Nº XXIII
T'agraden els nostres poemes?
Poemes poemes... Sainets d'aquests vostros.
Ai Reus, què seria de tu sense la u, eh? Què seria?
Em dic Sainet soc de Res de Tota la Vida
Des que tinc ús de raó que sempre he existit
Tinc barba però no m'acabo de fer gran
Porto una gorra per tapar-me la vergonya
Em falten braços perquè no tinc res a fer
Vaig amb un sol peu per a no ensopegar amb l'altre
Visc de l'aire de comentaris casuals
Els busco a saltirons per places bars carrers
Soc tot orelles tot amor i aquí els teniu
Us torno gratis el que gratis em doneu
16
Avui a les 10:30 del matí
un tio amb caputxa
baixava descalç
pel mig de la
carretera
I aixeco el cap
I darrere seu
una fila de cotxes
I faig així
per veure més
I la fila
de cotxes
arribava
fins a la
Plaça
de les
oques
Res, Passeig Prim, 2-2-25.
15
- Ara vinc.
- Bona nit.
- Com dius?
- Què has dit?
Res, 2-11-24, 17:35.
14
- T’has xivat de ta germana?
- Ala qué dices profe!
- Què passa?
- Que eso significa follar profe.
Eso entre hermanos nunca,
entre primos a veces.
Tgn, Gener 2025.
13
Alta tensió
Perill de mort
H OHOHO
UN
REUS
PER
E
Forever
2010
Pósters erosionats i grafits sobre porta de contador.
Res, C/ de la Selva del Camp, 3-3-25.
12
- Tú qué?
- Yo qué?
- Tú estás desaparecío!
- Yo no quiero sabé na de picoletos retiraos ni de guardia civile un poco cabroncillo, que te miran a vé si encuentran la rueda gastá o el foco flojo…
- Te voy a decí una cosa, siempre pillábamo argo.
- Cucha cucha ante un guardia civí era mah colega, ahora un mossu eh mah mah…
- Mah qué?
- Mah cabrón. Ante un guardia civí tú venía de Vilaseca un poco entonao y te decía anda anda para aquí un rato y luego sigue.
- Ara s'han pasao tos a los mossu.
- La mitá de guardia civile que no tenei el graduao escolá ni na s’han cambiao a mossu y no tenían ni la EGB. Y si hablamo de político ya… mira mira no quiero confeccionar…
Campclar, 27-11-2024.
11
NO JUGUEM
@BcnWorldNo
@aturemhard.rock
Aturem Hard Rock
S sólo hay dos prop estas:
In cia: prog eso,
Calida , dignid , llbertad,
Justicia soc
Dependenc : sumision,
Explotación, limitación, recortes.
¿Qué decides?
Enganxines erosionades sobre porta de contador.
Res, C/ St Antoni Maria Claret, 3-3-25.
10
Te dan el cursillo ese
de sensibilidá
de cuando tiene un accidente
que te vienen testimonio
bueno lo que é la sensibilidá
y era la hora de almorzá
y uno no paraba de fumá porro
y cuando volvimo la psicóloga lo caló
y le dijo tú qué
como no os vea yo encarrilaos
tendréis que volver a hacer el curso
Y entonce dijimo uuy
esta psicóloga esta es dura eh
cuidao con ella
Y me coge a mi la psicóloga
tú qué
y mira el expediente
es la segunda vez no?
Por canabi
Qué vas hacer?
Bueno yo cuando pueda
intentaré ir allí a vé
No me vale
Bueno pue iré y a vé qué me dicen
No me vale
Bueno pue ire
iré a vé si me convence un poquito y puedo pillá ayuda
Eso ya me gusta más
Y pilló al otro que era morito
Y tú qué?
Yo a mi lo que me pasa es que el canabi
me gusta más que la comida del viernes
Y con este ya no siguió le dijo
vale vale que pase el siguiente
Campclar, 27-11-24.
9
Avui estava assegut al terra
fent un tallat prenent el sol
i m'han pres per vagabund
i m'han donat 3 euros
Un tio que portava unes ulleres
de cul de got que semblava
que no hi veia
Res, 30-12-24.
8
Tria CG
Temporalitat Sinistralitat
CERRAJERO
Explotació 688 406 587
del sistema
Desigualtat
Precarietat
Subcontractació
CGT ni estem en venda ni ens rendim
Enganxines erosionades sobre paret.
Res, C/ Valentí Almirall i Llozer, 3-5-25.
7
Vols quedar?
Millor que vagi a casa a fer bondat, tinc febre i vaig amb antibiòtics.
Oh descuidi vostra merçè, Déu sigui misericordiós amb la seva malaltia.
Quan arribis a pollavieja ja m'ho diràs, pitxatendra.
La meva vida serà més efímera. Als 30 cap al forat.
Llàstima, et perdràs la meitat de tot.
La més avorrida: queixar-se del temps, que el preu de les llimones ha pujat...
Tingues paciència amb la vida: sempre fa striptease, però si ho vols veure tot, has d'esperar al final.
20-12-24, Santes Creus-Reus.
6
¿Dónde está el Juanmi?
El Juanmi? El Juanmiii
pues lo están buscando,
lo están buscando eh…
Bonavista, C/ Vint, 10-11-24.
5
Saps en què s'assemblen el codi penal i el sistema hipotecari?
Que els dos fixen un màxim de 30 anys.
Res, 11-10-24.
4
Si el Chiquito hagués arribat
a president de l'Estat Espanyol
com hagués canviat la política
internacional jander klander
Ostii ara seriem tots xinesos
menjant cuscús cada dia
La cosa crec que aniria variant
fins al xinès però cantonès
Quins 4 anys de mel política serien
Jo ho veia mes pel cantó de les
seves expressions al parlament
Res, 3-9-24.
3
Oposiciones para policías =
Requisitos:
- ser hijo de puta malcriado (imprescindible)
- ser un cobarde disfrazado con uniforme.
- no tener cerebro , sólo músculos.
- aceptar trabajar como perro de vigilancia.
- saber leer y escribir (se valorará)
- soportar la maldición y los insultos de la ciudadanía
ACAB
viva
USA
Españoles tienen un gran complejo
Llamado: Al-Andalus
Moros
NO
Ivan
❤️
Niara
CAT
Retoladors i bolígraf sobre paret de lavabo.
Biblioteca Xavier Amorós, 27-8-24.
2
- Tales deia que “totes les coses venen de l’aigua”. De vegades s’explica això en el sentit de la teoria de l’evolució, que diu que unes espècies venen de les altres i les primeres formes de vida van aparèixer als oceans…
- Profe eso es mentira.
- Per què?
- Perquè no n’hi ha proves de que lo demostrin.
- Sabeu què són els fòssils? Hi ha molts fòssils que posats un al costat de l’altre es veu que hi ha una evolució, que unes espècies a poc a poc es van convertint en les altres.
- Eso es el demonio.
- No home no, el dimoni no. A veure, és possible que creieu que això és mentida perquè creieu que va contra la vostra religió?
- Sí.
- Però hi ha científics creients de totes les religions: cristians, musulmans, budistes… Religió i ciència, si les dues són veritat, han de ser compatibles. Recordeu que tot es u, i per tant no hi poden haver dues veritats incompatibles. Les dues han de ser aspectes diferents de la mateixa veritat.
- Profe tú dime lo que quieras que yo no lo voy a creer.
Tgn, 19-9-24.
1
Camí del tanatori
1- Ho és o no?
2- Qui?
1- Aquell?
2- Sí, no?
1- Ei no sabia si eres tu o no: ho és o no? Ho és o no?
3- Sí sí, ho soc ho soc.
1- Què com va?
2- Bueno mentre xerreu vai aquí a l’estanc un moment a mirar la loteria.
3- Que ho saps que m'han trobat un càncer i m'han donat un any de vida?
1- Òstia no!
3- Sí ara tinc la quarta sessió de quimio. Diu la doctora que això ja no es pot tractar ni operar ni res. Ara només toca esperar que vagi fent.
1- Òstia i com et trobes?
3- Bé dintre del que cap vai fent. Ara sembla que està controlat.
1- Ah llavors estàs millorant?
3- No no puc millorar però almenys sembla que no avança. Ara em trobo millor, ara pitjor. És com una loteria això.
1- Òstia…
3- Bueno vai que em venen a buscar.
1- Bueno adéu xato que vagi bé.
2- Ei carinyo saps que ens ha tornat a tocar la loteria? Hem guanyat un euro!
Plaça Sant Francesc, 14-1-23.
A. N. In Memoriam.
0
En els Cantos d'Ezra Pound, el contingut completament disgregat, incapaç de constituir cap sentit, contrasta amb l’estructura tradicional organitzada en cants, a la manera de les obres clàssiques.
Els Cantos són una paradoxa; fan obra d’allò que no pot constituir obra: la vida mateixa, amb totes les seves incoherències, ruptures i salts. L’obra voldria captar la vida, identificar-s’hi, ser-li fidel; però això reventa l’obra. El triomf de l’art consisteix a fracassar com a art.
Aquí el poeta no apareix, no intervé, simplement és la veu que presenta aquests fragments. S’assembla al monòleg interior per la seva espontaneïtat i immediatesa, però el flux de consciència no és unitari ni està implicat en el que diu. L’emissor no és un subjecte que passa d’un tema a l’altre sinó la consciència que s’autoobserva passant d’un tema a l’altre.
Contemplador anònim i desinteressat, tot es va amuntegant davant dels ulls del lector i ensorrant-se immediatament, sense deixar res darrera seu, res estable, res que pugui ser continuat. Només la consciència del fracàs, el fracàs de la vida humana. L’art ha de fracassar com a art per poder presentar el fracàs de la vida humana.
Sigui com sigui, aquesta és la perspectiva de l’art, no de la vida. Ella no té principi ni final, no té unitat, no pot triomfar ni fracassar. Tot això apareix quan reflexionem. Aleshores ens preguntem com seguir vivint a partir d’aquí. Però la vida no s'ho pregunta, simplement segueix vivint.
Res, 2-3-25.
Altres números de Sainets de Res: XXII, XXI, XX, XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV, XIII, XII, XI, X, IX, VIII, VII, VI, V, IV, III, II, I.
Si vols col·laborar, envia els teus sainets a sainetsderes@gmail.com. Indica també el lloc on han sorgit per transformar la percepció dels nostres espais quotidians.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada