Nº XVII

T'agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d'aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?


Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.
Des que tinc ús de raó que sempre he existit.
Tinc barba però no m'acabo de fer gran.
Porto una gorra per tapar-me la vergonya.
Em falten braços perquè no tinc res a fer.
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.
Visc de l'aire, de comentaris casuals.
Els busco a saltirons per places, bars, carrers.
Soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!
Us torno gratis el que gratis em doneu.



18

- Són allà ja?
- Sí
- Espero que no esperin!


La Selva del Camp, 10-03-24.



17

Els deixem passar o què?

No.

Ah no?

Llavors respirarem el seu pet. Que respirin el nostro.



L’Ampolla, 23-3-24.




16


Y tú cómo es que eres gay?

Pues mira

mi padre quería hembra, 

mi madre varón, 

i con la confusión 

salí maricón.



Altafulla, Plaça dels boters, 30-12-23.




15


Jo estic intentant sortir de la grip A

vaig passar-me dos dies i mig a 39 i escatx

Esperava estar una setmana tranquil a casa 

i res més lluny de la realitat

cada dia he tingut les nenes també malaltes

Ahir va ser apoteòsic

Una es posa a vomitar al sofà

l'agafo volant i la porto cap al vàter

amb el conseqüent reguerot pel terra

quan va acabar i la volia netejar

me n'adono que no hi havia aigua a casa

amb la qual cosa 

vaig haver de posar-me a netejar amb una tovallola tot el rastre

després l'altra

que no havia volgut anar al lavabo 

quan es va aixecar 

va fer la gran pixarada al sofà

i no podia posar ni una rentadora ni dutxar-les

estaven fent no sé quina reparació a l'escomesa de l'aigua



Res, 10-1-24.




14


Sas com són els xinesos no? 

Que ho han de repetir tot dues vegades

Els hi dius una mitjana

I ells sí sí una mediana una mediana

Doncs l'O va i li demana un café corto largo

I se'm queda mirant així somrient

I ella sí sí café corto largo café corto largo

I se'n va a la màquina es queda parada 

I es gira i li diu tú cabrón tú cabrón



Carrer Joan Bertran, 7-2-24




13


He rebut una carta certificada

i em pensava que era per estar a la mesa electoral el dia de les eleccions.

Sort que era una multa.



La Selva del Camp, 22-4-24.




12


Mira, és que no saps ni fer la o amb un canut.

Profe que no es tan fácil hacer la o con el humo del canuto eh

A mi no me sale.



Res, 12-3-24.




11


Baixant pel carrer Llobera

Tres dones surten d'una botiga

I s'aturen davant nostre

Tallant-nos el pas

Collons quina poca vista

Doncs sas on treballa la mare

En una òptica



Carrer Llobera, 16-3-24.




10


Ont estàs?

A la creueta de la plaça

I jo buscant una creu petita de farmàcia

Dic quina creu?

Ves baixant a on comença la plaça Prim

I ont és la creueta?

Aquí

On?

Era per no dir cruce

hem de cuidar la llengua



Carrer Llovera amb plaça Prim, 16-3-24.




9


Saps amb qui va el felipe?

Amb una "rica hereva"

I saps on es troben d'amagat?

A la mateixa finca que el juan carlos amb la corina

Es veu que és tan gran 

i està envoltada de boscos

Que només s'hi pot arribar per helicòpter

El fill seguint els passos de son pare

Però es veu que no és seva la finca

És d'un ricatxo anglès que els hi lloga

O sigui tu ets rei d'Espanya

Ets rei de tot el territori

Però li has de llogar el txalet

A un estranger ricatxo de 33 anys anglès

Més tontos tota la vida no poden ser

Aquests borbons



Res, 17-3-24.




8


Ja són les 3

Osti sí, ho hem aconseguit

No les tenia totes eh

No les tenies totes?

No. Al principi ho veia com una muntanya

Però si t'esperes el temps passa i al final arribes



Res, 18-3-24.




7


- Què? Què tal? T’has calmat?

- Sí

- Com ho has aconseguit?

- He anat a la rambla per escampar la boira i de pas per veure si és veritat ara que hi ha tan mal ambient per les nits.

- I què, és veritat que hi ha tan mal ambient?

- Sí, només hi era jo.




6


Interlocutor 1: La intel·ligència artificial ens suplantarà.

Interlocutor 2: Es veu que al final no n’hi ha per tant, es veu que depèn dels coneixements que li posem els humans i com que la qualitat d’aquests coneixements ha baixat tant i en general rep més ignorància que no pas sabers de qualitat, resulta que difícilment en podrà sortir res de bo.

Interlocutor 3 (mentre fa una altra tasca, sense deixar de mirar el que fa): No servim ni per autodestruir-nos.




5


- Està venint?

- Sí, ja ve

- D’acord, haurem d’anar amb cura, és molt dura. Però el que té de bo és que és tan dura que moltes vegades ningú aguanta enfrontant-s’hi i es baralla amb ella mateixa

- Com?

-Sí, ella mateixa es fa els retrets i els insults, es contesta i cada cop més in crescendo.... fins ara mai ha arribat a les mans però hi ha hagut moments de tanta tensió que temíem que no arribés a les mans!




4


Una mare va amb un xiquet d’uns 10 anys per la vorera. De sobte, ell assenyala el capó d’un vehicle alhora que es posa a riure i exclama: “Un cotxe tan car, i una cagada de colom”.




3


- Sempre s’equivoca amb les dites!

- Ah sí?

- Sí, no les sap aplicar correctament. Per exemple, li preguntes que què fa sola i et contesta «com més serem, més riurem». Li preguntes perquè es posa tant de sucre al cafè i et contesta «mica en mica s’omple la pica». Li demanes un llapis i et diu «no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat» i jo què sé què més!

- Qui no té memòria ha de tenir cames!



Tarragona, Carrer Apodaca, 09-02-24.




2


Els nens del meu cole no en saben gaire de castellà

Ui doncs els del meu no en saben de català

Han fet eleccions i havien d’exposar la seva proposta electoral

en els tres idiomes 

i sobre el menjador un dels punts era que 

no queremos olio en la amanida

queremos los setrillos encima de la mesa



Res, 22-3-24.




1


- …I treu-te de dintre la frase aquesta de no sirves para nada. La portes clavada com un ganivet i no és bo. Els pares diuen moltes coses inapropiades als fills, no et quedis amb això de ton pare, ara que no hi és. Aportes llum als teus amics, a la teva família... És la utilitat més alta que hi ha. De tant en tant parla en silenci amb ton pare i digue-li: lo ves papa, como sí que sirvo? Te das cuenta? I nota com et diu que sí.

- Lluita per aquelles certeses, que s'aixequen -com tu- per sobre del llit.

- És tan absurd creure que no et contesta com creure que sí. I entre l'absurd de la ment i l'absurd del cor, és menys absurd el cor.

- Tal vez nada sea verdad al final. Un disparo de nieve. Como vuelan los pájaros sobre la nieve.

- Si res és veritat, tampoc és veritat que res sigui veritat. Així és com la ment es dissol a si mateixa. I llavors només queda el cor, que no és veritat ni mentida: és el que és.



Res-Riudoms, 1-2-24.




2/4 de 0


Genial número (XIV). Me han flipado el 10, 14 y 15. A ver si algún día pudiera aportar alguno.

Clar, és el que ens agradaria, que més gent aporti sainets. Com més millor. Per això és anònim i col·lectiu.

Me voy a copiar los que más me molen. Me da pena no tenerlos seleccionados y localizados.

Són tots teus. No hi ha drets d'autor. El que surt del poble pertany al poble.

Pero me parece increíble que cada mes os topéis con tantos. Yo nunca me topo con nada, coño…

Doncs mira, n’acabes de fer un.



Málaga-Res, 11-2-24.




0


Ei, acabo de descobrir que els poemes que escriviu se'n diuen poemes conversa i que els primers que ho van fer van ser els cubistes. N’eres conscient?

Ah, doncs no. Naltros en diem Sainets. Però ja m'ho penso que estava inventat. Joyce va fer l’Ulisses sencer així, i Joan Brossa també en feia...

És que estic fent una assignatura d’avantguardes. I llegint la teoria ho he relacionat.

Som avantguardistes... "El primer bes que se'ns doni als primers!" deia en Salvat. Tot i que bueno, ser avantguardista 100 anys després de les avantguardes no és estar gaire avançat.

Res de nou sota el sol. 

O potser el que ha vingut després és el que ha retrocedit…

Qüestió de perspectiva.



Sant Celoni-Res, 6-3-24.



Altres números de Sainets de Res:

XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.


Nº XVI

 

T'agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d'aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?

Em dic Sainet, soc de Res de Tota la Vida.
Des que tinc ús de raó que sempre he existit.
Tinc barba però no m'acabo de fer gran.
Porto una gorra per tapar-me la vergonya.
Em falten braços perquè no tinc res a fer.
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.
Visc de l'aire, de comentaris casuals.
Els busco a saltirons per places, bars, carrers.
Soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!
Us torno gratis el que gratis em doneu.




22


És molt guai treure la mà per la finestra quan vas en cotxe.

Tanca la finestra.

Tu penses que la mà vola

i al mateix temps has de tenir imaginació

i pensar que estàs volant tu.

Tanca la finestra si us plau!

Un moment que esquivo els arbres!



Carretera de Miami, 27-5-17.




21


T'explico com es fa?

Has de mirar fixament

el sortidor d'aigua de la plaça

i imaginar-te que és un arbre

creixent a càmera ràpida.

Has d'estar un minut mirant

i dos minuts imaginant.

Quan tinguis pràctica

amb dos segons ja ho podràs fer.



Plaça de les aigües, juny 2017.




20


Que bonica aquesta flor! 

Li vols fer una foto?

Quan tornem.

Per què quan tornem?

Quan tornem.

Per què no ara?

Perquè ara l’he vista.

I què?

Que no vull trencar la seva intimitat.

Com la seva intimitat?

Ara no tinc el seu permís.

El seu permís?

No pots anar fent fotos a tot el que trobes no ho sabies?



Escornalbou, 11-4-19.




19


Faré rècord mundial de llençar aquest tronquet, 

sabeu per què?

Perquè és l’únic tronquet exactament així que hi ha al món.


Ja ho dic jo que de vagos surten genis



31-4-18.




18


Vigila perquè acabarem malament.

Per què?

Per la teva boca.

Per les teves orelles? 

No, per la teva boca!

Per això, per les teves orelles. Uoooo trolejada!

I se’n va rient i movent els braços com un borinot.



Res, 11-8-18.




17


- L’aigua brilla!

- Sí bonica, els dies de sol brilla.

- L’aigua brilla!

- Què remenes sota la samarreta?

- Tens una ampolla al melic!

- M’has omplert tot de pedretes!

- Has de buidar l’ampolla, 

tens una ampolla al melic!

S’aixeca de sobte,

dona quatre passes desendreçades

i torna a caure de cul: 

- Uooo, hai fet una rodona!



L’Ampolla, 15-4-17.




16


He descobert una nova manera de regar

A la mama no li agrada

Es tracta d’apuntar amb la mànega al para-sol

I fer-lo rodar molt fort

Llavors fa com d’aspersor i es mulla tot.



Res, 28-7-18.




15


Si us plau no deixis la tassa sobre el llit

és que podria deixar taca

és que és blanc


I passes la mà pel llençol com per tocar la blancor

Tu deixes la meva obstinació sense arguments

Tu m’ensenyes a cuidar les coses indefenses



Res, 25-9-19.




14


Oi que som complicades les dones?

Per què?

Per què tu tens una manera de ser més senzilla.

Ah sí?

És que a les dones ens barrina molt el cap. 

A mi també.

Doncs no es nota, o no ho expresses.

És que el cap és un cavall salvatge que s’ha de domesticar. Se li han d’agafar bé les regnes o si no t’estira i et porta on vol. Les imatges s’encavalquen unes amb altres, de sobte perds contacte amb el cos i et sorprens [?suev oh] lluny de tot, lluny de tu, dels altres, del món, perdut en un remolí de possibilitats. Allí vius les vides que no has pogut o que no t’atreveixes. Et llences a la piscina [semoh sle moc] mil i una vegades, repeteixes, millores el salt a cada cop. Rebobines i repeteixes el que calgui. Fins que et descobreixes amb la boca entreoberta, [mos èbmat] trist i decebut, trepitjat per les potes del cavall salvatge que no vas saber dominar... Ho veus com els homes també som complicats?



Res, 2018.




13


Jo solia menysprear les converses banals però trobo que també són necessàries. És com flotar, com no tocar de peus a terra. No sé si m’entens?

No, no t’entenc.

Vull dir que no és estar en la realitat de ple sinó flotar, com estar a l’aire, no sé...

Ah, ¿vols dir que és com si juguéssim a passar-nos una pilota, i ara me la passes tu i jo li passo a un altre, i tu dius una cosa, i l’altre una altra, i quan te’n canses pares, i quan vols, tornes a entrar, i ningú guanya ni perd? 

Buenu, més o menys.

Doncs sí, és una mica així.



Res, 8-9-18.




12


[Murmuris, converses de fons, clincs de copes i coberts]

- Que hi hagi univers, i morir-se, i llavors no hi hagi res... no sé, és absurd.

- Estàs dient que no hi ha finalitat? És això, una mica?

- mmpsssí... [amb cara de no tenir-ne ni idea]. I que no hi hagi res i en sec hi hagi alguna cosa... També és absurd.

- Per què?

- Perquè, per què hi ha d’haver alguna cosa? Quina necessitat hi havia que tu i jo i tota aquesta gent estiguéssim aquí? Per què el món havia de tenir espai i temps? Per què les finestres són quadrades? Per què hem de tenir 5 dits i no 6? Per què no podem ser com els extraterrestres de l’Arale, que tenien el cul al cap i el nas entremig?

- M’estàs parlant de la necessitat de la ironia en l’ésser humà?

- Per què?

- Perquè sense ironia la vida seria insuportable.

- Què té a veure tot això amb la ironia?

- Vale, t’explico com funciona el meu cervell, val? Jo, davant d’una cosa que no li trobo el sentit, em venen ganes de riure. La ironia de per si és contradictòria, no? Jo m’imagino amb 6 dits i em descollono.

- Val, doncs igual et pots descollonar tenint 5 dits, és igual d’absurd. I quan t’adones que tot és absurd, llavors comences a fer el que et surt de la polla.

[Rialles que es barregen amb murmuris de fons, clincs de copes i coberts]



Passeig Prim, 18-8-18.




11


És allò que dèiem

que el dolor s’ha de travessar com un desert

perquè si et quedes a la vora evitant-lo

sempre quedarà pendent

però si el travesses i arribes a l’altra banda

el deixes enrere i surts com transfigurat



Les Gavarres, 22-9-19.




10


(Sobre el marge de la font, una senyora gran, un noi i dues noies abraçades)


Noia: Mira pallá, que mires pallá, ya ves que no es un tio!

Senyora gran: Es que me gusta mirar la belleza!

(Rialles conjuntes de les tres i silenci del noi al mig). 


O be


Noia: Mira pallá, que mires pallá, ya ves que no es un tio!

Senyora gran: Es que le gusta mirar la belleza!

(Rialles conjuntes de les tres i silenci del noi al mig). 



Plaza del Sol, Madrid, 29-12-18.




9


Tu quan una persona et tregui de polleguera

Fes l’esforç mental d’imaginar-te-la com una patata

A veure quin tipus de patata és

Si té molts bonys si té punts negres si li surten grills

Tothom és com una patata



Res, 5-1-20.




8


Camp camp turonet camp camp camp alzines alzines

Buenos días Jordi Gracia persónese en cabina 

Jordi Gracia persónese en cabina

Turonet Turonet Camp Caseta Turonet alzines

Buenos días señores pasajeros les habla el conductor 

Les recordamos que está terminantemente prohibido fumar en el tren

Camp Camp Alzines Caseta Camp Poblet Turonet turonet

- Quina pillada li han fet no? - Osti sí-. Turonet Turonet

Camp Camp Camp turonet camp camp camp turonet



Ave Camp de Tarragona-Madrid, 26-12-18.




7


M’agradaria tenir aquest cotxe

bueno si me’l paguen

bueno i si me’l mantenen


Doncs mira fes com si el tinguessis

però te’l paga te’l manté 

i te’l condueix un altre



Calafat, 11-12-21.




6


- Com deu ser ser arbre?

- Avorrit com a mínim

- I relaxat

No has de fer res

només estar quiet al sol tot el dia

- A no ser que et vinguin a tallar les branques

que és com si et vinguessin a tallar els braços



La Fontcalda, 11-12-21.




5


- Mira aquesta roca enorme vora el riu

t’imagines que fos un animal?

- Aquí seria el morro bevent aigua

allà l’ull, més amunt el llom

- Si es despertés no podríem escapar

no podríem fer sorollet xafant pedretes

com a molt ens podríem amagar

en una escletxa de la roca

- Et recordo que ell seria una puta roca

- Per això, no podria ficar el morro.

- Però podria trencar la roca

- Però llavors també es trencaria ell. Lol!



La Fontcalda, 11-12-21.




4


Està més bona amb llima la tònica
Fa un gustet més amarg
No la vols exprimir perquè en doni més?
No, que doni el que ella vulgui
No has d'exprimir res



Xiringuito de Cap roig, L’Ampolla, 20-8-22.




3


A Cabacés
quan van entrar els nacionals
el capità va preguntar qui podia fer d’alcalde
i li van dir que el Joan.
Llavors el capità va fer el seu discurs
i quan van acabar van fer allò de “España una!”
I el nou alcalde de seguida va entendre de què anava la cosa.
Van seguir: Espanya grande!
I el nou alcalde: Dos!

Espanya libre!
I el nou alcalde: tres!
I quan van acabar el capità va dir:
en mi vida he visto gente más burra que la de Cabacés.



L'Ampolla, 19-8-22.




2


Una altre savi popular de Cabacés,

quan li van dir que els seus havien guanyat les eleccions 

i que si no estava content, va respondre: 

Guanyi qui guanyi, jo demà al ruc i cap al tros.




1


Aquest nen que plora de nit
Què deu tenir?
Serà d’aquells que se'ls hi passa

quan els agafes en braços?
Potser no té gana
ni set
ni li fa mal la panxa
ni l’orella
potser només té por
perquè no està acostumat a existir

a moure’s en l’espai obert

a sentir coses
i li entra pànic
i crida
i s'espanta de sentir el seu propi crit
i torna a cridar
fins que algú l’agafa



L’Ampolla, 20-8-22.



0


Els Sainets de Res no solen contenir missatges polítics, i si en tenen, el sentit no està en ells; però la forma com s'han produït sí que té molt de polític. 

En ser gratuït, se surt de la lògica capitalista de l'art com a objecte de compra-venta. 

En ser anònim, renuncia al concepte d'autoria i a la seva ideologia (fama, ànim de lucre, drets d'autor, propietat intel·lectual, etc).

En ser col·lectiu, funda una forma de producció artística basada en la col·laboració igualitària.

En ser transcripcions objectives, desfan el fetitxisme de l'art com a producte d'una subjectivitat genial. 

En el fet que la gent llegeix conscientment el que ha creat inconscientment, fomenta la consciència d'allò col·lectiu i anònim que hi ha en cadascú, anomenada poble.

En estar vinculats a un carrer o plaça, possibilita veure els espais públics com a llocs on és possible experimentar l'esperança, la utopia, la meravella, i per tant, desalienar-se del sentit comú. 


Res, 9-1-23.



Altres números de Sainets de Res:

XVIII, XVII XVI, XV, XIV, XIII, XIIXI, XIXVIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.