea el bocadillo.
De pechuga de pavo.
Volverá el bocadillo.
Carrer Antoni de Bofarull, 13-8-23.
10
Estic de cuiner a Vila-Seca
en una residència
També fan volar coloms aquí
Em van dir auxiliar de cuiner
per pagar-me menys
però faig de cuiner multiusos
Una història que durarà 1 mes
Després s'acaba el contracte
Res, 11-8-23
9
Dame el décimo de navidad, así ya lo tendré.
Muy bien, se irá a la basura. Mi perro tiene más suerte que tú sin jugar.
Eres lo que no hay.
Tiene que haber de todo en este mundo para destacar. Y más aún entre la fauna del bar, que no es ni salvaje ni doméstica ni extraterrestre. Es lo que Dios nunca quiso ver y lo que la Virgen no tuvo huevos de parir. Una especie sorprendente por explorar y conocer.
Avinguda de Marià Fortuny, 14-8-23.
8
Un paio amb anorak
que feia voltes sobre ell mateix
Amb sobrepès
amb barba
tapat com al gener
amb pantufles d'anar per casa
Anorak i camisa de màniga llarga que portava
Ha llençat l'anorak i ha marxat
L'hem anat a examinar
i hi havia una cosa dura i pesada
No hem gosat obrir la butxaca
Anava beneint la gent
amb cops de braç amunt i avall
Portava alguna cosa grossa
dura i pesada a la butxaca
Ho hem tocat amb el peu
Era com un pedrot
Aquella butxaca plena feia molta por
I no li heu dit res?
Jo li he fet quatre crits dient-li que es deixava la jaqueta
Però no s'ha girat
Estava posseït
Raval de Jesús amb carrer del vent, 17-8-23.
7
Veus? Ara mires només el mar i t'imagines que això és Cancún o Florida o la Toscana, i fas com si estiguessis allí de vacances.
Però si la Toscana no té mar.
Bueno és per dir algun lloc exòtic i glamurós.
La Toscana és un trunyo eh.
Ah sí?
Tothom la Toscana la Toscana... Un trunyo. No hi he nat mai però m'imagino un sol asfixiant i ple de vinyes. Ves-hi a l'istiu, no hi ha ni una ombra. Què vols, posar-te sota d'una vinya com a molt?
Però com ho saps?
No ho sé. De les pelis. Me l'imagino que és un trunyo. No hi niré mai.
Res, 17-8-23
6
Curiós.
Què t'ha cridat l'atenció?
El llenguatge. Passa del normal:
“El exterior-sate".
“Morteros de cal” també és estrany.
I m'agrada el final: “enfoscados y enlucidos”.
Lo de “sistema de aislamiento” també sona molt ultra,
com a búnker o alguna cosa així.
Res, 21-8-23.
5
Senyor gran
amb barba molt llarga
assegut a un portal
al seu gos:
Vine aquí! Vine aquí!
Sempre em fas fer el burro per cridar!
Carrer Llobera, 28-8-23.
4
La cosa està insuportable pel barri. Ahir a la tarda vaig marxar del bar perquè un gilipolles se'm va fotre al costat i va començar:
Ostia cuántos piercings, cómo mola. Tú eres farlopero, a que sí. Con la pinta ya lo dices. Tú eres farlopero, ya se te ve. Yo soy farlopero sabes. Me la tomo como chupachups. Soy de Zaragoza. Has estado en los Monegros? Blablabla...
I un parell de dies abans, un gitano anava pel meu carrer amb una motoserra en una bossa de plàstic, preguntant qui la volia comprar.
Plaça Pedrol Rius i carrer Antoni de Bofarull, 11-9-23.
3
[Home parlant per telèfon a la barra del bar]
- Yo voy a las cuatro y media. Escúchame bian. Escúchame bian. Por qué tu nerviosa? Escúchame bian, escúchame bian. Yo voy a las cuatro y media. Yo voy a las cuatro y media. Escúchame bian. Yo no soy boracho. Yyaaaaaaaaaahhhh… Tu misma.
[A la cambrera xinesa anomenada Pili]
- Me cobrar… Mm mm na no heeee na no laa…
- Tú no dinero?
- La, tengo tengo. Cómo no tengo? Síí allí. Cuánto es? Ocho?
- Nueve sesenta: ocho botellas.
- E yo solo tengo ocho ieuros. Pone cinco ieuro vale? E yo pago. E cuánto falta? Ahora ti pago ahora ti pago ahora.
- Falta dos cuarenta. Falta dos cuarenta.
- Ah vali vali, pos eso.
[Arriba senyor amb gestualitat no normativa, aparent amic de l’home que no té per pagar]
- Si es por eso no, no. Te lo digo ya: si es por eso no.
[L’amic se’n va. Silenci. Passen 10 minuts]
- Ponme un aró con gamba.
- Bién, aró.
Barcelona, C/ Provença 500, 22-9-18.
2
[Senyora d'uns 60 anys, amb un vestit llampant de colors, ulleres de sol, barret amb plomall i un llaç enorme de color rosa, carregada de joies]
Hola.
Buenas tardes señora. Dígame, ¿qué necesita?
Querría cambio [M'ensenya un bitllet de 50].
Tiene que ir a atención al cliente.
¿No me puede atender usted?
Ya la estoy atendiendo señora. Pero para cambio, devoluciones, tarjeta club Carrefour, cheque ahorro y otras gestiones hay que ir a atención al cliente.
¿Y dónde está esto?
En la entrada.
Pero hay dos entradas.
Justo entre las dos. Delante de las cajas. Hay un cartel enorme que lo indica.
¿Y podría usted acompañarme?
Bueno, si es necesario sí. ¿Es necesario?
Es que no estoy muy segura de saber salir de aquí.
¿Perdón, cómo dice?
O sea, que no sé si encontraré la entrada. No he estado nunca aquí.
[Apareix un home que se'm queda mirant amb cara d'estaquirot i es gira cap a ella]
Te he estado buscando por todos lados.
¿Y porqué no me has llamado?
Porque nunca lo coges. ¿Y el carro? ¿Dónde está el carro? ¿Ni para eso vales?
Perdón señores, tengo faena y el tiempo me apremia. ¿Puedo ayudarles en algo o necesitan que les acompañe a atención al cliente?
[Ella] Sí, si es usted tan amable.
[Ell] No, no es necesario. Continúe usted con su trabajo y con su máquina [la transpaleta]. Nos vamos a comprar a otro sitio.
Perfecto. Vayan todo recto hasta el fondo. Cuando lleguen a la sección de electrónica, giren a la derecha y verán la salida. Buenas tardes y que pasen un buen día.
Aquet té de tot: denigrament, el clàssic no sirves para nada, autoritarisme… I ella fent-se la tonta.
I a mi tractant-me amb arrogància i com una rata per ser un currante.
El tio era ricatxo?
Diria que sí. Anava ben vestit, sabates, camisa arreglada, pulsera d'or, rellotge… Arriba a ser al carrer i li escupo a la cara. És lo que té aqueta feina. Aguantar i mossegar-te la llengua.
Carrefour, Res, 6-8-23.
1
Ostia nen
a que no diries a qui m’he trobat avui?
Estàvem allí a la plaça de la fumera
amb un amic i els seus dos fills
que són petits
fent no res quatre tapes
i quan tornàvem cap al cotxe
el meu amic ha dit òstia òstia el patinet
perquè el nen s’havia portat un patinet
i se l’havia deixat allí a la plaça
i hem dit merda segur que no hi deu ser
però bueno hem nat a mirar per si de cas
i en sec allí asseguda al bar hi ha una noia
que em fa senyals i em diu
oye oye tu!
Asseguda en una taula tota plena de gent
com si fos una família prenent algo
I ostia sas qui era nen?
La C La C la novia del P
la d’allí de la verbena del Mas Iglesias
I em diu tu eres el profe no?
Diu es que antes te he visto y no sabía si lo eras
I dic ostia ostia sí sí
Ja me’n recordo de tu
I li dic doncs mira hem vingut perquè
perquè el nen s’ha deixat el patinet
i a veure si el trobem
que l’heu vist?
I diu ah sí sí pos sí
pos mira lo hemos cogío nosotros
que lo han utilizao los nenes y está por aquí eh
I li diem sí? Òstia i on està?
I fa com que mira i senyala al mig de la plaça
I naltros també mirem al mig
Llavors mira cap al fons de la plaça
I naltros mirem cap al fons
i en sec jo miro cap als peus
I ella també mira cap als peus
i fa po mira pues aquí
I el tenien al costat de la cadira nen
allí preparadet per emportar-se’l
i diem ah doncs mira que ve mira
doncs gràcies per guardar-lo eh
Que se l’anava a emportar però bueno
que si t’ho trobes també és normal no?
I em diu de nada hombre i diu mira
para que veas que somos buena gente
Plaça de la fumera, 30-9-23.
1/6 de 0
Sainet: Gènere dramàtic caracteritzat generalment per l'extensió —al voltant d'un acte de durada convencional—, pel to còmic —o, si més no, humorístic— i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia, etc).
Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes.
2/6 de 0
Els sainets són
lo que diu i fa la gent
Ni més ni menys
I la gent no parla d'amor
ideals o aventures
Ni totes aquetes coses
que surten als llibres, les sèries i les cançons
En el fons és com reivindicatiu
És com dir
Ei mireu
És això la vida
Podeu llegir i mirar el que vulgueu
Però al final
quan vivim
Fem això
Res, estació de trens, 7-10-23.
3/6 de 0
He trobat un cuc a la taula.
Jo estava menjant iogurt i galetes.
No sabia què fer.
Em feia fàstic matar-lo.
He pensat en llençar-lo a la brossa
i fer un poema.
Un poema que simplement digués
que he llençat un cuc a la brossa
per mandra de salvar-lo
i fàstic de matar-lo.
Però em semblava frívol.
Al final l'he recollit amb l'envoltori de les galetes
i l'he deixat en una jardinera
perquè potser pugués viure.
Volia fer un acte poètic, no un poema.
Però ha estat premeditat i fred,
sense cor ni bondat.
I no sé què ha sigut pitjor.
Oh Sainet Sainet
salva'm de la poesia
i dels actes poètics premeditats!
Res, 17-9-23.
4/6 de 0
Pintava
i després
ho destruïa tot
O això deia
Em pregunto
què significa
De Syd Barrett i l'origen de Pink Floyd, 7-10-23.
5/6 de 0
Tens alguna cosa
a dir-me?
Soroll ambiental
Sí...
Soroll ambiental
Emm...
Soroll ambiental
No puc...
Soroll ambiental
No puc dir...
Soroll ambiental
Últimes paraules gravades de Syd Barrett (dins de Syd Barrett i l'origen de Pink Floyd).
0
Discurs del Sainet de Res, rebutjant la seva entrada al Rock’n Roll Hall of Fame.
Hola? Sí? Se’m sent?
Bé doncs, ehem... :
Fans, seguidors, imitadors, admiradors…
Autoritats, celebritats, organitzadors de l’acte…
Públic assistent en general…
A la majoria de vosaltres no us coneix ni la vostra mare.
Dels qui creieu que sou coneguts, en 20 anys no us coneixerà ni la vostra mare.
En 40 anys, només quedaran els vostres noms aquí i en alguna web o revista vella.
En 60 anys, internet haurà col·lapsat, les revistes s’hauran podrit, i aquest lloc serà abandonat per alguna crisi o destruït per alguna guerra.
Quan d’aquí a 100 anys descobreixin les runes d’aquest lloc, es pensaran que era un cementiri.
I els pocs noms que trobin, tots trencats i incomplets, els reconstruiran malament i a ningú li importarà.
Tot això suposant que alguns humans sobrevisquin al canvi climàtic.
Es calcula que l’univers tenia 13.800 milions d’anys.
És millor que ho assumiu ara mateix amb dignitat.
Oblideu-vos del vostre nom. No sou ningú. No vulgueu ser algú. Tothom és ningú.
I sabeu què? No passa res. Es pot viure així.
De fet, es pot ser feliç així. Integrats en el que hi ha. Ara mateix. Formant part de la vida anònima, una i eterna, sempre igual i sempre canviant.
Proveu-ho i deixeu de donar pel cul.
Gràcies! Gràcies! Gràcies de veritat! Estic emocionat! Moltes gràcies…
Res, 11-9-23.
Altres números de Sainets de Res:
XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada