Nº XIV
SAINETS DE RES
Brossa poètica
anònima, popular i col·lectiva
Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.
Des que tinc ús de raó que sempre he existit.
Tinc barba però no m'acabo de fer gran.
Porto una gorra per tapar-me la vergonya.
Em falten braços perquè no tinc res a fer.
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.
Visc de l’aire, dels comentaris casuals
que busco a saltirons per places, bars, carrers:
soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!
Us torno gratis el que gratis em doneu.
Si vols compartir per a propers números sainets que sentis pel carrer o que et surtin de forma col·lectiva i casual, envia'ls a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit per transformar la percepció dels nostres espais quotidians.
Altres números de Sainets de Res:
XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
16
Després de parlar del PP, dels mitjans de comunicació, dels llocs oprimits:
- Sabeu què? Hauríem de declarar la Urbanització de Gent Treballadora Independent. Per anar a Reus, hauríem de concretar, dialogar amb els de l'aduana, per portar al gos al veterinari... No hauríem de pagar...
- ...I el gual! El gual!!
- Bueno, l'aigua sí!
I tothom estava d'acord.
Res, 30-1-24.
- Ja veus, tu. Tan important que semblava i al final res!
- Ja, ja, tens raó! Per cert, per què era tan important?
- Perquè, si no, no sé què passava que no podíem tornar...
- Ah no? Però què era?
- Doncs ara no ho sé, no me’n recordo.
Valls, Barra de bar, 15-1-24.
14
- Aquesta nit no he pogut dormir. Ahir al vespre vaig menjar bastant i em pensava que a la nit tindria mal de panxa. Com que havia tingut la passa de panxa…
- I vas tenir mal de panxa a la nit?
- No, però no he pogut dormir perquè em pensava que en tindria.
Tarragona, 6-1-24.
13
- Ara tenim un problema amb els nanos que copien… Copien molt als exàmens.
- I no trobeu com descobrir-los?
- No.
- Home és que és molt fàcil copiar... Els professors no fan res per vigilar, es passen l’examen allà asseguts a la cadira!
- Esteve, que ell és professor!
Tarragona, 6-1-24.
12
- Ara diu que pots escollir quin gènere vols que hi posin al teu DNI.
- Sí, i aviat podràs escollir a quina espècie animal vols pertànyer.
Tarragona, 10-1-24.
11
Parella amb cotxet a punt de creuar al pas de vianants. Un cotxe accelera i no els deixa passar. La parella s’atura i mira qui hi ha a l’interior del cotxe. Al volant hi ha un home arribant a la seixantena.
- Vaja, un senyor!– Diu el pare.
- Un senyor dels d’abans!– Diu la mare.
Tarragona, 21-1-24.
10
- Què voldràs ser de gran?
- No ho sé.
- Pots ser mestra, doctora, perruquera...
- ...
- O mecànica, conductora, pagesa…
- Ai, papa, no em diguis coses que no són de nena!
Tarragona, Conversa entre pare de 40 anys i filla de 4.
9
- Vinga, no t’hi alcaparris!
- Voldràs dir no t’hi entaperis!
8
- Què vol dir aquest signe en llengua de signes?
- No ho sé.
- No havies fet un curs?
- Sí.
- I no us va sortir aquest signe?
- No.
- Umm, és llengua de signes anglesa perquè sortia en una pel·lícula anglesa.
- ...!
7
- Però tu saps la història del mossèn?
- Sí, que era gai.
- No, però amb l’Aleix.
- Ah sí, que se’l va trobar i va veure que era gai.
- Nooooo, l'Aleix s’hi va enrotllar!
- Ah síiii?
- Sí... perquè va anar al bateig de la seva neboda.
- La seva neboda? Què vols dir?
- Que la va batejar! L’Aleix va anar al bateig de la seva neboda, i quan va veure qui era el mossèn que la batejava, era el paio amb qui havia estat liat!
6
Mare i fill de vuit anys al carrer.
- Mira ara anirem a casa i prepararem el sopar. Ens dutxarem, ens posarem el pijama, farem deures i prepararem el sopar.
- Sí mama, val mama, molt bé mama. I què hi ha per sopar?
- Avui, hamburguesa!
- Visca, visca!
- Sí, però farem hamburguesa de tofu!
- Tofu tu!
Riudoms, 9-1-24.
5
Mare i filles al telèfon mòbil parlant amb l’àvia:
- Hola àvia, que vols parlar amb les nenes?
- Sí sí, clar, a veure què diuen aquestes petites, dieu hola a l’àvia!
- Espera mama, que poso el mans lliures, que així ens pots sentir a totes!
- Ja el poso jo!
- No mama, és que l’hem de posar nosaltres!
- I jo per què no? Ja et dic que el poso jo!
- No, és què som nosaltres que l’hem de posar, tu no cal.
- Com que no cal? Si et dic que ja ho poso jo, ja ho faig jo! No entenc per què no puc posar-lo!
- Val val mama, posa’l, posa’l… És que.... val, posa’l, posa’l...
Tarragona 20-1-24.
H4
- Què fem, anem o no?
- No ho sé, la possibilitat m’angoixa.
Res, 10-1-24.
3
- Ja estàs? Arribo en 4-5 minuts...
- “El móbil no me lo toques! El móbil no me lo toques! Te rompo la puta cara, Ahhhh jah, jajajahhh”...
-Doncs m'has vingut a la ment, després de tot el dia del curro, he anat al curs aquell sobre ecologia. Avui 10.000 tipus d'insectes vertebrats... Xulo, però per la tarda, molt pesat. Òstia, que si invertebrats, vertebrats, olitròpodes i artròpodes...
- Ja, no té gràcia.
Plaça Llibertat, 17-1-24, 20'45h. 3 brome-rots, 6 potes de 13 anys.
2
Representació de l’òpera Carmen al Gran Teatre del Liceu. Don José es treu la jaqueta i es queda en samarreta, per enfrontar-se a ganivetades amb el torero amant de la seva parella. En una fila de platea comenten l’escena en veu baixa, fent referència a la panxeta del tenor:
- Veigues, Paquirrín…
Barcelona, 13-1-24.
1
M'ha dit que has estat fotudet.
Espero que a poc a poc…
Pren aire com les balenes.
Tenim un cos tan petit en un món tan gran!
Res, 31-12-23.
2/4 de 0
Poeta seriós nant
darrere de dos Sainets:
- Però al final en què quedem,
els sainets són art o no?
I els dos Sainets:
- Què li passa an aquet?
- Res, que és binari.
- Pobret…
Res, 31-12-23.
Dibuixa un gos
amb molta ràbia
traient saliva,
ullals amunt,
enfurismat...
dibuixa'l.
Des de petita
has anat perdent
el tacte, la tendresa,
la passió,
la llum dins teu.
Gestiona sense gesta.
Et trobes algú sempre
que et va marcant el com
sense saber el què.
Sempre ha estat així
-neutral-. Gestió,
li diuen a tot això.
Et queda pota esquerra?
No vagis contra corrent!
Segueix... Dibuixa'l.
La bogeria sana,
la malaltia cega.
- M'he trobat això als nassos. És un sainet.
- Com que t'ho has trobat als nassos? El què, el poema?
- Sí, el poema... Saps allò que per ser sainet ha de passar-te?
- I què t’ha passat? Has dibuixat un gos?
- No: He tingut el sentiment. Porto dient-me fa molt de temps que això d'anar al cole, a la uni, a la feina... Són llocs on més o menys et pots realitzar... Però he deixat anar el mal sentiment: és que no és veritat! La individualitat, la singularitat està subjugada. M'he trobat amb aquest sentiment als nassos. És estrany que tothom accepti la pauta de la competitivitat i eficiència a l'escola per entrar en un lloc de treball, i que l'error sigui com si fos malèvol. És insà aguantar així tots els dies.
- Ah val, doncs el sainet llavors és més aviat aquesta explicació, perquè no està construida, l’has dit tal com t’ha vingut. En canvi lo del gos ho veig més com a poema, perquè ho has pensat a partir del sentiment aquest que dius i està elaborat intencionadament. Com ho veus tu?
- Veig que en el poema del gos potser hi ha construcció perquè hi ha intenció i llenguatge. Però el sainet també té intenció quan l’esculls, i una mica de construcció quan l’escrius. I quan és algo que t'has trobat just davant teu, encara que només et passi a tu... És un sainet dins d'un crani humà, em sembla.
- Mmm... És l'ambigüitat dels sainets: Què és dins i què és fora? Què és fet i què és trobat? Què és art i què natura?
Res, 5-1-24.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada