Nº XXII
Sainets de Res
anònims, populars i col·lectius
Des que tinc ús de raó que sempre he existit.
Tinc barba però no m'acabo de fer gran.
Porto una gorra per tapar-me la vergonya.
Em falten braços perquè no tinc res a fer.
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre.
Visc de l'aire, de comentaris casuals.
Els busco a saltirons per places, bars, carrers.
Soc tot orelles, tot amor, i aquí els teniu!
Si vols col·laborar, envia els teus sainets a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit per transformar la percepció dels nostres espais quotidians.
Altres números de Sainets de Res:
XXI, XX, XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
La biblioteca és un xou: vells que parlen en veu alta,
els sona el mòbil un munt d’estona perquè no el senten,
després triguen a treure’l perquè són lents,
i llavors contesten amb veu alta com si res.
Avui un fins i tot s'ha tirat un xusco que ha retronat per tota la sala.
Els de la meva taula ens miràvem i no sabíem on ficar-nos.
Biblioteca Xavier Amorós, 26-8-24.
14
- Ramón.
- No no, el perro digo.
- Ramón.
- El perro se llama Ramón?
- Sí.
- No es un nombre muy apropiado para un perro.
- Es más persona que muchos que conozco.
- Sí, eso ya me lo creo.
Plaça Pedrol Rius, 26-8-24.
13
Hi via un home
esperant al
a benestar social
Allí com es diu?
A lo de l’assistent social
hi via un home allí esperant
i naltros hem arribat
i hem dit ui està tancat
i hi via un cartell que posava tancat
i posava
"Tancat el mes d'agost,
24 i 31 de desembre i dies festius"
i naltros diem ui està tancat
i l'home fa qué raro
porque hoy somos 26
i naltros diem ja però del mes d'agost
Diu pero hoy es 26 no 24 ni 31
Dic sí però d'agost
i està tancat tot el mes d'agost
Diu bueno pues volveremos mañana
Res, 26-8-24.
12
On vas de vacances enguany?
A Praga.
És molt bonic!
Has estat a Praga mare?
Sí, hi vaig comprar una panera de figues molt bones.
A Fraga, mare. Vas estar a Fraga, no a Praga.
Res, 24-8-24.
11
La iaia tenia facilitat de canviar les paraules.
Al funicular li deia auricular i el iaio se’n fotia,
ja saps com era… I ella s'emprenyava molt!
Res, 24-8-24.
10
Mare i fill de 42 anys, asseguts al sofà, ella amb un cafè i ell amb una Voll-Damm:
- Si no fos pel pèl que deixen, m'agradaria tenir un gatet. Almenys em faria companyia. O un lloro, que almenys hi podria parlar més que amb tu. Inclús un elefant, que no tenen pèl. Tot i que no entraria per la porta.
- Però em vas dir que ja em tenies a mi d'animal, no? I no et pots queixar: porto cresta, no et deixo pèl, et buido la nevera i et toco els collons per distreure't. I surto a passejar tot sol, no m'has de treure. Què més vols, mestressa?
- Sempre seràs un descarat i un poca-solta. No sé com m'has sortit així.
- Un elefant no, però demà et portaré un porc vietnamita. Un masclot de 150 kg. És horrible. Si no entra per la porta ja l'entraré a patades al cul. Quan provi el ferro de les botes entrarà volant. Ja em diràs si te l'aparco aquí al sofà o al teu llit. Després ja t'arreglaràs tu amb ell. Com li direm?
- Ets un carallot.
- Que no em toqui les Voll-Damms eh però.
- Animalot! No sé a qui t'assembles de la família.
- Al porcot que et portaré demà.
Carrer Antoni de Bofarull, agost 2024.
9
- Sabeu lo de la Gina?
- Què ha passat?
- Ha conegut un mega-ric i ha deixat l’home i se n’ha anat amb ell.
- Ah sí?
- Sí, i no vegis que canviada que està, amb roba de rica i amb unes fotos amb una platgeta o una cala darrera i ella vestida amb modelets que no li havia vist mai, amb camises cares i bermudes de color rosa fluix i bosseta de disseny. I fa aquells somriures de rica super-falsos, amb ulleres de sol cares.
- Ja veus, s’ha deixat seduir pels diners, és que és un altre món, aquesta gent viuen d’una manera que desconeixem, ni ens imaginem la manera com pensen.
- Sí, perquè ell no és que sembli massa interessat en ella, ni en ella ni en les dones en general.
- Què vols dir?
- A nosaltres ens va semblar que és gai.
- Gai? Sí?
- Sí, i que ja li va bé per aparentar. Perquè ell va dir que es considera conservador. Va dir que és de dretes i que no li agraden aquests governs tan progressistes que hi ha ara.
- Bé, suposo que l’opció política depèn de la classe social.
- No ho sé, però ella es dedica a viatjar al seu iot i a gastar i ja no es preocupa de res, fins i tot ha deixat el fill amb els avis a Andalusia tot el mes que li tocava custodia.
- Tot el mes?
- Tot un mes sencer, només el va veure per portar-lo cap allà. Es veu que ell no vol que hi hagi el fill amb ells.
- Doncs quines coses que passen!
- I tant, i jo ho sento per la Laia perquè és amiga meva però el que va fer ella és el mateix, si no, de què?
- Què va fer?
- Doncs el L. que li anava al darrera i ella estava casada i jo li deia «Lorenzooo, que està casada?» I el L. «sí, ja sé, ja sé, però si pots fer que coincidim». I llavors cada vegada que sortíem venia el L. amb nosaltres, dissimuladament, però ja veus, es notava molt i ell vinga a dir-me que intentés proposar coses amb tots dos.
- Ell sabia que estava casada i igualment li tirava la canya?
- I tant, i a més era el seu cap. I vinga a proposar-li viatges exòtics, i vinga a fer perquè anéssim tots junts a restaurants cars. O li pagava directament a ella dinars a restaurants caríssims i li intentava regalar bosses, peces de roba o joies caríssimes. I ella s’intentava negar però clar, i a més quan veia les residències que té ell, amb el servei i els luxes amb què viu, no va poder més i va deixar el marit. Que sí, que deu ser com deia ella, que amb el marit s’havia apagat la flama però també va influir la pasta de l’altre.
- Sí clar, t’hi has de trobar. Per nosaltres és fàcil jutjar però si a tu o a mi ens comencessin a venir amb regals i atencions i luxes no sabem com reaccionaríem, no sabem què significa que et puguin oferir tot això.
- Ui, no, a mi no m’afectaria, jo no canviaria.
L’Espluga, Agost 2024.
8
L’àvia va a la casa. Intenta obrir la clau general de pas de l’aigua.
- Senyor R., no he pogut obrir la clau de pas de l’aigua. Allò es deu haver encallat i ara no es pot obrir. Volia portar un oli perquè el poséssiu a veure si funciona. Està encallat, no es pot pujar, mira que he fet força, però la maneta no puja, no hi ha manera que pugi.
- Aquestes manetes, com que són fora de casa els toca molt l’aire i l’aigua, i amb el fred i la calor al final s’encallen.
El senyor R. entra a casa, es dirigeix a la cuina. Un cop a la cuina obre la finestra, treu la mà, agafa la maneta i la tira cap amunt fàcilment. Va a la pica, obre l’aixeta i comprova que l’aigua ja corre.
- Què tal senyor R., vol l’oli per posar-n’hi a la clau de l’aigua?
- No cal.
- Ha pogut obrir l’aigua?
- Sí.
- Com ho ha fet? Ha hagut de fet molta força?
- No.
- Doncs no ho entenc, perquè jo mira que vaig fer força perquè allò s’aixequés i res de res, no ho entenc!
- No es preocupi, no passa res, moltes vegades és psicològic.
L’Espluga, Agost 2024.
7
- Hola, póngame algo?
- Qué quiere?
- Algo que no tenga alcohol que tengo que conducir ahora.
- De acuerdo.
- Y que no tenga gas!
L’Espluga, Agost 2024.
6
Senyor gran creua amb el semàfor en vermell.
Cotxe s’apropa i el pita.
El senyor alça els dos braços enfurismat demanant paciència.
Des de dins del cotxe dues senyores grans el saluden alegres i efusivament movent les mans.
El senyor gran ja s’ha girat tot empipat i no les veu.
L’Espluga, Agost 2024.
5
- Has vist què hi posa a la samarreta?
- On?
- Aquell.
- Ah sí: «Creus que fa calor? Encara pot ser pitjor».
- És la samarreta promocional d’una cursa atlètica. Però mira, no sé si és optimista o pessimista, no sé si és encoratjador o desanima.
- Sí, està clar que qui va pensar aquest eslògan per la cursa no està massa bé del cap.
- Què vols dir?
- Que és descoratjador, clarament. Si fossis advocat o policia portaries una samarreta similar? «Creus que és una injustícia? Encara pot ser pitjor».
- Tens raó, ara que ho penso, tu a la feina tampoc veig com podríeu fer-la servir.
- Doncs no, no sé com la podríem adaptar al servei d’oncologia.
Tarragona, Agost 2024.
4
CAP Sant Pere Porta B
S'obre la porta i surt
un noi emmanillat
bigotet i perilleta
agafat per 2 mossos
Mira a banda i banda
de la porta i va dient
educadament hasta
luegoo hasta luegoo
Res, 22-8-24.
3
Asseguts en una taula tota plena de cerveses i rient:
- Dicen que hay que hacer cuatro cosas en esta vida: plantar un árbol, escribir un libro, montar en globo y que te den por el culo. Pues te digo que yo he hecho una y las otras tres no me interesan. Adivina cuála es.
- ¡Hijo de la gran chingada! Dame una pista al menos.
- No me gusta la jardinería, odio la literatura y me dan miedo las alturas.
- ¡Sabueso guarro! Esto se merece otra ronda compadre.
- Cuando me digas cuála es.
- Yo te diré la quinta cosa que hay que hacer: pedir más cerveza.
Plaça Pedrol Rius, 20-8-24.
2
Això va ser
El diumenge al migdia
Que vaig quedar aquí amb un veí meu
Que viu aquí dalt
I que també treballa allí amb mi
I és com jo supertranquil
De voldam
I és un tio de gimnast
Està superarmari
No és deee
No és de mogudes ni polles total
Que estàvem aquí a fora a la primera taula iiiii
Vam fer un parell de voldams i ja està
Però hi han unnns dos o tres
Fa temps que ronden per aquí pels bars iiii
I bueno
Entre problemàtics que paguen no paguen
Total que justament quan estàvem allí al migdia van venir
I la L els va dir que ja estava cansada
Que no els servia més i que marxessin
I no va passar res però en sortir
Un va marxar dient
Aaah aquí moros no aquí moros no
I l'altre se'ns gira iii
Se'ns gira així i me fa
(Picant-se al pit)
Yo moro orgulloso
I jo li dic a mi qué me cuentas si no te he dicho nada tio
I torna a fer (cops al pit) yo moro orgulloso
I el meu veí jaaa s'aixeca així
I diu bueno a este lo plancho yo
(Rialla nassal sorda)
I jooo vai actuar ràpid
Vai actuar ràpid vai agafar vai dir eeeh
Seu que ja estic fins als collons de mogudes als bars tio
I bueno vai volguer arreglar la situació no?
I vai saps aquests pensaments que tens en mil·lèssimes de segon
Que no és improvisar perooò saps?
que és com un llamp
Vai pensar
Un discurs de protocol i educat amb aqueta gent no serveix
I si els engego a la merda aconseguiré lo que no vull iii
Vai pensar en mil·lèssimes de segon
Necessiten un xoc mental saps?
Allò el el factor sorpresa
I jo que portava aquesta samarreta li dic
(Picant-se al pit) Jo voldam amb orgull
(Rialla com escarabat gratant la paret)
I el tio me diu què?
Li dic jo voldam amb orgull
Se'm queden tots dos mirant així
Com dient aquet està com una cabra
I van marxar
(Rialla nassal sorda)
Els vai vèncer parlant tio
(Rialla oclusiva palatal i després sorda nassal)
Plaça Pedrol Rius, 14-8-24.
1
Senyor gran li sona el mòbil
a la biblioteca i contesta amb
total normalitat
Siií?
Mira mira
ahora estoy aquí ee een
la biblioteca un ratito
y tú a a a dónde estás?
E eeh?
Adonde aquí en tu casa?
bueno a qué hora ahora?
bueno vale a a ara bajaré
vale
Llavors s’aixeca i marxa
Biblioteca Xavier Amorós, 16-8-24.
Altres números de Sainets de Res:
XXI, XX, XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada