Nº XV

 

T’agraden els nostres poemes? 
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros. 
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?

Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.

Des que tinc ús de raó que sempre he existit.

Tinc barba però no m'acabo de fer gran.

Porto una gorra per tapar-me la vergonya.

Em falten braços perquè no tinc res a fer.

Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.

Visc de l’aire, dels comentaris casuals

que busco a saltirons per places, bars, carrers:

soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!

Us torno gratis el que gratis em doneu.




18

Llegint el diccionari:
Bajanada: ximpleria.
Ximpleria: Acció, paraula, pròpia d’una persona ximple.
Ximple: Poca-solta.
Poca-solta: Que no té solta.
Solta: Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies. 
Sense solta ni volta: que no té cap ni peus. 
...
- O sigui que una bajanada és una acció o paraula pròpia d’una persona decapitada i amb els peus amputats, o d’algú que no s’adapta a les circumstàncies?
- A veure, si li tallen el cap i els peus, com vols que s'adapti?



17


En aquest país, obres un bar i tot el dia hi tens gent asseguda.

Ens agrada tant seure i no fer res, que fins i tot paguem per això.




16


Quan veig un cotxe molt brut em pregunto

com deuen ser els calçotets del seu amo.




15


El xop mou les fulles amb el vent i sona com si plogués,

i només el soroll ja refresca.

Potser per això es diu xop xop xop... 




14


Hi ha regals cars, discars, barats i disbarats.




13


Una manifestació pacífica per evitar un desnonament provocat per un fons voltor i un macrobotellot massiu en plena pandèmia a mitja nit al centre de la ciutat. Què atempta més contra la convivència? I on enviaran a la policia? Exacte. 




12


Menjar síndria fresca és dutxar-se per dins. 

Prendre's una canya és dutxar-se amb sabó.




11


Les peres conference són carnoses i sucoses, i tenen una corba sinuosa que s’estilitza en arribar a la punta. Per això alguns pagesos en diuen «cuixa de dona». Però nosaltres, en aplicació de la perspectiva de gènere, en direm «panxa d’home».




10


Traducció underground:

El abuelo limpia, se hace mayor.

L'avio-neta s'esta-vella.




9


En realitat els planetes s’haurien de dir rodonetes.




8


Si 3 és igual a 1,

quan farien 1+1+1? 




7


No tenen fred els arbres?




6


Com ho fa l'arròs per créixer tot a la mateixa altura?



Delta de l’Ebre, 22-8-22.




5


Alguns estan tan verds

que la vida els fa profes

perquè vagin sempre al cole.



Res, 25-11-22.




4


Cercle quadrat

Foc fred

Bon dimoni

fora de si

estat de dret

exèrcit revolucionari

democràcia liberal

vida intel·lectual




3


Si t'ensenyo una taronja, una síndria i una poma,

quan vegis un plàtan

diràs que no és fruita perquè no és rodó.




2


Alguns rics, més que rics, són rucs.




1


Un ric és un ruc que riu i ho diu.

Com que riu?

Sí, riu i ho diu.

Però què és el que diu?

Diu soc ric i mira com ric.

Ai que és ruc...

Ho veus?




0

Mira, un poema de Hofmannsthal sobre això: “Et va créixer el llenguatge a la boca, així et van créixer les cadenes a les mans:/ Ara apropa’t l’univers! Apropa-te’l! O seràs destruït” (Llenguatge propi [Eigene Sprache], 1907).
Qui parla queda lligat a les seves paraules, als seus conceptes; per això és tan important saber callar. Qui parla és allò que diu; qui calla ho és tot. I no em refereixo a no pronunciar paraules en veu alta. Un pot tenir la boca tancada i seguir mantenint la pitjor xerrameca interna. Callar de veritat vol dir aquietar la ment, sortir de tu, obrir-se cap a fora. 
Hi ha una llibertat que consisteix a poder dir el que vulguis; hi ha una altra llibertat que consisteix a no dir, a ser tot el que pots sentir i percebre, sense posar-hi nom, sense limitar-ho. 
Aquest silenci lliure és superior fins i tot a la poesia -ella que és superior a quasi tot. Crec que la poesia neix d'aquest silenci, i el poeta que se n'adona vol tornar a desembocar-hi, de maneres més o menys contradictòries. Per això la poesia s'acompleix autoaniquil·lant-se, autocancel·lant-se, tornant-se silenci i escolta.



Res-Riudoms, 17-12-23.



Altres números de Sainets de Res:

XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.

Nº XIV


T’agraden els nostres poemes? 
Poemes poemes... Sainets d’aquests vostros. 
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?

Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.

Des que tinc ús de raó que sempre he existit.

Tinc barba però no m'acabo de fer gran.

Porto una gorra per tapar-me la vergonya.

Em falten braços perquè no tinc res a fer.

Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.

Visc de l’aire, dels comentaris casuals

que busco a saltirons per places, bars, carrers:

soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!

Us torno gratis el que gratis em doneu.





16


Després de parlar del PP, dels mitjans de comunicació, dels llocs oprimits:

- Sabeu què? Hauríem de declarar la Urbanització de Gent Treballadora Independent. Per anar a Reus, hauríem de concretar, dialogar amb els de l'aduana, per portar al gos al veterinari... No hauríem de pagar...

- ...I el gual! El gual!!

- Bueno, l'aigua sí!

I tothom estava d'acord.



Res, 30-1-24.




15

- Ja veus, tu. Tan important que semblava i al final res!

- Ja, ja, tens raó! Per cert, per què era tan important?

- Perquè, si no, no sé què passava que no podíem tornar...

- Ah no? Però què era?

- Doncs ara no ho sé, no me’n recordo.



Valls, Barra de bar, 15-1-24.




14


- Aquesta nit no he pogut dormir. Ahir al vespre vaig menjar bastant i em pensava que a la nit tindria mal de panxa. Com que havia tingut la passa de panxa…

- I vas tenir mal de panxa a la nit?

- No, però no he pogut dormir perquè em pensava que en tindria.



Tarragona, 6-1-24.




13


- Ara tenim un problema amb els nanos que copien… Copien molt als exàmens.

- I no trobeu com descobrir-los?

- No.

- Home és que és molt fàcil copiar... Els professors no fan res per vigilar, es passen l’examen allà asseguts a la cadira!

- Esteve, que ell és professor!



Tarragona, 6-1-24.




12


- Ara diu que pots escollir quin gènere vols que hi posin al teu DNI.

- Sí, i aviat podràs escollir a quina espècie animal vols pertànyer.



Tarragona, 10-1-24.




11


Parella amb cotxet a punt de creuar al pas de vianants. Un cotxe accelera i no els deixa passar. La parella s’atura i mira qui hi ha a l’interior del cotxe. Al volant hi ha un home arribant a la seixantena.

- Vaja, un senyor!– Diu el pare.

- Un senyor dels d’abans!– Diu la mare.



Tarragona, 21-1-24.




10


- Què voldràs ser de gran?

- No ho sé.

- Pots ser mestra, doctora, perruquera...

- ...

- O mecànica, conductora, pagesa…

- Ai, papa, no em diguis coses que no són de nena!



Tarragona, Conversa entre pare de 40 anys i filla de 4.




9


- Vinga, no t’hi alcaparris!

- Voldràs dir no t’hi entaperis!




8


- Què vol dir aquest signe en llengua de signes?

- No ho sé.

- No havies fet un curs?

- Sí.

- I no us va sortir aquest signe?

- No.

- Umm, és llengua de signes anglesa perquè sortia en una pel·lícula anglesa.

- ...!




7


- Però tu saps la història del mossèn?

- Sí, que era gai.

- No, però amb l’Aleix.

- Ah sí, que se’l va trobar i va veure que era gai.

- Nooooo, l'Aleix s’hi va enrotllar!

- Ah síiii?

- Sí... perquè va anar al bateig de la seva neboda.

- La seva neboda? Què vols dir?

- Que la va batejar! L’Aleix va anar al bateig de la seva neboda, i quan va veure qui era el mossèn que la batejava, era el paio amb qui havia estat liat!




6


Mare i fill de vuit anys al carrer.

- Mira ara anirem a casa i prepararem el sopar. Ens dutxarem, ens posarem el pijama, farem deures i prepararem el sopar.

- Sí mama, val mama, molt bé mama. I què hi ha per sopar?

- Avui, hamburguesa!

- Visca, visca!

- Sí, però farem hamburguesa de tofu!

- Tofu tu!



Riudoms, 9-1-24.




5


Mare i filles al telèfon mòbil parlant amb l’àvia:

- Hola àvia, que vols parlar amb les nenes?

- Sí sí, clar, a veure què diuen aquestes petites, dieu hola a l’àvia!

- Espera mama, que poso el mans lliures, que així ens pots sentir a totes!

- Ja el poso jo!

- No mama, és que l’hem de posar nosaltres!

- I jo per què no? Ja et dic que el poso jo!

- No, és què som nosaltres que l’hem de posar, tu no cal.

- Com que no cal? Si et dic que ja ho poso jo, ja ho faig jo! No entenc per què no puc posar-lo!

- Val val mama, posa’l, posa’l… És que.... val, posa’l, posa’l...



Tarragona 20-1-24.




H4


- Què fem, anem o no?

- No ho sé, la possibilitat m’angoixa.



Res, 10-1-24.




3


- Ja estàs? Arribo en 4-5 minuts...

- “El móbil no me lo toques! El móbil no me lo toques! Te rompo la puta cara, Ahhhh jah, jajajahhh”...

-Doncs m'has vingut a la ment, després de tot el dia del curro, he anat al curs aquell sobre ecologia. Avui 10.000 tipus d'insectes vertebrats... Xulo, però per la tarda, molt pesat. Òstia, que si invertebrats, vertebrats, olitròpodes i artròpodes... 

- Ja, no té gràcia.



Plaça Llibertat, 17-1-24, 20'45h. 3 brome-rots, 6 potes de 13 anys.




2


Representació de l’òpera Carmen al Gran Teatre del Liceu. Don José es treu la jaqueta i es queda en samarreta, per enfrontar-se a ganivetades amb el torero amant de la seva parella. En una fila de platea comenten l’escena en veu baixa, fent referència a la panxeta del tenor:

- Veigues, Paquirrín…



Barcelona, 13-1-24.




1


M'ha dit que has estat fotudet.

Espero que a poc a poc…

Pren aire com les balenes. 

Tenim un cos tan petit en un món tan gran!



Res, 31-12-23.




2/4 de 0


Poeta seriós nant 

darrere de dos Sainets:

- Però al final en què quedem, 

  els sainets són art o no?

I els dos Sainets:

- Què li passa an aquet?

- Res, que és binari.

- Pobret…



Res, 31-12-23.




0

Dibuixa un gos

amb molta ràbia

traient saliva,

ullals amunt,

enfurismat...

dibuixa'l.

Des de petita

has anat perdent

el tacte, la tendresa,

la passió, 

la llum dins teu. 

Gestiona sense gesta.

Et trobes algú sempre 

que et va marcant el com

sense saber el què.

Sempre ha estat així 

-neutral-. Gestió, 

li diuen a tot això. 

Et queda pota esquerra? 

No vagis contra corrent!

Segueix... Dibuixa'l.

La bogeria sana, 

la malaltia cega.


- M'he trobat això als nassos. És un sainet.

- Com que t'ho has trobat als nassos? El què, el poema?

- Sí, el poema... Saps allò que per ser sainet ha de passar-te?

- I què t’ha passat? Has dibuixat un gos?

- No: He tingut el sentiment. Porto dient-me fa molt de temps que això d'anar al cole, a la uni, a la feina... Són llocs on més o menys et pots realitzar... Però he deixat anar el mal sentiment: és que no és veritat! La individualitat, la singularitat està subjugada. M'he trobat amb aquest sentiment als nassos. És estrany que tothom accepti la pauta de la competitivitat i eficiència a l'escola per entrar en un lloc de treball, i que l'error sigui com si fos malèvol. És insà aguantar així tots els dies.

- Ah val, doncs el sainet llavors és més aviat aquesta explicació, perquè no està construida, l’has dit tal com t’ha vingut. En canvi lo del gos ho veig més com a poema, perquè ho has pensat a partir del sentiment aquest que dius i està elaborat intencionadament. Com ho veus tu?

- Veig que en el poema del gos potser hi ha construcció perquè hi ha intenció i llenguatge. Però el sainet també té intenció quan l’esculls, i una mica de construcció quan l’escrius. I quan és algo que t'has trobat just davant teu, encara que només et passi a tu... És un sainet dins d'un crani humà, em sembla.

- Mmm... És l'ambigüitat dels sainets: Què és dins i què és fora? Què és fet i què és trobat? Què és art i què natura?



Res, 5-1-24.



Altres números de Sainets de Res: 
XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.